Crist Rei. Any C. "Creu".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Lluc 23,35-43).

En aquell temps,

les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien:

«Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix,

si és el Messies de Déu, l’Elegit.»

Els soldats també se’n burlaven:

tot oferint-li vinagre, li deien:

«Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.»

Sobre d’ell hi havia un rètol que deia:

«El rei dels jueus.»

Un dels criminals penjats a la creu

també li deia insultant-lo:

«No ets el Messies?

Salva’t a tu mateix i a nosaltres.»

Però l’altre, renyant-lo, li respongué:

«Tu, que estàs sofrint la mateixa pena,

tampoc no tens temor de Déu?

I nosaltres ens ho mereixíem,

perquè estem sofrint el càstig

que ens correspon pel que hem fet,

però aquest no ha fet res de mal.»

I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi,

quan arribeu al vostre Regne.»

Jesús li respongué:

«T’ho dic amb tota veritat:

Avui seràs amb mi al paradís.»

125. Creu. (...les autoritats es reien de Jesús clavat en creu.).

És propi de l’ésser humà de fer-se preguntes. Preguntes sobre si mateix, sobre l’univers i sobre la seva relació amb el món que l’envolta. I es dóna també les respostes. Així neixen les Filosofies, diverses segons la diversitat de respostes a les diferents preguntes.

Algunes Filosofies, per explicar el nostre món, incorporen alguna forma de transcendència: Déu, un altre món, el cel, l’etern retorn, la casualitat... L’opció per la transcendència ha donat lloc a les Religions.

Els Evangelis van per un altre camí.
Alguns comentaristes diuen que els Evangelis són el relat de la "Passió, Mort i Resurrecció de Jesús", amb una llarga Introducció. És a dir: tot allò que cada Evangeli ha dit abans del Relat de la Passió-Resurrecció fa només de "Introducció" per ajudar a entendre aquest relat extraordinari i extraordinàriament sorprenent.

Es tracta d’un relat "històric", però no "biogràfic", perquè, a partir dels fets ocorreguts en Jesús de Natzaret, se’ns presenta tota la realitat humana. És a dir: la Passió-Mort-Resurrecció de Jesús vol visualitzar la Passió, Mort i Resurrecció de l’Home.

 
Els Evangelis no intenten oferir-nos unes dades biogràfiques sobre Jesús de Natzaret sinó una radiografia de la Humanitat en la persona de Jesús de Natzaret.

L’Evangeli de Lluc ens ho adverteix ja des del començament amb paraules posades en boca del vell Simeó quan pren en braços l'Infant Jesús: Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts (Lluc 2:34s).

En els quatre Evangelis, Jesús és l’home-senyera, aixecat i exhibit al Calvari. Que l’escena del Calvari no és un relat purament biogràfic sinó una radiografia de la Humanitat, els Evangelis ho deixen clar quan assenyalen els actors que hi intervenen: tothom. Cadascú amb el seu paper. Al centre, Jesús a la Creu amb els crucificats; al voltant, el Poble mirant-s’ho, amb les autoritats i soldats "burlant-se’n" (Lluc 23:32ss).

L’escena del Calvari és contradictòria: meravellosa i terrible. La persona de Jesús hi encarna la plena realització del projecte de Déu. “Tot s’ha complert”, diu Jesús mateix (Joan 19:30). Però, a la vegada, la crucifixió, amb les burles que l'acompanyen, constitueix la més gran i cruel deshumanització obrada pel Poderosos.

La intenció dels Evangelis és clara: davant els crucificats convertits en senyera de contradicció, no és possible la neutralitat. Cada “espectador” ha de prendre-hi partit. (> Espectacle).

Els Evangelis ens presenten tres respostes negatives i tres de positives.

Les Respostes negatives expressen “fe en Jesús de Natzaret” (en l’Home) però per burlant-se’n:

- Les autoritats reconeixen que Jesús va salvar-ne d’altres, i se’n burlen perquè no pot salvar-se a si mateix.

- Els soldats hi veuen “el rei dels Jueus”, i se’n burlen perquè l’Imperi que ells serveixen l’ha vençut sense haver de "lluitar".

- Un dels crucificats increpa Jesús perquè, essent el Messies, no fa la seva feina d’alliberar-los alliberant-se a si mateix.
La burla davant uns homes crucificats i nus porta la seva inhumanitat a la màxima expressió.

 

Les respostes positives expressen la “fe en Jesús de Natzaret” (en l’Home) acollint la seva vida donada.
El relat ens ofereix tres exemples de conversió:

- L’altre dels lladres crucificats diu: Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne (LLuc 23,42).

- El centurió que ha presidit l’execució declara: Realment, aquest home era innocent (Lluc 23:47).

- Finalment, tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit (Lluc 23:48).

 

En els Relats de la Passió hi té un significat especial la nuesa de Jesús. Un significat doble:

a) Ens posa davant per davant de l’home home, sense disfresses. I és aquí on cadascú ha de prendre partit. És aquí, davant l’home en cru, que cadascú decideix ser humà o inhumà. És davant l’home en cru que cada ésser humà es juga la seva pròpia humanitat.
Davant els nus crucificats, totes les Filosofies, Teologies, Religions, Espiritualitats, Místiques o maneres de pensar troben la seva pedra de toc per assenyalar si són vàlides o no; si humanitzen o deshumanitzen.

b) Els nus del Calvari evoquen els nus del Paradís Original. És a dir: Adam i Eva, abans del pecat; abans de menjar el "fruit" de l'Arbre del  “coneixement del Bé i del Mal” (Gènesi 2:25ss). El dia que en mengeu, morireu, els havia advertit Déu (Gènesi 3:3ss).

La condemna i mort dels milers i milions de crucificats visualitza el resultat de pretendre decidir sobre el Bé i el Mal. Jesús (l’Home) ha estat condemnat perquè uns humans inhumans han sentenciat: Nosaltres tenim una Llei i, segons aquesta Llei, aquest home ha de morir (Joan 19:7).

L’espectacle dels Crucificats visualitza les conseqüències de voler ser “com déus” els uns per als altres, decidint sobre el Bé o el Mal.

No obstant, l’espectacle, terrible, és converteix en una crida a la conversió, i a retornar al Paradís Original.