El Ram. Any B. Espectacle. (Resurrecció)

186. (2018) Espectacle. (Tota la gent que era present en aquell espectacle...).

Els quatre Evangelis presenten la crucifixió de Jesús en format de gran espectacle. L’Evangeli de Lluc fa servir directament aquesta paraula (Lluc 23,48); els altres tres no fan servir la paraula, però posen trets espectaculars en les escenes del Calvari (Mateu 27,31ss.  Marc 15,20.  Joan 19,16ss).

Fan notar que, a l’espectacle, hi és tothom: Autoritats i Poble (Lluc 23,35). També hi són les Dones, habitualment poc admeses en espectacles d’aquesta classe (Lluc 23,48). Fins i tot els Transeünts. Per això el rètol de la Creu que indicava el motiu de la condemna estava escrit en hebreu, llatí i grec (Joan 19,20), perquè tothom qui passava el pogués llegir.

Presentant la Crucifixió com un espectacle, els Evangelis volen evocar una de les situacions més tràgiques i pertorbadores de la convivència humana:

jutjar - ser jutjat.

Condemnar - ser condemnat.

 

Els Humans vivim convivint. Ens hem donat unes lleis destinades a fer més justa i creativa la nostra convivència.
Però moltes vegades això és pura teoria. En la pràctica, la convivència ve pertorbada per Poderosos de tota mena. Aquests, sovint pretenen imposar-se als altres tergiversant les lleis del Poble i fent condemnar “legalment” els qui s’oposen al seu domini.

Segons els Poderosos, els crucificats del Calvari van ser-ho legalment. “Nosaltres tenim una Llei i, segons aquesta Llei, aquest home ha de morir perquè s’ha fet Fill de Déu” (Joan 19,7).

Els Evangelis, convertint la Crucifixió en Espectacle, ens fan mirar més enllà dels fets concrets del Calvari.
Amb els crucificats del Calvari, els Evangelis evoquen tots els "crucificats" de tots els temps i de tots els llocs. Evoquen els innumerables éssers humans deshumanitzats a través de les nostres lleis, o de la "Llei de Déu" perversament interpretada.
L’escena del Calvari evoca les infinites formes de deshumanització que els Humans hem practicat i continuem practicant.

 

“La deshumanització d’éssers humans”. Heus aquí l’espectacle que els Evangelis volen evocar. Un espectacle que tothom contempla, i davant el qual ningú pot restar indiferent. Davant cada crucificat; davant cada condemnat per les (nostres) lleis, sorgeix sempre el dilema: ¿L’Home o la Llei? ¿El condemnat o la llei que serveix d'excusa per condemnar-lo?
¿És l’home per a la Llei, o és la Llei per a l’Home? (Marc 2,27).

La resposta a aquest dilema situa cada un dels humans davant per davant de la seva pròpia humanització. El cruel relat del Calvari no és una concessió literària al nostre “morbo” sinó una interpel·lació directa a la nostra consciència: Si preferim l’Home, ens humanitzem i fem Humanitat. Si preferim la Llei, ens deshumanitzem i desfem Humanitat. Aleshores esdevenim culpables i desgraciats, en paraules del mateix Jesús: “El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut” (Mateu 26,24).

Deshumanitzant-nos, ens situem fora del projecte de Déu (Mateu 25,31ss.  Mateu 22,13). I fora d’aquest Projecte hi ha el buit més absolut (Joan 1,1ss).

Els Evangelis no acaben en la Crucifixió. Al Calvari només acaba  "l’espectacle". Però no és el final.

Segons l’Evangeli de Joan, és precisament al Calvari on el procés de creació de l’Home arriba a la seva plenitud: l’Home adult, imatge de Déu (Joan 19,30).
Amb l'Home adult comença una nova setmana en què ell (l’Home), ja posseïdor de l’Esperit creador, esdevé coprotagonista d'una Creació que continua (Joan 20,1ss. 20,22).

Els Evangelis han estat escrits precisament per descobrir-nos aquesta capacitat autocreadora de l’Home (Resurrecció).

Diferentment de la Crucifixió, la Resurrecció no té res "d’espectacle". Ningú no la veu (Actes 10,41). Només podran trobar-se amb el Ressuscitat aquells que en el dilema Home - Poder, han optat decididament per l’Home. Per a tot Home.

 
El Ressuscitat només se’ns fa visible a través de les mans i els peus foradats (Lluc 24,39. Joan 20,20-29). La Resurrecció neix de la solidaritat amb tots els humans, inclosos els crucificats. La Nova Humanitat és obra de Déu i obra nostra.

Per això, en nosaltres, la Resurrecció pren forma de conversió. Conversió a l’home concret que ens trobem en el nostre camí de cada dia (Lluc 10,29.  24,13ss. Mateu 25,31ss).

Sorprèn la primera conversió-model que els Evangelis Sinòptics ens mostren: “El centurió, que estava enfront d’ell (de Jesús), quan veié la manera com havia expirat, digué: És veritat: aquest home era Fill de Déu.” (Marc 15,39).