Festa de la Santíssima Trinitat. B. "Galilea".

EVANGELI. (Mateu 28,16-20).

En aquell temps,

els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea,

a la muntanya que Jesús els havia indicat.

En veure’l es prosternaren.

Alguns, però, dubtaren.

Jesús s’hi acostà i els digué:

«Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.

Aneu a convertir tots els pobles,

bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,

i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.

Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

192. Galilea. (2018) (...els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea).

Els Evangelis parlen de Jesús, però no són ni volen ser cap Biografia seva. Els Evangelis parlen de Jesús per parlar-nos de l’Home. Podríem dir que, en la persona de Jesús, els Evangelis ens ofereixen una radiografia de l’Home i del seu procés d’Humanització. Per això, les diferents afirmacions sobre Jesús, o les seves mateixes paraules, sempre han de ser llegides tot preguntant-nos què ens volen dir sobre l’Home (i, per tant, sobre nosaltres mateixos).

Els Humans estem marcats pel temps i l’espai. Quan els Evangelis parlen de dies i festes, no volen fer “Història” (en sentit científic) sinó “Humanitat”. Igualment quan parlen de pobles i llocs, no fan “Geografia” sinó “Humanitat”.

Per això, en els Evangelis, “Galilea” sol tenir un significat afegit. L’Evangeli de Mateu, citant Isaïes, l’anomena directament “Galilea dels pagans” (Mateu 4,15). La seva situació geogràfica, lluny de la capital Jerusalem, li permetia tenir una identitat pròpia dintre la comunitat jueva. Centrada en el llac de Galilea (sovint anomenat “mar” per evocar el Mar Roig que els antics Israelites havien travessat per "sortir" (Èxode) del País on eren esclaus), era habitada per gent molt diversa.
Limitant al Nord i Est amb Pobles no jueus, representava un espai obert al món. Un món de Cultures i Religions diverses entre si.

Per això, en els Evangelis, Galilea serveix de contrapunt en relació a Judea (i sobretot en relació a ↦Jerusalem) que, centrada en el seu Temple, representava una societat monolítica, amb el monopoli del Poder religiós i social.

Per això el futur Messies havia de ser de Judea (concretament de Betlem, la ciutat de David), i no de Galilea (Joan 7:41 i 52). Mateu i Lluc responen a aquesta exigència "posant" el naixement de Jesús a Betlem de Judea (Mateu 2,1 i Lluc 2.4).

Però, a pesar del "naixement", Jesús mai no és anomenat “betlemita” sinó “galileu” (Mateu 21,11; 26,69. Lluc 23,6.  ) o “natzarè” (Natzaret de Galilea) (Mateu 2,23; 26,71. Marc 1,24; 16,6).

 
Galileus eren els seus pares (Lluc 1,26; 2,4 i 2,39).
Galileus eren els Dotze apòstols.
De Galilea era la Magdalena (↦Maria de Magdala, ciutat de la riba occidental del Llac de Galilea) (Mateu 27,55).

La ↦Muntanya sovint significa el lloc on Déu se’ns fa present. Si el temple de Jerusalem estava a la muntanya de Sió, els Evangelis parlaran també de la muntanya de Galilea, on Jesús puja per pregar, elegir els deixebles o atendre la multitud (Joan 6,15. Lluc 6,12ss.  Mateu 5,1ss.  15,29).

En l’Evangeli de Mateu, el Ressuscitat es troba amb els Onze només a la muntanya de Galilea, amb una missió per a tot el món (Mateu 28,7.16 i 19). És una manera d’indicar que han de restar "lluny" de tota forma de Poder religiós.

Lluc, en Fets dels Apòstols (la 2ª part del seu Evangeli), tot i posar l’Ascensió de Jesús a Betània (Judea) i la Pentecosta a Jerusalem, anomena “galileus” als protagonistes d’aquests relats. És realment molt difícil pensar que tots ells eren realment “de Galilea”. Fins i tot es pot pensar que, en algun moment, els deixebles de Jesús van ser anomenats “galileus” (seguidors de "El Galileu"), fossin o no de Galilea (Fets 1,11 i 2,7).

És possible que el mateix relleu físic fos utilitzat com a llenguatge per expressar aquest contrapunt entre Judea i Galilea. Judea fa pensar en una piràmide de Poder, coronada per la muntanya de Sió i el seu Temple. En canvi Galilea està centrada en un llac que, de fet, està a 212m. sota el nivell del mar. És com una gran plaça quasi rodona (“Galilea”, significa cercle), cruïlla de molts camins; i fa pensar en una societat variada, cosmopolita, horitzontal.

També és veritat que aquesta “Galilea dels pagans” era el lloc on més fàcilment apareixien, per reacció al pluralisme, moviments identitaris extremistes. És possible que, per a alguna gent de Judea, “ser galileu” fos quasi sinònim de terrorista o zelota (Lluc 13,1).

Així, doncs, en els Evangelis Sinòptics (diferentment de l’Evangeli de Joan), l’àmbit d’acció habitual de Jesús és Galilea (el Món obert); però inclou un “viatge” a Jerusalem per denunciar el Poder que esclavitza en nom de Déu (Mateu 16,21). Aquí serà condemnat i crucificat pels Poderosos. Però la seva resurrecció desautoritza els Poderosos, el Temple dels quals acabarà destruït (Mateu 24,2). En el relat de Mateu, el Ressuscitat retorna a Galilea (al Món) per acompanyar els qui continuen la seva missió en el món (Mateu 28,16).