3er. Diumenge de Quaresma. B "Miracles".

Diumenge 3er. de Quaresma. B. (2018.)

EVANGELI. (Joan 2, 13-25).

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus,

Jesús pujà a Jerusalem,

i trobà al temple els venedors de vedells,

moltons i coloms i els canvistes asseguts.

Llavors es va fer un fuet de cordes,

i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple,

escampà la moneda dels canvistes

i els bolcà les taules,

i digué als venedors de coloms:

«Traieu això d’aquí;

no convertiu en mercat la casa del meu Pare».

Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura:

«El zel del vostre temple em consumia».

Llavors els jueus el van interrogar:

«¿Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?»

Jesús els contestà:

«Destruïu aquest santuari

i jo el reconstruiré en tres dies».

Els jueus respongueren:

«Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció,

¿i tu el vols reconstruir en tres dies?»

Però ell es referia al santuari del seu cos.

Quan Jesús ressuscità d’entre els morts,

els deixebles recordaren que ell deia això,

i cregueren en l’escriptura

i en aquesta paraula de Jesús.

Durant la seva estada a Jerusalem

en ocasió de la peregrinació de Pasqua,

molts, veient els miracles que feia,

cregueren en el seu nom.

Però Jesús no hi confiava,

perquè els coneixia tots;

no tenia cap necessitat que li revelessin

el que són els homes;
ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home.

184. “Miracles”. (molts, veient els miracles que feia,...).

Força gent parla dels miracles: uns, per dir que hi creuen; d’altres, per dir que no hi creuen.
Els que hi creuen, segurament no n’han vist mai cap; els que no hi creuen, segurament se’ls imaginen de tal manera que, els que hi creuen, no en dirien “miracles”.

Segons el Diccionari de la Llengua, “miracle” és un “fet extraordinari que no es pot explicar per causes naturals i és atribuït a causes preternaturals o a Déu mateix”.
Però si consultem un Diccionari Etimològic, veurem que “miracle” ve del llatí “miraculum”, que significa “fet o cosa admirable”.

La diferència és important:
Miraculum = Fet admirable. Podria ser un fet absolutament normal, però que resulta “admirable” per a algú, com la mirada d’una noia per a qui n’està enamorat, o una posta de sol o un gol del Barça...

Miracle = Fet extraordinari en si mateix perquè no pot ser explicat per “causes naturals”.
En aquest cas, el coneixement progressiu de les causes naturals aniria reduint l’àmbit dels possibles “miracles”.

Però no és aquest el “problema”. Cal anar una mica més a fons.
A partir del segle XVI ha anat imposant-se això que en diem Ciència. La mentalitat científica s’ha anat estenent, sobretot a partir de l’escolarització general i obligatòria i amb l’entrada de la ràdio i la tele a les nostres llars. Avui tots pensem amb mentalitat científica, encara que no siguem científics.

Però els Escrits que fonamenten les Religions (també la nostra), són tots anteriors a la Ciència. Corresponen a allò que avui en diem una mentalitat mítica.

El problema apareix quan llegim amb mentalitat científica allò que va ser escrit amb mentalitat mítica. Molta gent és portada a pensar que la Ciència invalida el Mite, com si fossin coses que s’exclouen mútuament.

(També cal dir que aquest “problema” no és pas aliè a aquella tendència humana de voler ser més importants que els altres… i que ha generat autèntiques lluites de Poder. Alguns, des de la Religió, s’han considerat posseïdors de “Veritats Eternes”, intentant imposar-les amb arguments d’autoritat. Altres, des de la Ciència, han considerat “ignorants” tots aquells que “encara creuen en mites”.
Avui ens adonem de com en són d’equivocades, injustes i empobridores aquestes actituds).

Ciència i Mite no es contradiuen en absolut. Són dues maneres diferents, bones i complementàries, d’acostar-nos a la Realitat.
Encara que sigui simplificant-ho un xic, podríem dir que la Ciència ens acosta a la Realitat amb la pregunta: Què és, això? En canvi el Mite ens acosta a la Realitat amb la pregunta: Què significa això per a la meva vida o per la vida del meu poble o per a la humanitat?”
Mite i Ciència no “xoquen” entre ells, perquè són com dos trens que passen pel mateix lloc però a diferent nivell.
La Ciència mira les coses i els fenòmens en si mateixos (“què són”). El Mite mira les coses i els fenòmens com a llenguatge (“què em diuen?”).

La diferència entre Ciència i Mite és semblant a la diferència entre una fotografia i una pintura. Davant una fotografia diem: on és això o qui és aquest. Davant una pintura diem: què ens vol dir el seu autor. Una foto pot ser “verdadera” o “falsa” (sobretot actualment que es poden manipular amb tanta facilitat). Però ningú dirà que una pintura sigui verdadera o falsa (en relació al seu contingut); simplement veurem si ens diu alguna cosa o no.

La Ciència estudia les coses com des de fora (objectivant-les). En el Mite sentim les coses com formant part d’un conjunt que ens inclou (subjectivant-les).

La Ciència ens deixa sols. Els Mite ens connecta. Però, compte! Aquesta “connexió” serà positiva si ens permet entrar en una comunió alliberadora amb la Realitat; en canvi serà negativa si es converteix en una “cadena” que esclavitza la nostra ment.

Les afirmacions científiques poden ser vertaderes o falses. En canvi el llenguatge mític (religiós, simbòlic) no és verdader o fals, sinó alliberador o esclavitzador. 

Siguem-ne conscients!