dilluns, 18 de desembre del 2017

Nadal (Missa de la Nit). B. "Cens".




EVANGELI. (Lluc 2,1-14).

Per aquells dies,
sortí un edicte de Cèsar August
ordenant que es fes el cens de tot el món romà. 
Era el primer cens de l’imperi,
abans del que es va fer
quan Quirini era governador de Síria.
Tothom anava a inscriure’s 
a la població d’on cadascú descendia.

També Josep,
que era de la casa i la família de David,
va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, 
al poble de David, anomenat  Bet-Lèhem, 
per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, 
que esperava un fill. 

Mentre eren allà
es van complir els dies
i va néixer el seu fill, el primogènit.
Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora,
perquè no havien trobat lloc a l’hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras,
hi havia uns pastors que vetllaven,
guardant de nit el seu ramat.
Els aparegué un àngel del Senyor;  
la glòria del Senyor els envoltà de llum,
i es van esglaiar.
Però l’àngel els va dir:
«No tingueu por:
us anuncio una nova
que portarà a tot el poble una gran alegria:
Avui, a la ciutat de David,
us ha nascut un salvador,
que és el Messies, el Senyor.
Les seves senyes són aquestes:
trobareu un nen en bolquers,
posat en una menjadora».

I una multitud dels exèrcits celestials
s’uní llavors mateix a l’àngel,
lloant Déu i cantant:
«Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra
pau als homes que estima el Senyor».


182. Cens. (... sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món).


El cens és un mecanisme de Poder. A través del cens, el Poder controla la seves propietats. El cens servia sobretot per cobrar els impostos que permetien al Poder afrontar les despeses del seu domini. A través del cens, els súbdits havien de pagar el "cost" de la seva pròpia subjecció.
En els Estats actuals el cens s’ha convertit en una forta, complicada i anònima burocràcia al marge de la qual és impossible subsistir. És allò que popularment se’n diu Tenir papers. Sense papers no hi ha drets; només queden obligacions. I la primera obligació és precisament tenir papers; uns papers que només la mateixa burocràcia pot donar...
Només els evangelistes Mateu i Lluc ens ofereixen Relats d’Infància en relació a Jesús. Els dos, per explicar el significat del naixement de Jesús (l’Home Nou), el situen en el marc dels regnes d’aquest món. Mateu fa al·lusió a Herodes i a la seva relació amb els “Mags d’Orient” i amb els Innocents (Mateu 2,1ss). Lluc parla de Cèsar August (Lluc 1,5 i 2,1). Amb aquesta referència als regnes d’aquest món, els Evangelistes ens adverteixen que Jesús no neix en un món neutre. Ell, que predicarà i inaugurarà el Regne de Déu, es troba en un món ja ocupat per altres regnes. En principi el regne de Déu i els regnes d’aquest món semblen contraris entre si, però els evangelistes volen deixar clar que el regne de Déu és una altra forma de fer regne (Joan18,36) que no lluita contra els regnes d’aquest món sinó que els supera transformant els súbdits del Poder en persones lliures. Cosa intolerable per als Poderosos!

Per això Jesús serà condemnat a mort. Però no hi haurà lluita entre regnes. El regne de Déu no té forma de Poder. S’implanta directament al cor dels qui l’accepten, i els fa lliures per dintre.
El Poder creurà haver triomfat sobre Jesús. Però, per a Jesús i els seus seguidors, la mort esdevindrà l’expressió màxima d’una vida que es dóna. I la vida que es dóna és l’única forma de Vida autèntica i permanent.  
El relat del naixement de Jesús “dins l’imperi de Cèsar August” ens diu també una altra cosa molt esperançadora: tot i que el “Poder” és l’antihome, Déu fa que l’acció antihumana dels Poderosos serveixi al naixement de l’Home. El “Projecte Home” acabarà triomfant, a pesar de l’activitat deshumanitzadora dels Poderosos (Joan 1,5ss). El cens que imposa el Poder (Cèsar August) tindrà com a resultat que Jesús neixi “a la ciutat de David”, i així sigui hereu del Projecte Humanitzador de Déu.

(La traducció del Missal parlant d’un cens de “tot
el món romà fa una interpretació equivocada del text original. El text original parla d’un cens de tot el món. L’evangelista no pretén donar-nos una dada cronològica sinó mostrar-nos una característica del Poder de tots els temps i de tots els llocs, personalitzats aquí en “Cèsar August” i els seus agents (Quirini). El “cens” no era per fer estadístiques sinó per expressar el domini i control sobre els súbdits.

(Alguns comentaristes intenten descobrir a quin dels censos històrics es pot referir l’evangelista. No cal. Tots els “amos” fan el cens de les seves “propietats”. És una característica del Poder que, de tant en tant, es tradueix en fet històric).
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada