diumenge, 5 de novembre del 2017

Diumenge 32 A. "L'hora"





ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Mateu 25:1-13).
En aquell temps,
Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:
“Passarà amb el Regne del cel com en deu noies,
que sortiren amb torxes a rebre l’espòs.
N’hi havia cinc de prudents,
i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no s’emportaren oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents
se’n proveí d’una ampolla.
Com que el nuvi trigava, els vingué son,
i totes s’adormiren.
Ja era mitjanit quan se sentí cridar:
L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.
Aquelles noies es despertaren
i començaren a preparar les seves torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres:
Doneu-nos oli del vostre,
que les nostres torxes no s’encenen.
Però les prudents els respongueren:
Potser no n’hi hauria prou per a totes;
val més que aneu a comprar-ne.

Mentre hi eren, arribà el nuvi,
i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.
I la porta quedà tancada.
Finalment arribaren també les altres,
i deien des de fora:
Senyor, Senyor, obriu-nos.
Però ell els respongué:
Us dic amb tota veritat que no us conec.
Vetlleu, doncs,
perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

178. L’hora. (Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora).
La vida humana, tant la global com la individual, té forma de camí. La vida de cadascú comença "particularitzant-se", com separant-se de la Vida global, però des del començament fa camí cap a la plena integració en la Vida d’on ha nascut, constituïda per tots els vivents. Naixem biològicament de la Vida per retornar-hi conscientment i lliures. L’infant neix separant-se orgànicament de la mare; però la seva vida només és viable en l'acolliment que rep dels altres, començant pels pares i familiars.
No som illes. Vivim convivint. I la nostra primera necessitat és ser acollits. Però no som només acollits. Ser acollits ens permet créixer i adquirir la capacitat de ser també acollidors.
Acollits i acollidors. Així anem construint la Vida global en la qual cadascú troba l’espai per viure i conviure.
No som fruit de cap programa. És cert que sovint pretenem programar la nostra vida i la dels altres. Però no funciona. Aviat descobrim que és impossible. I, si persistim en l’intent, ens adonem que això comportaria violentar la vida dels altres i la nostra, perquè el camí de cadascú està imbricat amb els camins dels altres. Contínuament entrem, sortim, coincidim, ens distanciem, ens retrobem... amb els camins dels altres, i els camins dels altres es troben amb el nostre. D’una manera o altra, la nostra vida sempre esdevé resposta. Per això ens cal estar atents, com quan conduïm el cotxe per una ciutat plena d'imprevistos.

On va el nostre camí?
Teòricament podria semblar que cadascú ha d’escollir el seu camí. Però en la pràctica no va així. Aviat descobrim que, de fet, només hi ha dues direccions, que resulten oposades (Mateu 7:13):

- o ens dediquem a construir la nostra vida particular utilitzant tot allò (persones i coses) que pensem que “ens pot servir”,

- o ens dediquem a col·laborar amb tothom en la construcció de la Vida comuna, on es va integrant la nostra vida particular.

En el primer cas, ens convertim en un obstacle per a fer Humanitat.
En el segon cas, fem Humanitat, i la nostra vida particular esdevé resposta creativa en la Humanitat per a fer Humanitat entre tots.

“L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l”.
Qui és “l’espòs”?
En la Bíblia, la relació de Déu amb Israel (i amb tots els Pobles oprimits) s’expressa amb el llenguatge de l’Aliança matrimonial. Déu és l’Espòs i el Poble és l’Esposa, salvada per l’Espòs (en la mentalitat d’aquell temps).

L’Evangeli de Mateu comença presentant-nos Jesús com “Déu amb nosaltres” (Mateu 1:23). Amb Jesús, l’Aliança de Déu s’estén a tota la Humanitat. Per això Jesús és “Fill de Déu” i “Fill de l’home”.
Com a Fill de Déu, Jesús és l’Espòs.
Com a Fill de l’home, Jesús anticipa la plenitud de la Humanitat que entre tots anem construint.
Per a Jesús, l’hora és quan, portant la Humanitat a la seva plenitud, fa del tot visible i experimentable l’Aliança de Déu (Joan 13:1.  Joan 3:13.  Veure també: Mateu 26:26).
Per a cada un dels Humans, l’hora és aquell moment (o moments) en què la presència de l’Espòs (la presència de l’altre o dels altres) l’invita a optar lliurement per al camí de la Vida comuna (per al camí de la Humanitat). Pot dir i pot dir No.

Tots comencem situats en el camí de la construcció de la nostra vida particular. Però això ens porta a moltes esclavituds i injustícies, que ens fan adonar que aquest no és el bon camí. Cal convertir-se.
Sentir: “L’Espòs és aquí” significa que és la nostra hora de la resposta.
Els Evangelis ens ofereixen exemples múltiples i variats de resposta i de no-resposta. Vegem-ho en l’Evangeli de Mateu.

Exemples de resposta: Maria (Mateu 1:16); Josep (Mateu 1:24); els Mags (Mateu 2:1); Joan Baptista (Mateu 3:1); els Deixebles (ocasionalment) (Mateu 4:21); el Centurió (Mateu 8:5); la dona Cananea (Mateu 15:21); Maria de Betània (Mateu 26:6); el Centurió davant el Crucificat (Mateu 27:54); Maria Magdalena i el Grup de les Dones (Mateu 28:1);...

Exemples de no-resposta: Herodes (Mateu 2:7); els Mestres de la Llei (Mateu 9:3); els Fariseus (Mateu 9:10); el “poble” de Jesús (Mateu 13:53); els Saduceus (Mateu 16:1); el Jove ric (Mateu 19:22); els Grans Sacerdots (Mateu 21:15); els Vinyaters homicides (Mateu 21:38); els primers Convidats al banquet de noces (Mateu 22:5); el Convidat sense vestit de Noces (Mateu 22:11); els Deixebles (ocasionalment) (Mateu 26:8); Judes (Mateu 26:14); Caifàs i el Sanedrí (Mateu 26:59); Pere (negacions) (Mateu 26:70); Pilat (Mateu 27:24); els Soldats (Mateu 27:27).
Tots aquells que, aprofitant els mals que passen, es converteixen en "profetes de calamitats" per fer-se importants (Lluc 21,8)...

La paràbola d’avui ens parla de deu noies: cinc que responen i cinc que no.
  
L’hora” no significa l’hora de la mort, sinó aquell moment de plena consciència i llibertat en què hom es veu portat a decidir si continua anant cap a si mateix o si, convertint-se, va cap els altres que s’han fet presents. És l’opció per l’Egocentrisme o per la Comunió.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada