diumenge, 17 de setembre del 2017

Diumenge 25. A. "Primers/Darrers"


ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.
Diumenge 25 A



EVANGELI. (Mateu 20,1-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola:

“Amb el Regne del cel passa

com amb un propietari que sortí de bon matí

a llogar treballadors per a la seva vinya:

va fer tractes per un jornal,

i els envià a la seva tasca.



Sortí altra vegada a mig matí,

en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué:

Aneu també vosaltres a la meva vinya;

us pagaré el que sigui just.

I ells hi van anar.



Pels vols de migdia i a mitja tarda,

tornà a sortir i va fer el mateix.

Una hora abans de pondre’s el sol

encara en trobà d’altres, i els digué:

¿Què feu aquí tot el dia desvagats?

Ells li contesten:

És que ningú no ens ha llogat!

Els diu: aneu també vosaltres a la meva vinya.



Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat:

Crida els treballadors i paga’ls el jornal.

Comença pels que han vingut més tard,

i acaba pels primers.



Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven,

i cobraren el jornal sencer.

Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més,

però van cobrar el mateix jornal.

En veure això rondinaven i deien al propietari:

Aquests darrers han treballat només una hora

i els pagues igual que a nosaltres,

que hem hagut de suportar

tot el pes de la jornada i la calor.

Ell va respondre a un d’aquests:

Company, ¿quin mal t’he fet?

¿No havíem fet tractes per un jornal?

Doncs, pren el que et toca i ves-te’n.

A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu.

¿Que no puc fer el que vull a casa meva?

¿Tens enveja perquè jo sóc generós?

Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.




171. Primers, darrers. (Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers).

El binomi primers/darrers, freqüent en els Evangelis, pot tenir diferents significats.
En la paràbola que hem llegit és evident que hi té un significat temporal: hi ha uns treballadors que van ser els primers contractats i uns altres que van ser-ho més tard. També té un significat temporal quan s’indica que es pagui primer als darrers, i després als primers.

Però és evident que la murmuració dels primers no respon a una simple qüestió temporal sinó que afecta la justícia. Els primers són els qui han treballat més hores, i, per tant, tenen dret a cobrar més que els qui han treballat menys. És una qüestió de justícia perquè no solament vivim sinó que convivim; i la convivència genera normes de justícia, que superen del tot la dimensió purament temporal. Entre nosaltres, ser primer dóna drets; ser darrer comporta obligacions. Per això normalment les lleis més importants d’un país o d’una associació (les anomenades Constitucions o Estatuts) són sobretot l’intent dels Primers per assegurar que els Darrers continuaran la seva obra. D’aquí el (suposat) caràcter permanent d’algunes lleis.

És important adonar-se que la paràbola que hem llegit vol mostrar el “funcionament” del regne de Déu. I la primera cosa que ens diu és que el regne de Déu funciona diferentment als regnes que ens hem muntat entre nosaltres.
Com ja havia succeït amb
Pere, a qui Jesús va censurar que no pensés com Déu sinó com els homes (Mateu 16:23), també aquesta paràbola vol mostrar que “els Primers” pensen com a homes enfront del Propietari que actua com Déu.
La paràbola ensenya que, per a esdevenir ciutadà del regne de Déu, cal deixar de pensar com els homes, i sintonitzar amb la manera de pensar i d’actuar de Déu.

L’expressió repetida al començament i al final de la paràbola “Els darrers seran primers, i els primers, darrers”, no s’ha d’entendre en sentit revolucionari, com si es tractés simplement de girar la truita. Això seria un mai acabar perquè la sentència s’hauria d’anar aplicant també als “nous primers” quan substituïssin als “vells primers” que passarien a ser “nous darrers”.
Aquesta expressió vol dir sobretot dues coses:


Primera.
En la valoració del “treball humà”, els considerats “darrers” entre nosaltres, són els més capacitats (els primers) per a descobrir l’excel·lència del regne de Déu que té per fonament la generositat.
Aquest punt és recurrent en els Evangelis. Els primers del nostre món (els rics, els poderosos, els triomfadors,...) molt difícilment entendran els valors del regne de Déu (Mateu 19:23). Si ho aconsegueixen (“perquè Déu ho pot tot”. Mateu 19:26), serà tard. Seran els darrers.
Segona.
Dintre el regne de Déu ja no hi té lloc això de primers i darrers.
És cert que hi ha uns primers cridats i uns que responen més tard (Joan 4:22. Veure també Hebreus 1:1) El procés d’Humanitzacióforma d’Història. És temporal. Però això no comporta cap classe de privilegi ni de primacia en la valoració. Cadascú té el seu temps, com en una cursa de relleus.

I la Història va prenent forma de Comunió. I la comunió és circular: tots els punts són equidistants d’un centre generador. Aquest centre és la Vida mateixa de Déu, que Ell ha volgut compartir amb nosaltres.
La comunió és com en el cos humà (1ªCorintis 12:12). En la comunió no hi ha primers ni darrers. O dit d’altra manera: tothom hi és primer i darrer a la vegada; tothom és servidor i servit. Ho diu explícitament el mateix Jesús en el llibre de l’Apocalipsi: Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. (22:13. Veure també Joan 13:13).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada