Diumenge 18è. A. "Partir".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Mateu 14,13-21).

En aquell temps,

quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista,

se n’anà amb una barca cap un lloc despoblat.

així que la gent ho va saber,

el van seguir a peu des dels pobles.

Quan desembarcà veié una gran gentada;

se’n compadí i curava els seus malalts.

Els deixebles, veient que es feia tard,

anaren a dir-li:

“Som en un indret despoblat

i ja s’ha fet tard.

Acomiadeu la gent. Que se’n vagin

als pobles a comprar-se menjar”.

Jesús els respongué:

“No cal que hi vagin.

Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

Ells li diuen:

“Aquí només tenim cinc pans i dos peixos”.

Jesús respongué: “Porteu-me’ls”.

Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba;

prengué els cinc pans i els dos peixos,

alçà els ulls al cel, digué la benedicció,

els partí i donava els pans als deixebles

i ells els donaven a la gent.

Tothom en menjà tant com volgué

i recolliren dotze coves plens de les sobres.

Els qui n’havien menjat eren tots plegats

uns cinc mil homes, sense comptar-hi

les dones i la mainada.

164. Partir. (...prengué els cinc pans... els partí i donava...).

Partir i compartir.
Moltes edicions escrites d’aquest relat hi posen el títol de “La multiplicació dels pans”. És un títol equívoc perquè, en la nostra mentalitat cientifitzada, “multiplicar” predisposa a entendre aquest relat com un “miracle”, i els miracles són cosa de Déu o d’algú amb poders divins. (Això passa també en moltes altres accions de Jesús. Però ara centrem-nos en aquest relat).

No es tracta de cap miracle per posar de manifest els poders divins de Jesús. En tot cas, el “miracle” caldria situar-lo en la capacitat humanitzadora del partir i compartir.

Davant la multitud necessitada, els apòstols suggereixen a Jesús que se’ls tregui de sobre perquè s’espavilin anant a comprar-se els queviures que necessiten. La resposta de Jesús és sorprenent: No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Els deixebles repliquen que ells només tenen cinc pans i dos peixos. És tot el que tenen, i resulta absolutament insuficient.

No obstant, Jesús els demana de posar-ho en comú; i aleshores els deixebles comproven que això poc que tenen, partit i compartit, arriba a tothom, i de sobres.

Abans de partir-ho, Jesús alçà els ulls al cel i digué la benedicció. Aquestes expressions evoquen les trobades eucarístiques (eucaristia significa acció de gràcies) en què les primeres Comunitats cristianes "partien i compartien el pa" (Actes 4:34).

En el relat, els cinc pans i dos peixos representen tot el que tenen per menjar (5+2=7. El número set indica totalitat). En realitat aquí els pans i els peixos volen significar la pròpia vida.
Allò important que mostra aquest relat és que la vida humana es viu compartint-la. Compartint la pròpia vida, aquesta no disminueix sinó que creix i s’expandeix. Podem trobar un exemple visual d’això en el Ciri pasqual en la celebració de la Resurrecció, el Dissabte Sant. La seva flama ni es trenca ni disminueix quan s’hi encenen altres ciris; tants com es vulgui.

En la versió d’aquest relat que trobem en l’Evangeli de Joan, s’hi estableix un nexe directe amb la vida del mateix Jesús: La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda (Joan 6:55). Aquestes paraules no s’han d’entendre com una peculiaritat exclusiva de Jesús sinó que expressen la característica més pròpia de la vida humana. Jesús personifica l’Home. Per als Humans: viure és rebre i donar vida. Partir i compartir.
Se’n pot dir “miracle” en el sentit més original d’aquesta paraula. Aquesta paraula ve del llatí miraculum, que significa admirable.