Diumenge 17è. A. "Xarxa".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Mateu 13,44-52).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

En aquell temps, Jesús digué a la gent:

“Amb el Regne del cel passa

com amb un tresor amagat en un camp.

L’home que el troba, el deixa amagat i,

content de la troballa,

se’n va a vendre tot el que té

i compra aquell camp.

També passa amb el Regne del cel

com amb un comerciant que buscava perles fines.

El dia que en trobà una de molt preu,

anà a vendre tot el que tenia

i la comprà.

També passa amb el Regne del cel

com amb aquelles grans xarxes que,

tirades a l’aigua,

arrepleguen de tot.

Quan són plenes, les treuen a la platja,

s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo,

i llencen allò que és dolent.

Igualment passarà a la fi del món:

sortiran els àngels,

destriaran els dolents d’entre els justos

i els llençaran al forn encès:

allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.

¿Ho heu entès tot això?

Li responen: sí que ho hem entès.

Ell els digué: Mireu, doncs:

els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel

són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre

joies modernes i antigues.

163. Xarxa. (...passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes...).

“Xarxa” (o “xarxes”), en els Evangelis, té sobretot dos significats simbòlics importants.  

Un primer significat el trobem en els Sinòptics, quan fan començar la vida pública de Jesús a la vora del mar de Tiberíades. Aquí Jesús connecta amb dues parelles de germans pescadors que estan tirant, recollint  o arreglant les xarxes (Mateu 4:18; Marc 1:16; Lluc 5:9. Vegeu també Joan 21:6).

Els relats de Mateu i Marc distingeixen entre la primera parella i la segona. Sobre la primera diuen que Jesús els crida precisament quan tiraven les xarxes, i els comunica que des d’ara seran pescadors d’homes. I com que per a pescar homes no faran servir “aquelles” xarxes, s’hi diu explícitament que les abandonen. En canvi, en relació a la segona parella, Jesús només els diu que el segueixin; i ells ho deixaren tot (sense explicitar que deixessin també les xarxes) i el seguiren.

Possiblement aquesta duplicitat de llenguatge sigui intencionada perquè faci de “coixí” a la ambigua i sorprenent expressió “pescadors d’homes”.
Aquesta expressió només és intel·ligible si es té en compte el significat del mar per a la seva gent. Encara que sigui per a ells la principal font de sosteniment, el mar (o el llac) sempre porta inclòs el perill. Segurament a Galilea hi hauria poques famílies que no tinguessin víctimes de la mar entre els seus. És evident que el mar els ajuda a guanyar-se la vida, però a vegades cobra una factura molt alta. Literàriament, el mar és el lloc dels “grans monstres” marins, devoradors d’humans. El mar, i sobretot alguns llacs com el de Tiberíades, són traïdors: passen fàcilment de la calma més plàcida a la torbonada que tot ho engoleix.
És per això que “pescar homes” pot significar també “salvar-los”. Pot semblar una mica forçat, però respon a experiències directes i tràgiques de la gent de mar.

El relat corresponent de Lluc és més extens i elaborat que el de Mateu i Marc. Les xarxes hi són importants, però també s’hi fa notar que “s’esquincen” per la gran abundància de peix que recullen quan els germans segueixen les indicacions de Jesús. L’abundància obliga a demanar ajuda a l’altra barca dels altres dos germans.
En l’Evangeli de Lluc l’expressió “pescador d’homes” és dita només a Pere, ja que es vol posar en relleu que la seva barca, central en tot el relat, és insuficient per recollir tota la pesca.

Un segon significat de “xarxa” el trobem en l’Evangeli de Mateu, en la paràbola que hem llegit avui. Aquí es fa referència al fet que una xarxa arreplega tot el que troba, bo o dolent. (Mateu 13:47). Després vindrà la feina de triar el que s’ha recollit.
Però, com en la ￫paràbola del jull, aquesta feina està reservada als àngels, que són els que saben com fer-la. No l’hem de fer els humans, que segurament "triaríem" malament.

No obstant, al final, en el capítol d’abans de la Passió-resurrecció (Mateu 25:31), l’Evangeli concreta més sobre qui farà la tria, i com serà aquesta. Si, en un primer moment, al Regne de Déu s’hi recull de tot, al final serà el “Rei” (“l’Home”) qui farà la tria.
Amb l’afirmació que la tria la farà el Fill de l’Home s’indica clarament quin és el criteri de selecció:
- A aquells que han fet humanitat, els dirà: “Veniu, beneïts...”.
- A aquells que han desfet humanitat, els dirà: “Lluny de mi...” .
I també queda clar què significa fer o desfer humanitat: “...tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;...”.