Diumenge 16è. A. "Jull".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Mateu 13,24-43).

(En blau allò que correspon a la versió llarga)

En aquell temps,

Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola:

“Amb el Regne del cel passa com amb un home

que havia sembrat bona llavor al seu camp,

però a la nit, mentre tothom dormia,

vingué el seu enemic,

sembrà jull enmig del blat, i se n’anà.

Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà,

aparegué també el jull.

Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:

¿No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp?

¿Com és, doncs, que hi ha jull?

Ell els respongué:

Això ho ha fet algú que em vol mal.

Els mossos li digueren:

¿Voleu que anem a collir-lo?

Ell els diu: no ho feu pas:

si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat.

Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega,

i llavors diré als segadors:

colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo;

després colliu el blat i porteu-lo al meu graner”.

Els proposà encara una altra paràbola:

“Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa

que un home va sembrar al seu camp:

és la més petita de totes les llavors,

però, a mesura que creix,

es fa més gran que totes les hortalisses

i arriba a ser com un arbre,

tant que els ocells hi vam

per ajocar-se a les seves branques”.

Els digué també una altra paràbola:

“Amb el Regne del cel passa com amb el llevat

que una dona amaga dintre la pasta

de mig sac de farina,

i espera, fins que tota ha fermentat”.

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles,

i no els deia res sense paràboles.

així es complia allò que havia anunciat el profeta:

“Els meus llavis parlaran en paràboles;

exposaré coses que han estat secretes

des de la creació del món”.

Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa.

Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués

la paràbola del jull sembrat en el camp.

Ell els digué:

“El que sembra la bona llavor és el Fill de l’home.

El camp és el món.

La bona llavor són els del Regne.

El jull són els del Maligne.

l’enemic que els ha sembrat és el diable.

La sega és la fi del món;

i els segadors són els àngels.

Així com cullen el jull i el cremen,

passarà igual a la fi del món:

el Fill de l’home enviarà els seus àngels,

recolliran del seu Regne tots els escandalosos

i els qui obren el mal,

i els llençaran al forn encès:

allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.

Llavors, els justos en el Regne del seu Pare

resplendiran com el sol.

Qui tingui orelles, que ho senti”.

Jull. (Com és, doncs, que hi ha jull?).

El jull és una planta com tantes altres, i enriqueix la flora del nostre Planeta. El seu “problema” ve quan algú la utilitza per a fer mal.

La paràbola explicada per Jesús no significa que el jull (o zitzània, o cugula) sigui una mala herba. Allò que és dolent és l’acció humana que, sembrant jull en un camp de blat, fa inservible el blat si abans no es destria del jull. Sembrar jull en un camp de blat és per fer mal.

Els treballadors del camp donen per suposat que la llavor que havien sembrat era bona. I es pregunten: D’on ha vingut el jull?
La resposta la dóna el propietari del camp: Això ho ha fet algú que em vol mal. 

Aquesta és la traducció que ens ofereix el Missal. L’original grec és més suggeridor quan fa servir l’expressió: Això ho ha fet l’enemic home (Echthros anthropos).

L’expressió “l’enemic home” és sorprenent si es té en compte que, segons l’explicació posterior de la paràbola, el camp és el món. Un món en què el Fill de l’home (és a dir: la Humanitat) hi sembra una bona llavor que produeix “fills del Regne”; però l’enemic home hi sembra una llavor que produeix, literalment, “fills del Maligne”.

És molt convenient no entendre malament l’expressió “fills del Maligne”. Seria un gravíssim error imaginar el Maligne com una realitat exterior a la Humanitat, productora de Mal. La traducció del Missal, escrivint Maligne amb majúscula inicial, potser ho suggereixi; però de cap manera s’ha d’entendre així. La Bíblia exclou tota idea de dualisme per a explicar el Mal.

El Dualisme és l’intent d’explicar la presència del Mal en el món imaginant l’existència de dues causalitats:
- Una causalitat bona (Déu) per a les coses bones, i
- Una causalitat dolenta (Maligne, Satanàs, Diable, Matèria...) per a les dolentes.

Segons la Bíblia, ja des del primer capítol, tot ha estat creat per Déu. I tot és molt bo. (Gènesi 1:31).

L’expressió “fills del Maligne” significa simplement “mals fills”, per oposició als “bons fills” o “fills del Regne”.
En un llenguatge més directe, i entenent que el Regne significa la Humanitat que entre tots anem construint, podríem dir simplement: la bona llavor són els humans que fan Humanitat, i el jull són els humans que desfan Humanitat (per imposar la seva).

No existeix el Mal com una entitat exterior a l’Home. Fer o desfer Humanitat és una resposta que neix exclusivament de la llibertat humana, i es converteix en el criteri de Bé i de Mal. El mal apareix quan algú interpreta i aplica aquest criteri només des de si mateix.

La Història de la Humanitat, en aquest sentit, és molt tràgica. Els més perversos Dictadors normalment s’han imposat amb l’excusa de “fer Humanitat”. Però s’ha tractat sempre de la “seva” Humanitat. Per imposar la “seva” Humanitat no han dubtar de cometre les més grans destrosses humanes.

La Humanitat (el Regne) ha de ser obra de tots els humans. No està “pre-dissenyada”. Si us deien: “És al desert”, no hi aneu; i si us deien: “És en un lloc amagat”, no us ho cregueu. Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home. On hi ha carronya, s’hi apleguen els voltors (Mateu 24:26).

La Humanitat es va realitzant a partir de la resposta generosa i activa de cada un dels humans; des de cada lloc i en cada temps. No es pot dissenyar ni imposar-la des del Poder (Lluc 4,6ss), ni és fruit de savis i entesos (Mateu 11,25). L’anem construint entre tots, des de la germanor viscuda, i impulsats per l’esperit de servei mutu.
Jesús és l’Home mostra com a camí, no pas com a pre-realització. Cada humà està invitat a anar completant la Humanitat a través del servei mutu fraternal, el qual ens porta també a descobrir la Paternitat de Déu, inici i font de Tot (Colossencs1:24).