Pentecosta. A. "Pentecosta".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

1ª LECTURA. (Fets dels Apòstols 2,1-11).

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta,

es trobaven tots junts en un mateix lloc,

quan, de sobte,  se sentí venir del cel un so

com si es girés una ventada violenta,

i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.

Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc,

que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.

Tots quedaren plens de l’Esperit Sant

i començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l’Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadosos

provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.

Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats,

perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

Estranyats i fora de si deien:

«No són galileus tots aquests que parlen?

Doncs, ¿com és que cadascú de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?

Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,

hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia,

al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília,

a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena,

hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits,

hi ha cretencs i àrabs,

però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu

en les nostres pròpies llengües.»

EVANGELI. (Joan 20, 19-23).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus;

Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó (Versió alternativa: Als qui els hi reprimiu, els quedaran reprimits)».

155. Pentecosta. (Durant la celebració de la diada de la Pentecosta...). (De la 1ª Lectura).

Als Evangelis no surt cap vegada la paraula “Pentecosta”. En canvi sí que surt al llibre Fets dels Apòstols, que és com una segona part de l’Evangeli de Lluc. Encara que només hi surt dues vegades, hi té un significat molt destacat. Es podria dir que si, en els Evangelis, la Pasqua aporta l’horitzó per situar i entendre la figura de Jesús, en Fets dels Apòstols, la Pentecosta ofereix el marc per situar i entendre la Nova Humanitat (“Església”).

En la festa jueva de la Pentecosta s'hi celebra i s’hi agraeix l’Aliança de Déu (Jahvé) amb Israel. El Poble de les Dotze Tribus és el poble elegit per mantenir en el món la fe en un Déu proper i amorós, creador i impulsor d’una Humanitat a semblança i imatge seva (Gènesi 1:26), ja que la Humanitat real i històrica s’havia desviat del seu horitzó. Aquest desviament apareix vàries vegades, com en el relat del “Pecat Original” (Gènesi 3), o també en el famós mite de la Torre de Babel segons el qual els Humans van pretendre crear-se una torre que arribés fins al cel per estar al mateix nivell de Déu i "competir" amb Ell. (Gènesi 11:4ss). (Cal notar la “semblança” amb el mite grec de Prometeu).  

Lluc enriqueix la Pentecosta jueva presentant-la també com la correcció directa d’allò que significava la Torre de Babel. En la “torre”, la pretensió dels Humans d’autodivinització provoca que Déu “reaccioni” confonent les llengües d'ells perquè no podessin entendre's i es dispersessin.
A la Pentecosta cristiana, Jerusalem és descrita com la ciutat on es trobava gent de tots els Pobles. I, encara que cadascú té la seva llengua diferent, “tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües”.

La Torre de Babel és una al·legoria explícita d’allò que passa als Humans quan fem del (nostre) Poder la nostra manera de crear Humanitat. És una al·legoria que podem veure realitzada cada dia i a cada lloc. És la temptació permanent que, d’una manera o altra, experimentem tots i cada un dels Humans (Mateu 4:10).

En el relat de Lluc la Pentecosta està protagonitzada per la vinguda i recepció de l’Esperit de Jesús. L’Esperit de Jesús és exactament el contrari de l’Esperit de Poder. Rebut l’Esperit de Jesús, tots s’entenen. Mantingut l’Esperit de Poder, ningú s’entén.

La Pentecosta marca l’inici d’una Nova Humanitat. Però St. Lluc és molt realista: el creixement d’aquesta Nova Humanitat es farà paral·lelament amb la resistència dels Humans, fins i tot dels ja convertits mentre continuïn creient en el Poder.

El primer exemple de resistència que ens ofereix Lluc és l’apòstol Pere, representant dels “Dotze”. Així com, a l’inici del seu Evangeli, Lluc posa la figura del vell Zacaries que, a pesar de ser un home just, no es creu l’anunci de l’Àngel (Lluc 1:18ss), també a l’inici de Fets dels Apòstols posa la figura de Pere que, tot i haver rebut l’Esperit de Jesús, intenta reconstituir “els Dotze” amb els seus suposats privilegis (Fets 1:15ss). Per això donarà també a la vinguda de l’Esperit Sant una "interpretació" teològica i reductiva dins el marc del Poble Elegit (Fets 2:14ss).

Només lentament, i obligat per la força dels fets, Pere anirà descobrint i acceptant el significat universal de la Pentecosta.
Un cop convertit del tot, Pere podrà complir l’encàrrec de Jesús de “confirmar els seus germans” (Lluc 22:31).

El segon exemple ofert per Lluc serà el de l’apòstol Pau. Ell, com a mestre de la Llei, després de convertir-se, serà capaç d’elaborar una magnífica “Teologia de l’Església”. Però la seva conversió no serà plena fins que no decideixi “sortir” efectivament de l’àmbit religiós que l’empresonava.
La conversió de Pere i Pau, en Fets dels Apòstols, serà descrita com una “sortida de presó”. Sortida miraculosa en el cas de Pere (Fets 12:3ss), “romana” en el cas de Pau, “ciutadà romà”: (Fets 22:25 i Fets 28:16ss).