Ascensió. A. "Els Onze".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Mateu 28,16-20).

Final de l’Evangeli segons sant Mateu.

En aquell temps,

els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea,

a la muntanya que Jesús els havia indicat.

En veure’l es prosternaren.

Alguns, però, dubtaren.

Jesús s’acostà i els digué:

«Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.

Aneu a convertir tots els pobles,

bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant

i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.

Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

154. Onze. (...els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea,...).

“Els Onze”.
L’expressió que algunes vegades els Evangelis fan servir per designar els deixebles de Jesús és “els Dotze”. I quan Judes, un dels Dotze, mor després d’haver entregat Jesús, els Dotze passen a ser “els Onze”.

Però “els Onze” no té un significat només aritmètic. Quan els Evangelis parlen dels Onze volen dir sobretot que els Dotze, un cop acomplerta la seva missió, ja no tenen continuïtat com a grup.
Cal tenir en compte que els Apòstols no eren Dotze perquè numèricament fossin dotze, sinó perquè, amb la seva elecció, el Messies acomplia la missió de reconstituir el Poble de les 12 tribus.

El Poble de les 12 tribus havia estat elegit per a mantenir en el món la fe en Jahvé i l’esperança en la reconciliació de Déu viscuda en, amb i per tots els Pobles. Això és precisament el que va succeir amb Jesús. Jesús que, com a jueu, era “propietat” del Poble Elegit, va ser “entregat” a tots els homes per Judes, un dels Dotze. ("Judes", també pel nom, representa el Poble Jueu o Judeu).

Dit en forma d’esquema:
a) Jesús, fill de David i Messies, hereu de les promeses de Déu, reconstitueix el Poble de les Dotze Tribus instituint els Dotze Apòstols.

b) Judes, un dels Dotze, “entrega” Jesús a tots els Homes, acomplint així el designi de Déu. Aquest encàrrec està explícitament afirmat en tots els Evangelis, tant al moment de l’elecció com al moment de l’execució (Mateu 10:4 i 26:16. Marc 3:19 i 14:10. Lluc 6:16 i 22:6. Joan 6:71 i 18:3).

Els evangelistes juguen amb el doble significat del verb “entregar” (en grec, paradidomi): “donar” i “trair”. (No es pot entendre Judes només com a traïdor).

c) Amb l’entrega de Jesús als Pagans (a tots els Homes) queda acomplerta la “missió” dels Dotze.  

d) Jesús, entregat a tots els Homes, apareix com a Primogènit de la Humanitat Adulta, en la qual s’integra també l’antic Poble Elegit (Joan 19:27).
Així queda inaugurat el temps del “Tots”. (A vegades aquest temps també ve significat pel número “set” que indica totalitat. Vegeu “Nombres”).

Aquest esquema seria rodó si no fos que Judes no va “entregar” Jesús directament als Homes sinó als Poderosos. De fet no el va “entregar” sinó “vendre”. I els Poderosos no acullen l’Home sinó que el maten. Aquest va ser (i continua essent) el gravíssim pecat dels “Judes” de tots els temps, de tots els llocs i de tots els Pobles. Per això són també traïdors.

La universalització del Messies és part essencial del Projecte de Déu. En canvi, l’opció pel Poder s’hi oposa frontalment.
Al Calvari, el “rei dels jueus” és realment entregat als Homes, però també hi és “crucificat” perquè els Homes no l’han acollit (Joan 1:11 i Joan 19:5ss).
 
Però progressivament molts aniran reconeixent l’absoluta novetat del Crucificat, donat que el Crucificat s’apareix també com el Ressuscitat.
Les primeres que es trobaran amb el Ressuscitat són, com és natural, les dones, ja que elles, en la convivència humana, encarnen sobretot l’actitud oposada al Poder.
Segons els Evangelis de Mateu i Marc, els Onze, masculins, per veure el Ressuscitat primer hauran de sortir de l’àmbit del Poder (Jerusalem). Només podran veure’l a Galilea; a la muntanya que Jesús ja els havia indicat (Mateu 28:7 i 16).

Lluc, en els Fets dels Apòstols, usa un llenguatge diferent. Presenta els Onze a Jerusalem. Així vol significar que no han superat encara el seu propòsit de Poder (Fets 1:6). Per això no volen donar per acabada la missió dels Dotze, i pretenen “reconstituir-los” elegint Maties com a substitut de Judes (Fets 1:21).

(En aquest punt m’atenc a interpretacions recollides per Rius-Camps, i defensades també per ell mateix en el seu extens Comentari als Fets dels Apòstols, vol. 1, cap.2).

La convicció que va aparèixer molt aviat en les Esglésies, i mantinguda sobretot en la Catòlica, de que Jesús va instituir un Col·legi jerarquitzat dels Dotze que s’havia de continuar en un suposat Col·legi episcopal jerarquitzat, sembla força incoherent amb el text dels Evangelis i Fets dels Apòstols. L’Església no és un nou “Poble Elegit” dintre la resta dels Pobles. És la Humanitat en si mateixa que va prenent forma de Comunitat fraternal amb la participació activa de tots els Pobles.

Per això, quan els Evangelis i Fets dels Apòstols fan servir l'expressió "Els Onze" volen indicar també que la missió de "Els Dotze" ja ha estat acomplerta, i no es continua.