5è. de Pasqua. A. "Estada".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 14,1-12).

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Que els vostres cors s’asserenin.

Confieu en Déu, confieu també en mi.

A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots:

si no n’hi hagués,

us podria dir que vaig a preparar-vos estada?

I quan hauré anat a preparar-vos-la,

tornaré i us prendré a casa meva,

perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic.

I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.»

Tomàs li diu:

«Senyor, si ni tan sols sabem on aneu.

Com podem saber quin camí hi porta?»

Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida:

ningú no arriba al Pare si no hi va per mi.

Si m’heu conegut a mi,

heu de conèixer igualment el meu Pare:

des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.»

Li diu Felip:

«Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.»

Jesús li diu:

«Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres,

i encara no em coneixes?

Qui em veu a mi, veu el Pare.

Com pots dir que us mostri el Pare?

No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?

Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix.

És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.

Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi;

si no, creieu-ho per aquestes obres.

Us ho dic amb tota veritat:

Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig,

i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»

152. Estada. (...us podria dir que vaig a preparar-vos estada?).

És fàcil d’imaginar Jesús quan diu als deixebles que se’n va a preparar-los estada a la Casa del seu Pare, i que després tornarà a buscar-los. És fàcil d’imaginar... però, si intentem veure què vol dir realment, ens hi perdrem, sobretot si tenim en compte que aquest “anar-se’n” de Jesús es refereix a la seva mort.
¿Què significa que la mort de Jesús sigui un anar-se’n a la Casa del Pare per a preparar-hi una estada per als deixebles? ¿És que Jesús es proposa muntar al cel una espècie de campament o d’urbanització, amb apartaments o cel·les per als seus (innumerables) deixebles?

La Bíblia, en la segona narració de la Creació de l’Home, usa un llenguatge semblant: Déu prepara un Jardí preciós per instal·lar-hi l’Home (Adam i Eva) que acaba de crear (Gènesi 2:8).
Sorprenentment Adam i Eva van optar per voler fer-se els amos del Jardí; i així van provocar que Déu els hagués d’expulsar (Gènesi 3:23).

Els Evangelis, i sobretot el de Joan, presenten Jesús com el Nou Adam que es reconcilia amb Déu reconeixent-lo com a “Pare”, i recuperant així el Jardí (l’Estada) que Adam i Eva (l’Home) havien perdut.
¿Es refereix a aquest mite, l’evangeli que hem llegit?
Sí: però dient-hi més coses.

En el relat evangèlic que hem llegit, els deixebles Tomàs i Felip diuen que no han entès res de res. Jesús s’estranya de que no l’entenguin. “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?". La veritat és que el mite del Jardí d’Edén potser estava bé per explicar l’existència del mal (Pecat original), però el raonament que hi afegeix Jesús sembla incomprensible.

En el llarg discurs del seu Comiat, Jesús prepara els deixebles perquè puguin entendre el gran Espectacle del Calvari en què el Nou Adam, acompanyat de la Nova Eva, i elevat com una senyera de contradicció (Lluc 2:34), farà visible per a tothom la realitat total de l’Home (Joan 3:14 i Joan 19:25. Vegeu també “Maria”).

Al Calvari queda de manifest simultàniament la gran Inhumanitat regnant des del Primer Home, i la plena Humanització de l’Home Nou. El Primer Home va voler ser “com Déu” (Gènesi 3:6). El Nou Home es reconeix “fill” del Pare i “germà” de tots els Humans. Al Calvari, Jesús exhibeix l’inici d’una Nova Humanitat que no pretén ser “com Déu” sinó filla de Déu, aplegada i constituïda per relacions d’amor i de servei mutu.

El Calvari evoca el Paradís perdut i el “reconstitueix”. És a partir del Calvari que els deixebles i nosaltres podem entendre l’estada que Jesús ens prepara a Casa del seu Pare. Aquesta “casa” és la Nova Humanitat. I cada descendent d’Adam esdevé humà en la mesura que fa seva l’estada que l’Home Nou li ofereix en la Humanitat. Només en la Humanitat podem esdevenir humans. I ens humanitzen fent Humanitat.

Tots, com hereus del Primer Adam, comencem essent subjectes, passius i actius, de relacions de domini i de dependència que ens mantenen lluny de la bonança del Jardí. Amb la seva vida donada, Jesús recupera el Jardí inicial, i en fa residència de la Comunió.
És la vertadera Humanitat, filla de Déu i agermanada, en la qual tots els qui ho acceptin troben estada.