Pasqua. A, "Pedra".

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 20, 1-9).

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí,
quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.

Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble,

aquell que Jesús estimava tant, i els diu:

«S’han endut el Senyor fora del sepulcre

i no sabem on l’han posat.»

Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre.

Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà

i arribà primer al sepulcre,

s’ajupí per mirar dintre

i veié aplanat el llençol d’amortallar,

però no hi entrà.

Darrera d’ell arribà Simó Pere,

entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar,

però el mocador que li havien posat al cap

no estava aplanat com el llençol,

sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble

que havia arribat primer al sepulcre,

ho veié i cregué.

Fins aquell moment encara no havien entès que,

segons les Escriptures,

Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

148. “Pedra”. (... i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.).

Hi ha molta varietat de pedres: grans, petites, mòbils, fixes,... Les pedres tenen una gran presència en la vida humana. Per això, totes les llengües disposen de diferents paraules per referir-se a les pedres segons les seves característiques i utilitats: pedra, pedregam, roc, roca, penya, còdol, dovella, llosa,...

En les Cultures Mediterrànies són importants les pedres o lloses sepulcrals, que poden anar des dels monuments megalítics fins a les petites làpides que tanquen els nínxols dels actuals cementiris, passant per les famoses piràmides d’Egipte o els refinats mausoleus.

En mostrar la resurrecció de Jesús, els quatre Evangelis fan menció de la pedra posada per tancar el seu sepulcre.
Els Evangelis de Lluc i de Joan només diuen que, quan hi van anar les dones per ungir el cos de Jesús, van veure que la pedra que tancava el sepulcre estava treta (Lluc 24:2.  Joan 20:1).

Els Evangelis de Mateu i Marc parlen d’aquesta pedra també com a punt final de la sepultura de Jesús: Després Josep d’Arimatea va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. (Mateu 27:60. Marc 15:46).

L’Evangeli de Joan també parla de la pedra sepulcral en el relat de la Resurrecció de Llàtzer (Joan 11:38.39.41). Aquest relat és una previsualització de la resurrecció de Jesús. Hi surt tres vegades la paraula “pedra” (o llosa, segons les traduccions. En l’original grec: sempre diu lithos). Aquesta insistència és una manera d’indicar que se li vol donar un significat important.

En les Cultures Mediterrànies, diferentment del que passa en les Orientals, Africanes o Ameríndies, l’ús de pedres o lloses sepulcrals ha fet néixer l’imaginari dels dos mons: el món dels vivents i el món dels morts.

Evidentment, els Vivents no ens podem pas desentendre dels qui han mort, ja que hem tingut amb ells profunds vincles afectius o de sang. Això s’hauria concretat en la creença popular sobre el món dels morts.
Les religions mediterrànies s’haurien acomodat a aquesta creença i, fins i tot, l’haurien fomentada convertint el món dels morts en un objectiu important de la seva acció religiosa. A través de ritus, cerimonials, pregàries, oblacions,... hi hauria la possibilitat de “connectar” amb el món dels morts, tot i estar profundament separat per la pedra sepulcral que nosaltres mateixos hi hem posat.

Els Evangelis corregeixen aquesta falsa mentalitat dels dos mons. La resurrecció comporta creure en un sol món: el món de la Vida, creat i mantingut per Déu, Vivent i Font de tota vida. “Traieu la pedra”, diu Jesús davant la tomba de Llàtzer (Joan 11:39). “La pedra estava treta”, es diu en la resurrecció de Jesús.

L’Evangeli de Mateu hi posa solemnitat: “Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt”. Asseient-s’hi al damunt, la pedra queda fixada. Mai més ningú podrà fer-la rodolar ni tancar el falsament imaginat Món dels morts (Mateu 28:1s).

Evidentment, no cal quedar-se en una interpretació literal d’aquest llenguatge metafòric que ens impediria d’entendre el seu profundíssim significat. No es tracta de no enterrar els morts sinó d’entendre que la mort biològica és simplement això: una mort biològica. 

No comporta sortir del Món dels vivents per entrar al Món dels morts, sinó que es tracta d'una nova manera de viure, que en podem dir comunió. “Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú,... van dipositar-hi Jesús.” (Joan 19:41).

Als horts no s’hi enterren cadàvers sinó llavors. I les llavors no s’hi enterren perquè morin sinó perquè brotin.
Jesús és el "Natzarè", paraula que en arameu sona igual que brot o rebrot. “Vosaltres busqueu Jesús, el Natzarè, el crucificat...”. (Marc 16:6).