El Ram. A. "Somera".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

Nota.

L’evangeli propi de la missa d’avui és la Passió segons St. Mateu. És un relat llarg, que podeu llegir al blog APUNTS D'HOMILIA. 
Per això comento una paraula que apareix en el fragment d'evangeli que el Missal proposa per a la Benedicció dels rams que, avui, pot precedit la missa pròpiament dita. 

EVANGELI de la Benedicció dels rams. (Mateu 21,1-11).
 

Quan eren a prop de Jerusalem,

arribaren a Bet-Fagué,

a la muntanya de les Oliveres.

Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec:

«Aneu al poble d’aquí al davant,

i trobareu tot seguit una somera fermada,

amb el seu pollí.

Deslligueu-la i porteu-me'ls.

Si algú us preguntava res,

responeu-li que el Senyor els ha de menester,

però que els tornarà de seguida».

Tot això va succeir perquè es complís

el que el Senyor havia anunciat pel profeta:

«Digueu a la ciutat de Sió:

Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada,

muntat en una somera,

en un pollí, fill d'un animal de càrrega».

Els deixebles hi anaren,

feren el que Jesús els havia manat,

portaren la somera i el pollí,

els guarniren amb els seus mantells,

i ell hi pujà.

Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells;

altres tallaven branques dels arbres

per encatifar la terra

i la gent que anava al davant i la que seguia cridava:

«Hosanna al Fill de David.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Hosanna a dalt del cel».

Quan hagué entrat a Jerusalem,

s’agità tota la ciutat.

Molts preguntaven: «¿Qui és aquest?».

La gent que anava amb ell responia:

«És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».

147. Somera. (Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera,...).

Els quatre Evangelis ens parlen de l’Entrada de Jesús a Jerusalem acompanyat per la multitud que l’aclama com a rei. L’Evangeli de Mateu que hem llegit és l’únic que parla d’una somera i del seu pollí com a muntura. Els altres tres Evangelis només parlen d’un pollí de somera. L’escena que descriu l’Evangeli de Mateu és, de fet, impossible: Jesús muntant una somera i el seu pollí. Amb aquest detall estrany Mateu vol relacionar directament aquesta escena amb la profecia de Zacaries on també es parla d’un rei humil que munta una somera, un pollí d’animal subjectat. En la profecia no es parla de dos animals sinó d’un de sol, anomenat de dues maneres. També l’Evangeli de Joan parla d’un pollí de somera citant la mateixa profecia (Zacaries 9:9).

La profecia de Zacaries evoca l’entronització del rei Salomó, fill i successor del mític rei David (1er.Llibre dels Reis 1:33ss). Així es vol indicar que l’autèntic fill i successor de David no fou Salomó (que va acabar pervertint-se: 1er.Llibre dels Reis 11:1-13), sinó el profeta Jesús, de "Natzaret" de Galilea.

El relat estableix una certa oposició entre Jerusalem i Natzaret:
- Jerusalem, com a capital del País, produeix servitud per al Poble i els seus ciutadans (pollí). És “el poble que està aquí al davant” on els dos deixebles enviats trobaran una somera fermada, amb el seu pollí. La feina dels dos deixebles enviats serà desfermar-la. La somera fermada i el seu pollí representen el poble esclavitzat avui i demà.

- En canvi Natzaret és la pàtria de Jesús. “Natzarè”, en arameu, sona igual que la paraula “rebrot”. Jesús és presentat com el “rebrot” de la Soca de Jessé, el pare de David (Isaïes 11:1. Jeremies 23:5. També Apocalipsi 22:16).

Amb aquest llenguatge es vol significar que és Jesús “el Natzarè” qui realitza de debò el Regne promès. Un Regne fonamentat no pas en el Domini sinó en el Servei. L’entronització del seu rei no es fa entrant a la Capital muntant un solemne cavall ni tampoc una poderosa mula (com Salomó) sinó en una humil burreta amb el seu pollí.

Davant aquest espectacle, Jerusalem, la Capital, s’agita, com ja havia passat amb l’arribada dels Mags vinguts d’Orient que buscaven el rei dels Jueus que acaba de néixer (Mateu 2:2). Jerusalem, com a capital, imposa el seu Domini esclavitzador. Per això el Natzarè ve a desfermar-la (“Hosana!” significa “Salva’ns!”).

El relat conté unes paraules sorprenents. Els dos deixebles són enviats a deslligar la somera i el seu pollí, i, si algú els demana per què ho fan, han de respondre que el Senyor els ha de menester,

però que els tornarà de seguida.

“Els tornarà de seguda”? Si la somera i el pollí representen el Poble fermat, ¿què vol dir que els tornarà de seguida? ¿És que només seran deslligats un moment per a ser utilitzats, i retornats perquè els tornin a fermar?

Potser aquí la traducció habitual no sigui del tot encertada. L’original grec diu: el seu Senyor els necessita i de seguida els “enviarà” (“apostele”). “De seguida els enviarà” és una expressió molt ambivalent; potser, volgudament ambivalent. Pot significar ser enviat a la situació anterior de fermats, o ser enviat a una nova situació de llibertat.

Si continuem llegint, el relat diu: Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,... Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar (Mateu 21:12ss). Els cecs i el coixos, i tots els qui patien deformitats, no podien entrar al Temple. Però, després que Jesús ha tret fora els que s’hi havien instal·lat (venedors i canvistes), ja poden entrar-hi els que n’eren injustament exclosos (fermats a fora la casa). Així el Temple esdevé un espai de llibertat.

Però, no tothom estima la llibertat. La mateixa multitud que el dia del Ram aclama Jesús com a rei, el Divendres sant cridarà: Fora, crucifica’l aquest! Nosaltres no tenim més rei que el Cèsar (l’emperador romà) (Mateu 27:22; i Joan 19:15). Aquests prefereixen tornar a estar fermats. Potser l’ambivalència de les paraules “de seguida els enviarà” és per referir-se també a aquests.
Estar fermat o desfermat, depèn, també, de cadascú.