4rt. de Pasqua. A. "Porta"

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Joan 10,1-10).

En aquell temps, Jesús parlà així:

«Us ho dic amb tota veritat:

el qui no entra per la porta al corral de les ovelles,

sinó que salta per un altre indret,

és un lladre o un bandoler.

El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles:

el guarda li obre la porta,

i les ovelles reconeixen la seva veu;

crida les que són seves, cadascuna pel seu nom,

i les fa sortir.

Quan té a fora totes les seves, camina al davant,

i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.

Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen,

perquè no reconeixen la veu dels estranys.»

Jesús els parlà amb aquest llenguatge,

però ells no entengueren què volia dir.

Jesús continuà:

«Us ho dic amb tota veritat:

Jo sóc la porta de les ovelles.

Tots els qui havien vingut abans que jo

eren lladres o bandolers,

però les ovelles no en feien cas.

Jo sóc la porta.

Els qui entrin passant per mi,

se salvaran de tot perill,

podran entrar i sortir lliurement

i trobaran pasturatges.

Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa.

Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida,

i en tinguin a desdir.»

151. Porta. (Jo sóc la porta de les ovelles.).

És clàssica la figura de Jesús com a Bon Pastor. Però en l’Evangeli de Joan, Jesús, abans de presentar-se com a Bon Pastor, diu que és la porta. I no diu que sigui la porta del corral sinó la porta de les ovelles. És cert que immediatament abans s’ha parlat de la porta del corral. Entrar al corral per la porta o per un altre lloc posa de manifest la qualitat del que hi entra: si entra per la porta, és el pastor; si salta per la tàpia, és un lladre.

L’evangelista fa notar que els oients (els Fariseus) no entengueren què volia dir, Jesús. Aquesta incomprensió resulta sorprenent, ja que allò que volien significar les paraules de Jesús era d’experiència quotidiana. Però en aquest cas Jesús estava parlant amb uns que havien decidit no veure-hi (no entendre)... (Joan 9:41).

La incomprensió dels Fariseus provoca que Jesús formuli encara més radicalment la seva afirmació “Jo sóc la porta de les ovelles” afegint-hi una sentència extremadament severa: “Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers”. Els qui, abans de Jesús, havien vingut com a pastors d’Israel eren sobretot Moisès (pastor i profeta per antonomàsia) i David (pastor i rei per antonomàsia). A partir d’ells, a Israel eren considerats pastors del poble els seus successors; i també els successors d’Aaron, germà de Moisès i primer gran sacerdot. L’afirmació de Jesús que tots els que havien vingut abans que ell eren lladres o bandolers és volgudament dura. És cert que no reprova directament ni Moisès, ni David ni Aaron, però afirma rotundament que no han de ser “canonitzats”; és a dir: no han de ser considerats un model a seguir. Com a persones del seu temps, l’exercici del seu “pasturatge” (de la seva autoritat) havia inclòs diferents formes de violència. Per això el seu temps ha de ser superat. Per això no poden ser models.
L’únic model de pastor és Jesús. I la raó és clara: el vertader pastor dóna la vida per les ovelles. Tot el que no sigui això, comporta ser lladre o bandoler.

Aquí apareix la radicalitat de l’afirmació “Jo sóc la porta de les ovelles”. Hi ha infinites maneres d’entrar en la vida dels altres, però només una és legítima: anar-hi oferint la pròpia vida. Pares, mestres, polítics, governants, funcionaris, sacerdots, animadors, companys, amics, socis, rivals,... Tots ells només actuen justament si s’acosten a l’altre per compartir amb ell la pròpia vida. Tota altra manera d’entrar en la vida dels altres constitueix un furt o una agressió.

Però aquí cal ser molt lúcids. Donar la vida pels altres no significa pas posar-se passivament a mercè dels altres. Jesús va donar la seva vida fins i tot a Judes, que la va prendre per vendre-la per trenta monedes de plata (Mateu 26:15). Però Jesús no es va pas estar de sentenciar: “Qui obra així, més li valdria no haver nascut” (Mateu 26:24.  Lluc 22:3.  Joan 13:26ss).

Anar a les ovelles passant per Jesús com a porta, significa ajudar-les a ser protagonistes de la seva pròpia humanització dins l’horitzó d’una Humanitat que es va creant a si mateixa a partir d’un projecte de Déu. Ningú no es pot constituir en intèrpret en solitari d’aquest Projecte. Tampoc ningú no pot imposar el seu propi projecte, per bo, savi o just que es consideri. La Humanitat adulta la dissenyem i la construïm entre tots. N’ha de quedar exclosa tota forma de domini d’uns sobre els altres.