2on. de Pasqua A. "Costat".

2on de Pasqua. Any A.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 20,19-31).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus.

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi,

també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats

els quedaran perdonats,

però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze,

no era allà amb els altres.

Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.»

Ell els contestà:

«Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fico el dit dins la ferida dels claus,

i la mà dins el costat,

no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada,

i Tomàs també hi era.

Estant tancades les portes,

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després digué a Tomàs:

«Porta el dit aquí i mira’m les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat.

No siguis tan incrèdul. Sigues creient.»

Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!»

Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles

molts altres miracles

que no trobareu escrits en aquest llibre.

Els que heu llegit aquí han estat escrits

perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,

i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

149. Costat. (Tomàs... porta la mà i posa-me-la dins el costat.).

Només l’Evangeli de Joan conté el relat del soldat que amb una llança obre el costat de Jesús. El text original grec, per parlar del costat de Jesús, fa servir la paraula “pleura”. Amb aquesta paraula que, en els Evangelis, només fa servir Joan, l’evangelista evoca l’episodi de la Creació de la dona, de Gènesi 2:21s. Allà llegim: “Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles (pleures) i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella (pleura) que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home exclamà: Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!”.
(Avui, algunes persones veuen en aquest relat una manifestació de masclisme, perquè faria la dona "dependent" de l’home. Amb tot, la intenció del relat no sembla que sigui mostrar cap dependència de la dona envers el baró sinó més aviat afirmar, en el marc d’una societat realment masclista, la absoluta proximitat i igualtat de baró i muller: “os dels meus ossos i carn de la meva carn”).

En el llenguatge del Quart Evangeli, la mort de Jesús evoca el son profund d’Adam, i la sang i aigua que surten del seu costat obert (pleura) representen l’Església: la nova Eva sorgida del costat obert del nou Adam (o l'Adam definitiu) (Joan 19:34). La sang i aigua encarnen els dos sagraments que defineixen l’Església: Baptisme i Eucaristia.
Per això l’Evangeli de Joan dóna tanta solemnitat a l’obertura del costat (pleura) de Jesús i al simbolisme de la sang i aigua que en surten. “El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.

Això ajuda a entendre per què, en el Relat de la resurrecció, el primer que fa Jesús, després de saludar els deixebles, és mostrar-los les mans i el costat. Són el senyal que identifica el Ressuscitat amb el Crucificat.

L’evangelista es serveix de l’absència de Tomàs per centrar encara més tota l’escena en l’obertura del costat (i en els forats de les mans). Primer és el mateix Tomàs qui "proclama" que ell no creurà en la resurrecció de Jesús si no pot comprovar-la posant el dit al forat de les mans i la mà dins el costat.
Al cap de vuit dies (és dir: en la següent reunió de la Comunitat) Jesús es dirigeix directament a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.»

Com Adam i Eva, sortida del seu costat, “inicien” (en el llenguatge mítico-sapiencial del Gènesi) la Humanitat, també ara el Crucificat, amb la sang i aigua sortides del seu costat, “inicia” la Humanitat adulta, o definitiva.

Per això la insistència en el nom de Tomàs, que significa “bessó”. Com Eva en relació a Adam és os dels meus ossos i carn de la meva carn, la Comunitat és el “cos” del Ressuscitat. El Ressuscitat i la Comunitat s’identifiquen (bessons).

I és també “bessó” dels futurs creients. Les mans i els peus foradats identifiquen Jesús amb tots els crucificats; i el costat obert identifica Jesús amb tots aquells que viuen com a vida que es dóna. Comunitat d’amor o Església.

Però, compte! Quan fem servir la paraula “Església”, és convenient superar una significació purament confessional. Amb el temps, els deixebles de Jesús s’han anat convertint en una Religió. El Cristianisme és avui una religió entre altres religions. Això fa que el significat original de la paraula església hagi canviat. Però, com a Comunitat que sorgeix del costat obert del Nou Adam, l’Església està formada per tots els humans que accepten ser humans i fer Humanitat, siguin o no, es considerin o no, confessionalment cristians.
És cert que el Cristianisme ofereix als Cristians llenguatge i àmbit per a entendre i celebrar la FE en Déu i en la Humanitat. Però cal excloure’n tot rastre d’exclusivitat.

Les altres Religions, els altres Marcs Culturals ofereixen també als seus participants llenguatge i àmbit per ser Humans i fer Humanitat. La varietat de Llenguatges (de Religions) és una riquesa de la Humanitat.