Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Joan 9,1-41).
Nota: En blau allò que correspon a la
versió llarga.
En aquell
temps,
Jesús
veié tot passant un cec de naixement.
Els deixebles li preguntaren:
«Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home,
ell o els seus pares?»
Jesús contestà:
«Això no ha estat perquè vagi pecar
ni ell ni els seus pares;
és perquè en ell es revelin les obres de Déu.
Mentre és de dia, jo he de treballar
fent les obres del qui m’ha enviat.
La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar.
Mentre sóc en el món sóc la llum del món.»
Dit això
escopí a terra,
va fer
amb la saliva una mica de fang,
l’estengué
sobre els ulls del cec i li digué:
«Vés a
rentar-te a la piscina de Siloè.»
Aquest
nom significa ‘enviat’.
Ell hi
anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.
La gent
del veïnat
i els qui
l’havien vist sempre captant deien:
«No és
aquell home que vèiem assegut captant?»
Uns
responien: «Sí, que és ell.»
Altres
deien: «No és pas ell;
és un que
s’hi assembla.»
Ell
digué: «Sí, que el sóc.»
Llavors li preguntaren:
«Com se t’han obert, els ulls?»
Ell contestà:
«Aquell home que es diu Jesús
va fer una mica de fang,
me’l va estendre sobre els ulls
i em va dir que anés a rentar-me a Siloè.
Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.»
Li digueren: «On és?»
Respongué: «No ho sé.»
Dugueren als
fariseus l’home que abans era cec.
El dia
que Jesús havia fet el fang
i li
havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs.
També els
fariseus li preguntaren
com havia
arribat a veure-hi.
Ell els
digué: «M’ha estès fang sobre els ulls,
m’he
rentat, i ara hi veig.»
Alguns
dels fariseus deien:
«Aquest
home que no guarda el repòs del dissabte
no pot
ser de Déu.»
Però
altres responien:
«Com és
possible que un pecador faci tals miracles?»
I es
dividiren entre ells.
S’adreçaren
al cec altra vegada i li digueren:
«Ja que
és a tu, que ell t’ha obert els ulls,
tu, què
en dius, d’ell?»
Ell
contestà: «Que és un profeta.»
Els jueus no volien creure
que aquell home hagués estat cec
i ara hi pogués veure,
fins que van cridar els seus pares per dir-los:
«Aquest és el vostre fill que,
segons vosaltres, va néixer cec?
Com és, doncs, que ara hi veu?»
Els seus pares respongueren:
«Nosaltres sabem de cert que aquest
és el nostre fill i que va néixer cec.
Però com és que ara hi veu
i qui li ha obert els ulls,
nosaltres no ho sabem.
Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran
i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.»
Els seus pares van respondre així
perquè tenien por dels jueus,
que ja llavors havien acordat
excloure de la sinagoga
tothom qui reconegués que Jesús era el Messies;
per això van dir que el seu fill ja era prou gran
i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada
aquell home que havia estat cec i li digueren:
«Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat:
nosaltres sabem que aquest home és un pecador.»
Ell contestà:
«Que sigui un pecador, a mi no em consta.
Només em consta una cosa:
jo, que era cec, ara hi veig.»
Ells insistiren:
«Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.»
Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas.
Per què voleu sentir-ho una altra vegada?
És que també us voleu fer seguidors d’ell?»
Li contestaren en un to insolent:
«Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell.
Nosaltres som seguidors de Moisès.
De Moisès, sabem que Déu li va parlar,
però d’aquest, ni sabem d’on és.»
L’home els contestà:
«Justament això és el que em desconcerta:
vosaltres no sabeu d’on és,
però a mi, m’ha obert els ulls.
Tots sabem que Déu no escolta els pecadors,
sinó els qui són piadosos
i compleixen la seva voluntat.
D’ençà que el món existeix,
no s’ha sentit dir mai que ningú
hagi obert els ulls a un cec de naixement.
Si aquest no vingués de Déu,
no tindria poder per a fer res.»
Li
respongueren:
«Tot tu
vas néixer en pecat
i ens
vols donar lliçons?»
I el van
excloure de la sinagoga.
Jesús va
sentir dir
que
l’havien exclòs de la sinagoga
i, quan
el trobà, li digué:
«Creus en
el Fill de l’home?»
Ell
respongué
«I, qui
és, Senyor, perquè hi pugui creure?»
Jesús li
diu: «Ja l’has vist:
és el
mateix que parla amb tu.»
Li diu
ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.
Jesús afegí:
«És per fer un judici
que jo he vingut en aquest món:
perquè els qui no hi veien, hi vegin,
i els qui hi veien, es tornin cecs.»
Ho van sentir alguns dels fariseus
que eren amb ell i li digueren:
«Així voleu dir que nosaltres també som cecs?»
Jesús els contestà:
«Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa,
però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu;
per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»
145. Cec. (Jesús veié tot passant un cec de naixement.)
La ceguesa, sobretot fa uns anys, era una limitació
freqüent. En la majoria de pobles hi havia alguna o algunes persones cegues
que tothom coneixia perquè havien de viure d’una manera peculiar, sempre
acompanyades i amb moltes limitacions.
En els Evangelis els cecs tenen un significat
especial com a objectiu directe de l’acció salvadora de Jesús. Jesús
és anomenat, entre altres formes, com el qui dóna la vista als cecs
(Mateu 11:5;
15:31).
Aquest Relat correspon a l’Evangeli de Joan i
és molt elaborat. S’hi descriu el procés de visió d’un cec de
naixement. Aquest procés serveix de contrapunt per mostrar-hi
també el “procés d’encegament” dels fariseus. És un advertiment
per a tots els deixebles de Jesús, d'ahir, d'avui i de demà.
Al començament del relat, els deixebles pregunten qui ha pecat perquè aquell home hagi nascut cec. Però Jesús respon que ningú no ha pecat. Simplement aquell cec representa que, en el procés d’humanització, l’Home no havia arribat encara a veure-hi. En canvi, al final del relat, a la pregunta dels fariseus: Així voleu dir que nosaltres també som cecs? Jesús contestà: Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.
Així, doncs, es parla d’una ceguesa no culpable superable i d’una ceguesa culpable adquirida.
Al començament del relat, els deixebles pregunten qui ha pecat perquè aquell home hagi nascut cec. Però Jesús respon que ningú no ha pecat. Simplement aquell cec representa que, en el procés d’humanització, l’Home no havia arribat encara a veure-hi. En canvi, al final del relat, a la pregunta dels fariseus: Així voleu dir que nosaltres també som cecs? Jesús contestà: Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.
Així, doncs, es parla d’una ceguesa no culpable superable i d’una ceguesa culpable adquirida.
Al centre d’aquest doble “procés” hi ha l’Home. L’home
com a vident i com a vist. Es tracta de “veure” o de “no
veure” l’Home.
El cec de naixement, tot i que ja és humà, encara no hi veu. El fang que Jesús fa amb la seva saliva evoca la creació de l’Home quan Déu el va modelar amb fang i va bufar-li alè de vida per convertir-lo en un ésser vivent (Gènesi 2:7).
L’home sortit de la creació encara no correspon del tot amb el projecte de Déu. Per arribar-hi, l’home s’ha de fer capaç de comunió. És a dir: ha de veure-hi. Ha de “veure els altres homes”, i "veure’ls" com a fills de Déu i, per tant, com a germans.
La comunió només pot néixer de la pròpia llibertat; de la decisió generosa de convertir la pròpia vida en una vida compartida. “Creus en el fill de l’home?” pregunta Jesús al que havia estat cec. “Qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? Jesús li diu: Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu. Li diu ell: Hi crec, Senyor. I l’adorà”.
El cec de naixement, tot i que ja és humà, encara no hi veu. El fang que Jesús fa amb la seva saliva evoca la creació de l’Home quan Déu el va modelar amb fang i va bufar-li alè de vida per convertir-lo en un ésser vivent (Gènesi 2:7).
L’home sortit de la creació encara no correspon del tot amb el projecte de Déu. Per arribar-hi, l’home s’ha de fer capaç de comunió. És a dir: ha de veure-hi. Ha de “veure els altres homes”, i "veure’ls" com a fills de Déu i, per tant, com a germans.
La comunió només pot néixer de la pròpia llibertat; de la decisió generosa de convertir la pròpia vida en una vida compartida. “Creus en el fill de l’home?” pregunta Jesús al que havia estat cec. “Qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? Jesús li diu: Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu. Li diu ell: Hi crec, Senyor. I l’adorà”.
Per contrast amb el cec, els fariseus no veuen
l’Home perquè entre ells i l’Home interposen la Llei. La seva ceguesa és
culpable precisament perquè posen la Llei per sobre de l’Home. No veuen
(no volen veure) que la Llei és per a l’Home i no l’Home per a la
Llei (Marc 2:27). Quan s’ha d’escollir entre Home i Llei, és evident que
cal escollir l’Home.
Sobretot quan amb la Llei es pretén destruir l’Home, la ceguesa és del tot culpable.
Al Calvari, davant el Crucificat per dictamen de la Llei (Joan 19:7), els summes sacerdots no “veuen” l’Home, tot i l’exhibició que els ha fet Pilat: “Aquí teniu l’Home” (Joan 19:5). En canvi el centurió “veu” l’Home i es converteix: Realment, aquest Home era fill de Déu (Marc 15:39).
Sobretot quan amb la Llei es pretén destruir l’Home, la ceguesa és del tot culpable.
Al Calvari, davant el Crucificat per dictamen de la Llei (Joan 19:7), els summes sacerdots no “veuen” l’Home, tot i l’exhibició que els ha fet Pilat: “Aquí teniu l’Home” (Joan 19:5). En canvi el centurió “veu” l’Home i es converteix: Realment, aquest Home era fill de Déu (Marc 15:39).
Estem cridats a la Comunió. Per això el procés
d’humanització porta fins a ser capaços de veure l’home i creure
en ell. Només podem creure en Déu (que no veiem) creient en l’Home (que veiem),
perquè només en l’Home anem descobrint el Projecte de Déu.
En l’home-Jesús aquest “projecte” esdevé visible.
En l’home-Jesús aquest “projecte” esdevé visible.
Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu (Joan 1:1ss).
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu (Joan 1:1ss).
Dit d’una altra manera:
Tot comença amb un Projecte (de Déu),
i “Déu” (l’Home divinitzat) és el Projecte.
i “Déu” (l’Home divinitzat) és el Projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada