Paraules i Parauletes.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Mateu 4,1-11).
En aquell temps,
l’Esperit conduí Jesús al desert
perquè el diable el temptés.
Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava,
i quedà extenuat de fam.
El temptador se li acostà i li digué:
«Si ets Fill de Déu,
digues que aquestes pedres es tornin pans.»
Jesús li respongué:
«Diu l’Escriptura:
“L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa,
el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:
«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix;
l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels
que et duguin a les palmes de les mans,
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»
Jesús li contesta:
«També diu l’Escriptura:
“No temptis el Senyor, el teu Déu”.»
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima,
li fa veure tots els reialmes del món
i la seva glòria i li diu:
«Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»
Llavors li diu Jesús:
«Vés-te’n d’aquí, Satanàs!
L’Escriptura diu:
“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»
Llavors el diable el deixà estar,
i vingueren uns àngels per proveir-lo.
142. Fam. (Feia quaranta dies i quaranta nits que
dejunava, i quedà extenuat de fam).
És possible que la traducció que fa el Missal
de la paraula original grega “epeinasen” (estar famolenc; tenir gana)
no ajudi a entendre allò que aquí es vol dir. “Epeinasen”, de per si, no inclou la
idea d’estar extenuat. I fins i tot hi ha formes de gana que són dinàmiques.
Possiblement és el cas del relat que hem llegit.
És cert que el Temptador aprofita la gana de Jesús per proposar-li que solucioni el “seu problema” fent ús de les seves “capacitats divines” sense esperar que Déu l’ajudi. Si ets fill de Déu... Però la resposta de Jesús ja indica que la seva gana no és una gana que es satisfaci només amb pa, perquè “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Deuteronomi 8,3).
Precisament Jesús s’ha passat quaranta dies sadollant-se de la paraula de Déu, que ressona al desert amb especial claredat. Així Jesús, cent per cent israelita, aconsegueix el que no havia aconseguit el seu Poble amb quaranta anys de desert. El relat vol mostrar que Jesús ha superat la temptació que l’antic Israel no va superar (Èxode 16:3ss).
Ara Jesús, enfortit plenament per la paraula de Déu, escoltada al Baptisme i assimilada durant quaranta dies, pot entrar a la Terra Promesa i inaugurar-hi el Regne de Déu. Aquesta és la “fam” que experimenta Jesús i que el mou: una fam activa, inspiradora d’Humanitat (Lluc 12:49).
És cert que el Temptador aprofita la gana de Jesús per proposar-li que solucioni el “seu problema” fent ús de les seves “capacitats divines” sense esperar que Déu l’ajudi. Si ets fill de Déu... Però la resposta de Jesús ja indica que la seva gana no és una gana que es satisfaci només amb pa, perquè “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Deuteronomi 8,3).
Precisament Jesús s’ha passat quaranta dies sadollant-se de la paraula de Déu, que ressona al desert amb especial claredat. Així Jesús, cent per cent israelita, aconsegueix el que no havia aconseguit el seu Poble amb quaranta anys de desert. El relat vol mostrar que Jesús ha superat la temptació que l’antic Israel no va superar (Èxode 16:3ss).
Ara Jesús, enfortit plenament per la paraula de Déu, escoltada al Baptisme i assimilada durant quaranta dies, pot entrar a la Terra Promesa i inaugurar-hi el Regne de Déu. Aquesta és la “fam” que experimenta Jesús i que el mou: una fam activa, inspiradora d’Humanitat (Lluc 12:49).
Però, si l’home no viu només de pa sinó
també de la paraula de Déu, com és que tantíssimes persones morin de
fam? De Jesús es diu que, superades les temptacions, “vingueren uns àngels
per proveir-lo”. Això val només per a Jesús? Què passa amb els altres?
L’Evangeli de Mateu coneix la tragèdia de
la fam i la tracta amb severitat. Al final de l’activitat de Jesús, abans del
relat de Passió, Mateu posa l’escena del Judici Final presidida
pel Fill de l’Home: ...Després dirà als de la seva esquerra: Aparteu-vos de
mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;...
(Mateu 25:41).
La sentència ve dictada pel Fill de l’Home (és a dir: per Home), i comporta que el condemnat quedi exclòs de la Humanitat, únic àmbit de realització per als humans. Cada persona famolenca; cada persona que no pot satisfer les seves necessitats vitals per manca d’ajut dels qui conviuen amb ella, esdevé un jutge que repeteix la sentència: Lluny de mi, maleïts.
I no obstant, la finalitat dels Evangelis no és fer
un judici (encara que tampoc el silencien). Directament intenten fer-nos
conèixer aquella “paraula de Déu” que pot alimentar de debò les nostres
vides, perquè tota la vida humana, també les vides que es col·lapsen per manca
d’aliment, està invitada a fer-se aliment per als altres; i és
precisament aquest “fer-se aliment per als altres” allò que sosté realment
la vida humana (Joan 4:31ss), més enllà del col·lapse biològic.La sentència ve dictada pel Fill de l’Home (és a dir: per Home), i comporta que el condemnat quedi exclòs de la Humanitat, únic àmbit de realització per als humans. Cada persona famolenca; cada persona que no pot satisfer les seves necessitats vitals per manca d’ajut dels qui conviuen amb ella, esdevé un jutge que repeteix la sentència: Lluny de mi, maleïts.
Tota vida individual acaba col·lapsant-se perquè l'aliment material (pa) ens serveix sobretot per aprendre a compartir. L’autèntica VIDA per a tot ésser humà és la vida compartida (Comunió). És una VIDA en forma de "xarxa", a imatge i semblança de la Vida de Déu. (Gènesi 1,26). I també: “Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats” (Lluc 6:21).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada