Diumenge 4 A. "Multitud".

4rt. Diumenge. Any A.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Mateu 5,1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya,

s’assegué

i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils:

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els qui posen pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres

quan, per causa meva, us ofendran,

us perseguiran

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

137. Multitud. (... en veure Jesús les multituds...).

La multitud (multituds, gent, gentada,...) està molt present en els Relats evangèlics. Sol tenir-hi un significat, sobretot quan tradueix la paraula grega “ochlos”, de molta gent més o menys necessitada. (Els Evangelis fan servir també la paraula “plethos”, que significa també multitud, sense connotacions migrades).

La multitud (ochlos en singular o en plural) és l’horitzó vers on es projecta l’acció de Jesús:
- En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor (Mateu 9,36). 

- Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts (Mateu 14,14). 

- "Sento una gran compassió per aquesta gent (ochlos), perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar". (Marc 8,2). ...

Els Evangelis ens presenten Jesús davant per davant les multituds, “solucionant” la seva situació precària (Lluc 6,18s).

La multitud, tan poderosa pel número, però tan manipulable per les "necessitats" que li provoquen els "dirigents"...

La multitud envolta Jesús amb una presència aclaparadora (Mateu 13:1 Marc 3:9) perquè busca líders o “pastors” que l’organitzin, la guiïn i solucionin els seus problemes. Però Jesús afirma: tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers (Joan 10,8).

Jesús no accepta ser líder d’una multitud (Joan 6:15) sinó que la seva missió consisteix en fer que la multitud esdevingui comunitat o poble. Poble lliure, creatiu, unit per vincles de germanor, sense poderosos que l’explotin, sense esclaus que el sostinguin,… Ell s’anomena “pastor” no pas per dirigir el ramat com un líder sinó perquè dóna la vida per les ovelles (Joan 10,11).

Però, davant Pilat, quedarà clar que Jesús “fracassa” en l’intent de convertir la multitud en poble. Quan Pilat proposa a la multitud l’alternativa: Qui voleu: Jesús o Barrabàs?, la multitud escull Barrabàs, i demana que Jesús sigui crucificat (Mateu 27:17ss).

Sembla impossible, però va així. I, sovint continua essent així. La gran tragèdia de la multitud és que confia en el Poder. Esclava de Poderosos, busca el seu alliberament a través de nous poderosos més poderosos que els primers. I així perpetua l’espiral d'una violència de la qual n’és la primera víctima.

En canvi Jesús no ha cedit a la temptació del Poder (Mateu 4:8). Amb tots els qui moren a la Creu, Jesús mostra a tothom a on porta “creure en el Poder” (Joan 19:5).

Serà al Calvari, on es fan "visibles" els resultats de les estructures de Poder, quan molts de la multitud reaccionaran i s’adonaran del seu error (Lluc 23:48)

En el relat de la Festa de la Pentecosta, l'evangelista Lluc ens descriu anticipadament i de manera simbòlica què passa quan persones provinents de totes les nacions del món fan l’experiència de l’Esperit de Jesús. Diu: Residien a Jerusalem homes piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent (plethos, multitud) s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien: «¿No són galileus, tots aquests que parlen?  Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?... Tots els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.» (Actes 2,5ss).

Davant Pilat (davant el Poder), la multitud renuncia a ser Poble lliure (Lluc 23,13ss). Al Calvari, davant el Crucificat (icona avançada del Ressuscitat), cada ésser humà sent la invitació a convertir-se, i a passar de ser multitud a ser COMUNITAT. A ser Poble i a fer Poble amb tots els germans que s’hi ajuntin (Lluc 23,47s).

La conversió ha de ser de cadascú.
El resultat, és la progressiva construcció d’una Humanitat Nova, en la qual també cadascú troba el seu àmbit vital (Resurrecció).