diumenge, 1 de gener del 2017

Baptisme de Jesús A. "Colom".



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Mateu 3,13-17).

En aquell temps,
Jesús, que venia de Galilea,
es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés.
Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia:
«Sóc jo el qui necessito que tu em bategis.
Com és que tu véns a mi?»
Jesús li respongué:
«Accedeix per ara a batejar-me.
Convé que complim d’aquesta manera
tot el que és bo de fer.»
Llavors hi accedí.
Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.
Llavors el cel s’obrí
i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom
i venia cap a ell,
i una veu deia des del cel:
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat,
en qui m’he complagut.»


134. Colom. (... i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell).
Sens dubte, de tots els ocells que volen pel cel, aquell que està més connectat amb la vida dels homes és el colom. En moltes cases, abans i també avui, hi havia colomars.
Si a això adjuntem la bellesa d’aquestes aus, el seu parrupar, la seva manera de festejar la parella, la seva manera de volar,... no ens estranyarà gens ni mica que tinguin un simbolisme important que en la Literatura, sobretot la religiosa. Llegiu, per exemple, el Càntic dels càntics 1:5;    2:14...
Els Evangelis corroboren aquest simbolisme quan parlen de la vinguda, sobre Jesús, de l’Esperit Sant en forma de colom.
Com a ocell, el colom pertany al cel, però estableix el seu domicili entre els terrícoles.
L’evangeli que hem llegit és ben suggerent ajuntant dues expressions fortes:
- El cel s’obrí, i
- l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell.
En el nostre imaginari habitual, el cel és el lloc propi de Déu, i el terra és el lloc propi dels humans. Cel i terra són com dos mons que els humans tendim a separar però que Déu torna a unir.
I això és el que es visualitza en el baptisme de Jesús. Presentant-se al baptisme d’agua, Jesús manifesta la seva solidaritat amb els pecadors; i aquesta solidaritat provoca que el cel s’obri i que el mateix Déu declari anul·lada la distància entre terra i cel.
La solidaritat de l’home-Jesús posa de manifest que la “distància” entre terra i cel era només una distorsió visual produïda per la insolidaritat entre nosaltres. El baptisme d’aigua (solidaritat amb els pecadors) visualitza l’autèntic baptisme de Jesús que, ja des del naixement (concebut per obra de l’Esperit Sant), fa visible la seva solidaritat perfecta amb TOTS els Humans.
Com el colom, l’Esperit habita en la Humanitat (Tu ets el meu Fill) encara que no sigui visible quan manca la solidaritat.
Joan Baptista no vol batejar Jesús perquè encara “separa” Cel i Terra. Jesús el corregeix. Aquesta “correcció” serà la tasca més important de Jesús fins a la seva solidaritat plenament visualitzada: la seva mort. Amb la seva mort (vida del tot donada) desapareix l’última resta de separació entre Cel i Terra: la cortina del temple que separava l’espai de Déu de l’espai dels homes s’esquinça de dalt a baix (Mateu 27:51).
L’esquinçament de la cortina del temple canvia el significat dels temples: ja no han de ser vistos com un espai SAGRAT, reservat a Déu sinó com un lloc de trobada on viure la solidaritat de tots amb tots.  L’Esperit de Déu (la seva força creadora-humanitzadora) “conviu” amb els Humans que li donen acollida. I esdevenen fills. Fills en el Fill i germans en el Germà.
Sovint, en moltes places de les nostres ciutats, es pot experimentar la bona convivència d’humans i coloms. Dissortadament, la convivència entre humans sembla a vegades més difícil. Però és l’únic vertader baptisme que dóna sentit (salva) les nostres vides. Vides en la Vida.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada