2on. diumenge A. "Anyell de Déu".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 1,29-34).

En aquell temps,

Joan veié que Jesús venia i digué:

«Mireu l’anyell de Déu,

que pren damunt seu el pecat del món.

És aquell de qui jo deia:

Després de mi ve un home que m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.

Jo no sabia qui era,

però vaig venir a batejar amb aigua

perquè ell es manifestés a Israel.»

Després Joan testificà:

«He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom

i es posava damunt d’ell.

Jo no sabia qui era,

però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué:

«Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa

és el qui bateja amb l’Esperit Sant.»

Jo ho he vist,

i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»

135. Anyell de Déu. (Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món).

Per diverses raons, i sobretot quan una persona o un col·lectiu fan l’experiència del mal i del dolor, pot aparèixer un sentiment de culpa, i la necessitat de fer alguna cosa per expiar-la.
Els sacrificis d’expiació van ser freqüents en altres temps i, encara que de maneres diferents (sovint no religioses), també avui.

L’expiació pot ser directa o projectada, segons que la culpa sigui assumida directament o s’intenti projectar-la sobre altres persones o animals. En diverses Religions fins i tot existeixen figures com el boc expiatori, o semblants que, ritualment, són “carregades” amb els pecats d’una persona o d’un col·lectiu, i són sacrificats o enviats al desert,... (Levític 16:7ss).

Dintre el Cristianisme no ha estat pas infreqüent entendre la mort de Jesús com un sacrifici expiatori. Jesús hauria carregat amb els pecats del món i els hauria expiat en lloc dels pecadors humans.

Aquesta manera d’entendre la mort de Jesús, no solament contradiu directament el missatge dels Evangelis sinó que manté aquella pervertida imatge de Déu que Jesús va voler corregir.
Darrere aquest sentiment d’expiació hi roman la idea d’un Déu justicier i sever que exigeix “revenja” per les "ofenses" rebudes.

 
En canvi Jesús parla de Déu com a Pare (Mateu 9:13), font de tot allò de bo que ja hi ha en nosaltres i que contínuament envia el seu Esperit perquè puguem assolir allò que encara ens falta per a ser a imatge seva o fills (Gènesi 1:27).
Déu perdona el pecat del món no pas fent-lo expiar sinó amb més abundància del seu Esperit creador i santificador.

Una de les expressions que solen ser més utilitzades per a aquella falsa idea de Déu és la que es llegeix en l’evangeli d’avui posada en boca del Baptista: “Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.

Certament, la traducció del Missal “que pren damunt seu el pecat del món” és molt ambigua, donant al verb grec original “airon” (“treure”) un significat forçat, degut segurament al "prejudici" descrit abans.
Jesús es “carrega” les nostres culpes no pas per un mecanisme de projecció nostre sinó perquè es fa del tot solidari amb els Humans. Ell és cent per cent humà, i sent com a propi allò que hi ha en els Humans, el pecat inclòs.

El nostre pecat és la insolidaritat. Amb la seva solidaritat total, Jesús trenca el regne de la insolidaritat humana. Per això treu el pecat del món.
Aquesta solidaritat total la mostra fent-se aliment per als altres. L’expressió “Anyell de Déu” evoca l’anyell pasqual. La mort de l’anyell pasqual no era expiatòria. L’anyell pasqual es convertia en aliment del Poble per al seu llarg èxode cap a la Llibertat.

L’anyell pasqual serveix per a explicar la mort de Jesús. De diverses maneres els Evangelis presenten Jesús com l’autèntic i definiu anyell pasqual perquè dóna la vida per al Poble.

“Donar la vida pels altres” és l’essència mateixa de la vida humana. Vivim en la mesura que donem la vida pels altres. Per això Jesús es converteix en model d’Humanitat. Per això ell esdevé primogènit de la (nova) Humanitat adulta. Per això amb ell es treu el pecat d’aquest nostre món tan marcat per estructures de domini i d’afirmació enfront dels altres. En Jesús viure és estimar. Només l’amor treu el pecat del món; no els sacrificis d’expiació. (Marc 12:33. Hebreus 10:5).

Jesús ens salva. Posem un exemple: un hortolà planta un plançó d’olivera al seu jardí. El primer any no fa res. El segon any tampoc no produeix fruit; només algunes fulles. Al tercer, encara no hi ha cap oliva; només uns minúsculs secalls desaprofitables. L’hortolà comença a tenir dubtes raonables sobre si el plançó que ha plantat no serà una olivera borda.
Però heus aquí que un bon dia l’olivera produeix olives: poques, però magnífiques. Aquelles olives “salven” l’olivera perquè posen en evidència que l’arbre és de molt bona qualitat.

Jesús és la prova de la bona qualitat de la Humanitat. En ell, humà al cent per cent, es realitza plenament el projecte de Déu: fem l’Home a imatge i semblança nostra (Gènesi 1:26).

Jesús treu el pecat del món perquè, com a home, ens permet creure en la Humanitat. Com a vida que es dóna, Jesús redimeix la Humanitat introduint-hi l’Amor total com a forma normal de vida.
Com a anyell pasqual ens mostra que la vida esdevé plenament humana quan ens fem aliment els uns per als altres. La seva resurrecció ens assegura que la vida donada no és una vida perduda, sinó l’autèntica Vida (Mateu 10:39. Lluc 17:33).