Reis. "Orient".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Mateu 2,1-12).

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,

en temps del rei Herodes,

vingueren d’Orient uns mags i,

en arribar a Jerusalem, preguntaven:

«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?

Hem vist com s’aixecava la seva estrella

i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem

s’inquietaren en sentir aquestes noves.

Herodes convocà

tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble

i els preguntava on havia de néixer el Messies.

Ells respongueren:

«A Bet-Lèhem de Judea.

Així ho escriu el profeta:

“Bet-Lèhem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

entre les famílies de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags

i s’informà ben bé del moment

en què s’havia aparegut l’estrella.

Després els encaminà a Bet-Lèhem

amb aquesta recomanació:

«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,

i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber,

que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren

que l’estrella que havien vist aixecar-se

anava davant d’ells fins que s’aturà

sobre el lloc on hi havia el nen.

La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa,

veieren el nen amb Maria, la seva mare i,

prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge.

Van obrir llavors les seves arquetes

per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni

que no anessin pas a veure Herodes,

se’n tornaren al seu país per un altre camí.

133. Orient (...vingueren d’Orient uns mags...).

Els humans percebem la realitat com emmarcada en dues dimensions íntimament relacionades: el temps i l’espai. Per a nosaltres, tot el que existeix està en l’espai i en el temps.
És ben normal, doncs, que també el llenguatge bíblic faci un ús abundant d’aquestes dues dimensions tan unides a les nostres sensacions. Cal, però, no descuidar que, en la Bíblia, l’espai i el temps serveixen més per a fer Llenguatge que per a fer Història o Geografia enteses científicament.

El relat del Mags que llegim avui, exclusiu de l’Evangeli de Mateu, anomena tres vegades la paraula “orient”: Uns Mags que arriben a Jerusalem provinents d’orient...; parlen de l’estrella del Rei dels Jueus que van veure a orient... ; i arribats a Betlem veuen com l’estrella que havien vist a orient es posa sobre on era Jesús.
Nota. Donat que la paraula grega “anatole” pot significar també “origen” o “començament”, algunes Traduccions (com la del Missal català o la de la 1ª edició impresa de la BCI) només tradueixen per “orient” la primera de les tres referències: quan parlen de la procedència dels Mags; en canvi no parlen de la procedència de l’estrella sinó de la seva aparició o començament: “Hem vist com s’aixecava la seva estrella...” (Mateu 2:1.2.9).

En realitat, totes les estrelles, inclòs el Sol, neixen a orient, van per la volta del cel i moren a Occident. Orient i Occident emmarquen el gran espai del naixement i del final de les coses, inclosa la vida humana. Aquesta és una experiència quotidiana i universal.
I precisament aquesta experiència es fa servir per expressar la gran novetat de l’estrella de Jesús, la qual, com totes les estrelles, neix a orient, però, quan passa per Betlem, s’atura sobre el lloc on hi havia el nen.

El relat no pretén fer astronomia ni geografia. Es tracta de llenguatge. És un llenguatge potent, popular i claríssim, per anunciar la singularitat d’aquest Nen l’estrella del qual queda aturada sobre d’ell. Una estrella d’orient que no té occident. Per això, quan aquest nen sigui gran, l’evangelista podrà presentar-lo dient: Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. (Mateu 4:15).

En l’imaginari popular cada home té la seva estrella. Els Mags, especialistes en estrelles que neixen a orient, han identificat l’estrella del Rei dels Jueus que acaba de néixer. El relat mostra els Mags anant cap a Jerusalem, tot i que ells no són jueus. Així se’ns indica que aquest rei dels Jueus en realitat té un significat universal. La seva estrella pot ser vista i seguida per tothom. Una manera ben clara i solemne de dir que, en realitat, ell serà la Llum del món (Lluc 2:32. Joan 1:4. Joan 8:12).

Quan els qui no suporten la llum portin Jesús al Calvari, semblarà que ha arribat al seu Occident. Serà el moment del poder de les tenebres (Lluc 22:53. Mateu 27:45) que servirà, per contrast, per posar en evidència el triomf definitiu de la llum quan un àngel resplendent com un llamp (Mateu 28:3) tregui la gran pedra amb què separem el món dels vius del món dels morts, i anunciï la resurrecció de Jesús. Segurament hi ha una certa vinculació entre l’expressió “l’estrella s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen” (Mateu 2:9) i l’expressió “un àngel que resplendia com un llamp... féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt” (Mateu 28:2).

En l’estil del relat que hem llegit avui diríem: l’estrella d’orient que es posa sobre el nen de Betlem, quan arribi a occident, per comptes d’apagar-se ella, il·luminarà l’occident (mort, foscor) convertint-lo en dia permanent per a tots els qui acceptin la Llum. “Vosaltres sou la llum del món” (Mateu 5:14).