diumenge, 18 de desembre del 2016

Nadal. Any A. "Josep".



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Lluc 2,15-20).

Quan els àngels se’n tornaren al cel,
deien entre ells els pastors:
“Arribem-nos a Bet-Lèhem
a veure això que ha passat
i que el Senyor ens ha fet saber”.
Hi anaren, doncs, tot seguit,
i trobaren Maria i Josep,
amb el nen a la menjadora.
Havent-ho vist amb els propis ulls,
van contar el que els havien dit d’aquell infant,
i tothom qui ho sentia
es meravellava del que deien els pastors.
Maria conservava aquests records en el seu cor
i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren,
glorificant Déu
i lloant-lo pel que havien vist i sentit;
tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.


130. Josep. (...i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora).
L’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús a partir de la figura de Josep. Fora d’aquest Evangeli no hi ha en tot el Nou Testament cap altra referència al protagonisme de Josep en l’infantament-naixement de Jesús. Només indirectament l’Evangeli de Lluc es refereix a ell com a espós de Maria. També s’hi fa referència per expressar sorpresa quan es suggereix que Jesús és més que el “fill de Josep” o “el fill del fuster” (Mateu 13:55.  Lluc 4:22. Joan 6:42. Vegeu també Lluc 1:27. Lluc 2:4. Joan 1:45).

També és significatiu que Lluc, tot i posar el protagonisme en Maria, quan presenta la genealogia de Jesús, ens ofereix la que segueix la branca de Josep (Lluc 3:23).
L’Evangeli de Mateu dóna a Josep un grandíssim significat.
Aquest Evangeli comença així: “Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham”. Es tracta d’una genealogia perfectament estructurada a partir d’una expressió que es va repetint: “tal engendrà tal” (En la traducció de la BCI: tal va ser el pare de tal). Quan apareixen diversos “engendrats”, la genealogia continua per un sol descendent, indicant així la línia directa de transmissió ininterrompuda de les Promeses que Déu va fer a Abraham i a David.
Sorprenentment, aquesta Genealogia de Jesús s’acaba en Josep. De Josep no es diu que va engendrar Jesús sinó que va ser l’espòs de Maria, de la de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies (Mateu 1:16).

Evidentment, amb aquest gir estructural, no es vol pas negar que Josep engendrés Jesús. En aquest supòsit, la genealogia resultaria enganyosa; i també sobrera, donat que sembla clara la seva finalitat: mostrar que Jesús és l’hereu de les Promeses fetes a Abraham.

Amb aquest gir estructural se’ns vol advertir que Jesús-Mesies, més enllà de l’herència d’Abraham i de David rebuda per Josep, en rep una altra de molt més significativa i important. En realitat s’està dient: Jesús, descendent de David, és molt més que això, perquè ha nascut per obra de l’Esperit Sant.

Així l’evangelista Mateu ens diu, ja des del principi, que el messies Jesús desborda la idea que ens podíem haver fet d’ell com a descendent de David i d’Abraham.
El protagonisme de Josep en els dos primers capítols de l’Evangeli de Mateu s’inspira en la figura del patriarca Josep, un dels dotze fills del patriarca Jacob. Ho indica, a part del nom, el fet que l’àngel li parla “en somnis”, que era la peculiaritat distintiva de Josep, l'onzè fill de Jacob (Gènesi 37:19). També per la seva relació amb Egipte. El patriarca Josep, venut com esclau pels seus germans, va esdevenir virrei d’Egipte i salvador del seu Poble (Gènesi 41:40. I també Gènesi 45:16).

Els Relats  de la "vida" de Josep, fill de Jacob, inspiren també els quatre sub-relats que l'Evangeli de Mateu posa en la Infantesa de Jesús: Els Mags, la Fugida a Egipte, els Innocents i el retorn a la seva terra.
D'aquesta manera l’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús com el nou i definitiu Moisès.
A partir dels Relats d’Infantesa ja no se’ns torna a parlar de Josep (Només indirectament a Lluc 4,22). I aquest silenci és del tot intencionat i ben significatiu. Josep és l’última anella de la llarga llista de personatges del que nosaltres anomenem Vell Testament. I l’evangelista ho vol fer notar.
Hi ha com dues grans etapes en el procés d’Humanització. Amb Josep acaba la primera, preparatòria. Amb Jesús comença la nova i definitiva
Però compte! Aquesta nova etapa no és simple conseqüència de l’anterior sinó que té lloc gràcies, també, a un nou impuls de l’Esperit Sant. Jesús (l’Home adult) no és només fill de Josep o fill de la Humanitat. Així com Adam va “néixer” pel buf de l’Esperit, també el Nou Adam és engendrat per obra de l’Esperit Sant en el si de la Humanitat (Gènesi 2:7.  Mateu 1:18).
Aquesta constatació forma part essencial de la Bona Nova dels Evangelis, que l’expressen a través de diferents figures molt significatives. La figura comú als quatre Evangelis és Joan Baptista. Tots ells, encara que de maneres diferents, expressen el salt que comporta el pas de Joan a Jesús.

En l’Evangeli de Joan, a més del Baptista, hi té un gran significat també Maria, mare de Jesús. Ella passa de ser la mare de Jesús a ser la mare del deixeble estimat, que la acull a casa seva (Joan 19:26).
L’Evangeli de Lluc també visualitza el salt qualitatiu que significa Jesús en el procés d’Humanització presentant-nos uns ancians que “deixen pas” a la nova situació: Zacaries amb Elisabet (Lluc 1:43.76) i Simeó amb Anna (Lluc 2:29).
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada