Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Lluc 2,15-20).
Quan els
àngels se’n tornaren al cel,
deien
entre ells els pastors:
“Arribem-nos
a Bet-Lèhem
a veure
això que ha passat
i que el
Senyor ens ha fet saber”.
Hi
anaren, doncs, tot seguit,
i
trobaren Maria i Josep,
amb el
nen a la menjadora.
Havent-ho
vist amb els propis ulls,
van
contar el que els havien dit d’aquell infant,
i tothom
qui ho sentia
es
meravellava del que deien els pastors.
Maria
conservava aquests records en el seu cor
i els
meditava.
Després
els pastors se’n tornaren,
glorificant
Déu
i
lloant-lo pel que havien vist i sentit;
tot van
trobar-ho com els ho havien anunciat.
130. Josep. (...i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la
menjadora).
L’Evangeli de Mateu ens
presenta Jesús a partir de la figura de Josep. Fora d’aquest Evangeli no
hi ha en tot el Nou Testament cap altra referència al protagonisme de
Josep en l’infantament-naixement de Jesús. Només indirectament l’Evangeli de
Lluc es refereix a ell com a espós de Maria. També s’hi fa referència per
expressar sorpresa quan es suggereix que Jesús és més que el “fill de
Josep” o “el fill del fuster” (Mateu 13:55. Lluc 4:22. Joan 6:42. Vegeu també Lluc 1:27. Lluc 2:4. Joan 1:45).
També és significatiu que Lluc, tot i posar el protagonisme en Maria, quan presenta la genealogia de Jesús, ens ofereix la que segueix la branca de Josep (Lluc 3:23).
També és significatiu que Lluc, tot i posar el protagonisme en Maria, quan presenta la genealogia de Jesús, ens ofereix la que segueix la branca de Josep (Lluc 3:23).
L’Evangeli de Mateu dóna a Josep un grandíssim
significat.
Aquest Evangeli comença així: “Genealogia de Jesús, el
Messies, fill de David, fill d’Abraham”. Es tracta d’una genealogia
perfectament estructurada a partir d’una expressió que es va repetint: “tal
engendrà tal” (En la traducció de la BCI: tal va ser el pare de tal).
Quan apareixen diversos “engendrats”, la genealogia continua per un sol
descendent, indicant així la línia directa de transmissió ininterrompuda
de les Promeses que Déu va fer a Abraham i a David.
Sorprenentment, aquesta Genealogia de Jesús s’acaba en Josep. De Josep no es diu que va engendrar Jesús sinó que va ser l’espòs de Maria, de la de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies (Mateu 1:16).
Evidentment, amb aquest gir estructural, no es vol pas negar que Josep engendrés Jesús. En aquest supòsit, la genealogia resultaria enganyosa; i també sobrera, donat que sembla clara la seva finalitat: mostrar que Jesús és l’hereu de les Promeses fetes a Abraham.
Sorprenentment, aquesta Genealogia de Jesús s’acaba en Josep. De Josep no es diu que va engendrar Jesús sinó que va ser l’espòs de Maria, de la de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies (Mateu 1:16).
Evidentment, amb aquest gir estructural, no es vol pas negar que Josep engendrés Jesús. En aquest supòsit, la genealogia resultaria enganyosa; i també sobrera, donat que sembla clara la seva finalitat: mostrar que Jesús és l’hereu de les Promeses fetes a Abraham.
Amb aquest gir estructural se’ns vol advertir que Jesús-Mesies, més enllà de l’herència d’Abraham i de David rebuda per Josep, en rep una altra de molt més significativa i important. En realitat s’està dient: Jesús, descendent de David, és molt més que això, perquè ha nascut per obra de l’Esperit Sant.
Així l’evangelista Mateu ens diu, ja des del principi, que el messies Jesús desborda la idea que ens podíem haver fet d’ell com a descendent de David i d’Abraham.
El protagonisme de Josep en els dos primers capítols de
l’Evangeli de Mateu s’inspira en la figura del patriarca Josep, un dels dotze
fills del patriarca Jacob. Ho indica, a part del nom, el fet que l’àngel li
parla “en somnis”, que era la peculiaritat distintiva de Josep, l'onzè fill de Jacob (Gènesi 37:19). També per la seva relació amb Egipte. El patriarca Josep, venut com
esclau pels seus germans, va esdevenir virrei d’Egipte i salvador del
seu Poble (Gènesi 41:40. I també Gènesi 45:16).
Els Relats de la "vida" de Josep, fill de Jacob, inspiren també els quatre sub-relats que l'Evangeli de Mateu posa en la Infantesa de Jesús: Els Mags, la Fugida a Egipte, els Innocents i el retorn a la seva terra.
D'aquesta manera l’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús com el nou i definitiu Moisès.
Els Relats de la "vida" de Josep, fill de Jacob, inspiren també els quatre sub-relats que l'Evangeli de Mateu posa en la Infantesa de Jesús: Els Mags, la Fugida a Egipte, els Innocents i el retorn a la seva terra.
D'aquesta manera l’Evangeli de Mateu ens presenta Jesús com el nou i definitiu Moisès.
A partir dels Relats d’Infantesa ja no se’ns torna
a parlar de Josep (Només indirectament a Lluc 4,22). I aquest silenci és del tot intencionat i ben
significatiu. Josep és l’última anella de la llarga llista de
personatges del que nosaltres anomenem Vell Testament. I l’evangelista ho
vol fer notar.
Hi ha com dues grans etapes en el procés d’Humanització. Amb Josep acaba la primera, preparatòria. Amb Jesús comença la nova i definitiva.
Hi ha com dues grans etapes en el procés d’Humanització. Amb Josep acaba la primera, preparatòria. Amb Jesús comença la nova i definitiva.
Però compte! Aquesta nova
etapa no és simple conseqüència de l’anterior sinó que té lloc gràcies, també, a
un nou impuls de l’Esperit Sant. Jesús (l’Home adult) no és només
fill de Josep o fill de la Humanitat. Així com Adam va “néixer” pel buf
de l’Esperit, també el Nou Adam és engendrat per obra de l’Esperit
Sant en el si de la Humanitat (Gènesi 2:7. Mateu 1:18).
Aquesta constatació forma part essencial de la Bona
Nova dels Evangelis, que l’expressen a través de diferents figures molt significatives.
La figura comú als quatre Evangelis és Joan Baptista. Tots ells, encara que
de maneres diferents, expressen el salt que comporta el pas de Joan
a Jesús.
En l’Evangeli de Joan, a més del Baptista, hi té un gran significat també Maria, mare de Jesús. Ella passa de ser la mare de Jesús a ser la mare del deixeble estimat, que la acull a casa seva (Joan 19:26).
L’Evangeli de Lluc també visualitza el salt qualitatiu que significa Jesús en el procés d’Humanització presentant-nos uns ancians que “deixen pas” a la nova situació: Zacaries amb Elisabet (Lluc 1:43.76) i Simeó amb Anna (Lluc 2:29).
En l’Evangeli de Joan, a més del Baptista, hi té un gran significat també Maria, mare de Jesús. Ella passa de ser la mare de Jesús a ser la mare del deixeble estimat, que la acull a casa seva (Joan 19:26).
L’Evangeli de Lluc també visualitza el salt qualitatiu que significa Jesús en el procés d’Humanització presentant-nos uns ancians que “deixen pas” a la nova situació: Zacaries amb Elisabet (Lluc 1:43.76) i Simeó amb Anna (Lluc 2:29).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada