Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Mateu
2,13-15.19-23).
Quan els
mags van ser fora,
un àngel
del Senyor s’aparegué a Josep
en somni
i li digué:
«Lleva’t
de seguida, pren el nen amb la seva mare,
fuig cap
a Egipte
i
queda-t’hi fins que jo t’ho digui,
perquè
Herodes buscarà el nen per matar-lo.»
Es llevà,
prengué el nen amb la seva mare,
sortí de
nit cap a Egipte,
i s’hi
quedà fins que Herodes va morir.
S’havia
de complir allò que el Senyor
havia
anunciat pel profeta:
«He
cridat d’Egipte el meu fill.»
Tan bon
punt Herodes va morir,
un àngel
del Senyor s’aparegué en somni a Josep,
allà a
Egipte, i li digué:
«Pren el
nen amb la seva mare
i
vés-te’n al país d’Israel,
que ja
són morts els qui el buscaven per matar-lo.»
Ell,
doncs, es llevà,
prengué
el nen amb la seva mare
i tornà
al país d’Israel.
Però quan
sentí dir que a Judea
Arquelau
havia heretat
el
reialme d’Herodes, el seu pare,
no gosà
anar-hi,
sinó que,
seguint una indicació rebuda en un somni,
es retirà
a la regió de Galilea
i se
n’anà a viure al poble de Natzaret.
Així es
complí allò que havien anunciat els profetes:
«Li diran
Natzarè.»
131. Egipte. («He cridat d’Egipte el meu fill.»).
La Bíblia, i sobretot l’Antic Testament, exposa la dialèctica
constant entre el Poble d’Israel i Egipte. Aquesta dialèctica és en una
doble línia:
- Per una banda, Egipte és un país gran, poderós, ben
organitzat, amb una economia ben planificada, amb provisions per a
èpoques d’escassetat. En canvi Israel és un poble petit, seminòmada, que en
temps de fam haurà de baixar a Egipte per trobar l’aliment
indispensable. Ho faran tant Abraham com Jacob (Gènesi 12:10 i Gènesi 42:1).
- Per altra banda, els grans països com Egipte imposen el
seu poder sobre els pobles més petits, sovint convertint-los en servents o esclaus.
És el que va passar a Israel que, després de trobar refugi a Egipte, va ser-hi oprimit.
La terra de refugi va esdevenir per a ells terra d’esclavitud.
D’aquí la necessitat de sortir-ne (Èxode) per anar a una terra de
llibertat: la terra promesa.
Egipte té la seva Història; però la Bíblia no fa Història
(almenys en el sentit actual d’aquesta paraula). Egipte existeix en una geografia
concreta; però la Bíblia tampoc no fa Geografia. El mateix es pot dir
d’Israel: els descendents d’Abraham tenen la seva Història en una geografia
concreta; però la Bíblia no intenta expressar ni la Història ni la Geografia
d’Israel (almenys en el sentit científic que avui tenen aquestes
paraules).
En la Bíblia, tant Israel com Egipte, tenen un significat que desborda la dialèctica d’aquests dos Pobles per mostrar la dialèctica entre tots els Pobles opressors i els seus oprimits. De tot arreu i de tots els temps.
En la Bíblia, tant Israel com Egipte, tenen un significat que desborda la dialèctica d’aquests dos Pobles per mostrar la dialèctica entre tots els Pobles opressors i els seus oprimits. De tot arreu i de tots els temps.
Així com els Evangelis no són ni volen ser una biografia
individual de Jesús sinó que són com una radiografia de tot el procés
d’humanització, així també convé veure la Bíblia (sobretot l’Antic
Testament) com una radiografia de tot el procés per esdevenir Poble
dels diferents grups humans petits i desvalguts.
Els relats bíblics d’Israel posen en relleu la fe, l’esperança, l’esforç, la lluita, les frustracions, les victòries,... de tantes i tantes tribus humanes que malden per convertir-se en Poble; un Poble lliure i independent, i amb la seva pròpia terra.
Els relats bíblics d’Israel posen en relleu la fe, l’esperança, l’esforç, la lluita, les frustracions, les victòries,... de tantes i tantes tribus humanes que malden per convertir-se en Poble; un Poble lliure i independent, i amb la seva pròpia terra.
Hi ha en el més profund del cor humà un irrenunciable
anhel d’independència i de llibertat, sovint truncat per l’actitud possessiva i
esclavitzant dels Estats o Imperis de torn. L’elecció de què es objecte Israel
és l’elecció que experimenten tots els oprimits. Alguna cosa molt
profunda els diu que Déu està amb ells; que Ell escolta els laments
que l’opressió els provoca (Èxode 3:7), sigui quin sigui l’Estat opressor. L’opressió desperta en els
oprimits la convicció de ser tractats injustament, i de que Déu (la Justícia)
està del seu costat.
Però, compte!: la dialèctica Opressors–Oprimits es
converteix fàcilment (per no dir sempre) en una greu temptació per a
alguns, o molts, dels oprimits. Aquesta temptació consisteix en admirar el
Poder dels opressors, juntament amb el desig d’imitar alguns dels seus
comportaments imperialistes. Aquest és el pecat del Poble Elegit
que van denunciar constantment els Profetes d’Israel. I aquest és el pecat
del que Jesús salvarà el seu Poble (Mateu 1:21). Perquè l’anhel de llibertat no es realitza simplement deixant de ser
esclaus d’un Imperi dominant sinó fent Poble; sense dominants ni
dominats; amb ciutadans que es fan mútuament servidors els uns dels
altres des de la llibertat i la generositat.
«He cridat d’Egipte el meu fill.» I això en un doble
sentit:
- “Sortir” de la terra d’esclavitud, i
- Fer Poble de tal manera que cada ciutadà busqui, des de la llibertat i la generositat, servir la comunitat.
- “Sortir” de la terra d’esclavitud, i
- Fer Poble de tal manera que cada ciutadà busqui, des de la llibertat i la generositat, servir la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada