diumenge, 25 de desembre del 2016

Cap d'Any A. "Betlem".



Festa de la Mare de Déu. (Cap d’any) A.
Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Lluc 2,16-21).

En aquell temps,
els pastors anaren a Betlem
i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.
Havent-ho vist amb els propis ulls,
van contar el que els havien dit d’aquell infant,
i tothom qui ho sentia
es meravellava del que deien els pastors.
Maria conservava aquests records en el seu cor
i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,
glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;
tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies,
quan hagueren de circumcidar-lo;
li posaren el nom de Jesús;
era el nom que havia indicat l’àngel
abans que el concebés la seva mare.


132. Betlem. (...els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora).
Al començament dels Evangelis de Mateu i Lluc s’hi troben els anomenats Relats d'Infantesa. No són cròniques que narrin el naixement de Jesús sinó “relats” construïts amb referències a personatges significatius de la vida d’Israel com a Poble elegit.
Són uns relats molt elaborats. Dissortadament sovint s’han fet servir per a elaborar una biografia de la infantesa de Jesús. No són per a això. Possiblement aquest error ha dificultat descobrir-hi el missatge real que volen transmetre.
Tot i ser absolutament diferents, els relats de Mateu i Lluc coincideixen en alguns punts significatius. Un d’aquests punts és el poble on posen el naixement de Jesús: Betlem de Judea. L’Evangeli de Mateu no parla directament del naixement de Jesús, però afirma clarament que “després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, es van presentar a Jerusalem uns Mags preguntant on era el rei dels Jueus que acabava de néixer". I van rebre per resposta que, segons les Escriptures, havia de néixer a Betlem de Judea (Mateu 2:1ss).

Amb tot, sorprèn molt que Jesús no sigui anomenat mai “betlemita” sinó “natzarè”. Això és encara més sorprenent si tenim en compte que el poble del Messies era molt significatiu, com suggereix el comentari que recull l’Evangeli de Joan: “Però uns altres replicaven:... ¿No diu l'Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d'on era David?» (Joan 7:41s).
Sembla molt incongruent que algú nascut a Betlem sigui anomenat “natzarè”, sobretot tenint en compte la diferència de “categoria” entre els dos pobles. Per això és convenient preguntar-se: ¿Què ens vol dir Mateu amb aquesta incongruència?
Si ens fixem en el relat de Lluc, ens trobem amb una situació semblant. L’Evangeli de Lluc diu explícitament que Jesús va néixer a Betlem i que a allí van anar els Pastors a adorar-lo. Però, per altra part, al final dels relats d’infantesa, es diu també ben explícitament que els tres personatges (Maria, Josep i Jesús), quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret (Lluc 2:39). L’Evangeli de Lluc, com el de Mateu, mai no anomena Jesús “betlemita” sinó, també, “natzarè”. (Nota. Cal advertir que algunes traduccions, com la BCI, solen traduir la paraula grega corresponent a “natzarè” amb l’expressió  “de Natzaret”. Encara que sembli el mateix, en aquest cas es perd el significat peculiar que l’evangelista dóna a l’adjectiu "natzarè" Natzaret).

Aquí podem repetir-nos la pregunta d’abans: ¿Què ens vol dir Lluc amb aquesta incongruència?
Tenint en compte el missatge sencer dels Evangelis, sembla que es pot respondre amb molta seguretat que Mateu i Lluc han buscat directament aquesta ambigüitat. Més encara: aquesta ambigüitat forma part del missatge que ens volen donar: Jesús és el fill de l’home; i el fill de l’home neix allà on un ésser humà es deixa “engendrar” per l’Esperit.
Els Evangelis no són ni volen ser biografies de Jesús sinó que, basant-se en la vida de Jesús, ens ofereixen una radiografia del procés d’humanització segons el pla de Déu.
Es posa el "naixement" de Jesús a Betlem perquè és "el Messies", descendent de David; i es diu que és “natzarè” perquè és el “plançó” de la Nova Humanitat. Però el “seu poble” és cada poble.
Els Evangelis ens presenten Jesús com “l’home mostra”. És la “senyera aixecada” amb la qual cada ésser humà es pot identificar  (o combatre) (Lluc 2:34).
Els Evangelis volen impedir que fossilitzem la persona de Jesús en un home que pertany només a un poble determinat o a una família particular (Mateu 12:48). Volen impedir que esdevingui propietat privada de cap Religió o de cap Ascendència determinada.
Per als Evangelis, Jesús és l’Home, que neix contínuament allà on es fa humanitat; que és crucificat en cada ésser humà que és condemnat i mort; que ressuscita en cada ésser humà que dóna la seva vida pels homes.
Per als Evangelis, tots els Pobles són Terra Santa perquè hi “neix” Jesús. I sobre tots els Pobles Jesús “plora” quan els ciutadans no s’hi deixen reunir per ell (Lluc 13:34).
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada