diumenge, 11 de desembre del 2016

4rt. Advent. A "Jesús".



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Mateu 1,18-24). (Diumnenge 4 adevent)

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:
Maria, la seva mare, promesa amb Josep,
abans de viure junts es trobà que esperava un fill
per obra de l’Esperit Sant.
Josep, el seu espòs, que era un home bo,
no volent fer-ho saber públicament,
es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.
Mentre ell hi pensava,
se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:
«Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa.
És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;
ha de tenir un fill
i li has de posar el nom de Jesús,
perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»
Tot això va succeir perquè es complís
el que el Senyor havia anunciat pel profeta:
«La verge tindrà un fill,
i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.
Josep es despertà i,
complint el que l’àngel del Senyor li havia manat,
la prengué a casa com a esposa.

129. Jesús. (... i li has de posar el nom de Jesús).
Qui és, Jesús?
Heus aquí una pregunta clàssica entre els cristians i altres persones. Als Evangelis apareix en diferents ocasions, i els Sinòptics la posen fins i tot en boca del mateix Jesús: Qui diuen la gent que és el fill de l’home? I als deixebles: I vosaltres, qui dieu que sóc? (Mateu 16:13).
Llegint els Quatre Evangelis sembla evident que aquesta pregunta fonamental es fa i es repeteix precisament per deixar ben clar que no té una resposta única i establement definida. Quan la pregunta es fa a la gent, s’hi donen respostes diverses sense assenyalar si són correctes o no; i, quan es fa als deixebles, Jesús reacciona prohibint severament de dir a ningú la resposta concisa que ells donen. No s’hi diu pas que sigui una resposta incorrecta, però... no s’ha de dir a ningú (Marc 8:30).
En el fragment de l’Evangeli de Mateu que hem llegit avui hi ha dos noms per designar la mateixa persona: "Jesús"  i  "Emmanuel". Són dos noms amb història que l’evangelista explica en detall.
a). Jesús.
L’Evangeli de Mateu comença amb la "Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham". Es tracta d’una genealogia concisa i perfectament estructurada, però que té un final sorprenent: ...
Matan (va ser el pare) de Jacob, i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies (Mateu 1:16).

En tota la Genealogia s'hi diu qui és el "pare" de qui; en canvi al final no es diu que Josep sigui el "pare" de Jesús sinó "l’espòs de Maria", de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies. Sorprèn tanta "genealogia" i tan ben estructurada per acabar suggerint que a Jesús, sense negar la paternitat de Josep, li correspon una altra “genealogia per via materna. Aquest suggeriment es confirma en la continuació del relat on s’exposa “com va ser engendrat Jesús, el Messies”.
b). Emmanuel.
Maria apareix sense genealogia; però el seu fill neix per obra de l’Esperit Sant. Aquesta referència a l’Esperit Sant connecta directament el naixement de Jesús amb el "naixement" d’Adam. Recordem la vella i bella escena de Gènesi 2:7: El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.

Mateu estableix un paral·lelisme entre els dos "naixements": Amb l’alè de vida (Esperit Sant) sobre el ninot de fang neix Adam (Adam significa = home). Amb l’Esperit Sant sobre Maria neix el Messies. "Maria" ja no és un “ninot de fang” sinó que encarna la força maternal de
tota la Humanitat que, en rebre l’Esperit Sant, genera el Fill de Déu. “La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres” (Mateu 1,23).

Qui és Jesús?
Per la genealogia de Josep, és l’hereu de tota la història del Poble Elegit, començada amb Abraham. De Josep rep el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

Per la genealogia de l’Esperit Sant, és l’hereu de la Humanitat precedent i primogènit de la Humanitat que vindrà. Li correspon el nom de Emmanuel, indicat per l’Àngel i imposat per Josep.
Com hereu d’Israel, Jesús portarà a terme la missió del Poble Elegit morint al Calvari.
Com hereu i primogènit de la Humanitat, Jesús inaugura un Nou Poble que abraça tots els Humans, i viu i es realitza en tots i cada un dels humans d’ahir, d’avui i de demà. És el Fill de l’Home i Déu amb nosaltres.
Aquest “nosaltres” forma part integrant de la resposta a la pregunta de Qui és Jesús?
L’Evangeli de Joan és especialment eloqüent en aquest punt. A part d’aplicar a Jesús l’expressió “Jo sóc”, que és el nom de Déu (Javé), concreta aquesta presència de Déu segons la situació existencial de cada ésser humà: davant el cec, és llum (Joan 9:1ss); davant el paralític, és camí (Joan 5:1ss); és aigua per a qui té set (Joan 4:4ss), aliment per a qui té fam (Joan 6:31ss), resurrecció davant la mort (Joan 11:25ss),... 
En una paraula: Jesús és l’home pels altres (Joan 3:14).

Per això, davant la pregunta Qui és Jesús?, no és possible donar una resposta establement definida, ja que és “diferent” per a cada ésser humà i per a cada situació de la vida. Això comporta que cada ésser humà forma part essencial de la resposta de Qui és Jesús? I això també comporta que ningú no es pot considerar autènticament seguidor de Jesús si no l’acull en la manera concreta com es presenta en cada un dels éssers humans que ens trobem pel camí de la Vida.
És així com els Evangelis ens presenten Jesús. No són cap biografia, sinó una radiografia on podem "veure" el Procés d’Humanització a través de la vida d'una persona real i concreta: Jesús de Natzaret.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada