Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Mateu 24,37-44).
En aquell
temps, deia Jesús als seus deixebles:
«Quan
vindrà el Fill de l’home
passarà
com en temps de Noè.
Els dies
abans del diluvi
tothom
continuava menjant i bevent i casant-se,
fins que
Noè hagué entrat a l’arca.
No
s’havien adonat de res
quan els
sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots.
Igual
passarà en l’adveniment del Fill de l’home.
Si hi
hagués llavors dos homes plegats al camp,
potser
l’un fóra pres i l’altre deixat;
si hi
hagués dues dones molent plegades,
potser
l’una fóra presa i l’altra deixada.
Vetlleu,
doncs, perquè no sabeu
quin dia
vindrà el vostre Senyor.
Estigueu-ne
segurs:
si el cap
de casa hagués previst
l’hora de
la nit que el lladre vindria,
no
s’hauria adormit
ni hauria
permès que li entressin a casa.
Estigueu
a punt també vosaltres,
que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»
126. Vetlleu. (Vetlleu, doncs, perquè no sabeu
quin dia vindrà el vostre Senyor.).
L’última frase d’aquest fragment de l’evangeli resulta
sorprenent per la seva manca de lògica. ¿Com pot dir, Jesús, que estiguem
atents a la seva vinguda mentre està ja aquí parlant-nos?!
S’ha superat aquesta manca de lògica posant una segona
vinguda del Fill de l’home al final dels temps.
Aquesta explicació sembla correcta, però amb la condició de no deixar cap “buit” entre la primera i la segona vingudes. És a dir: hi ha una sola vinguda del Fill de l’home, la qual constitueix una única història, amb un començament (1ª vinguda) i amb un horitzó de Plenitud (2ª vinguda).
Aquesta explicació sembla correcta, però amb la condició de no deixar cap “buit” entre la primera i la segona vingudes. És a dir: hi ha una sola vinguda del Fill de l’home, la qual constitueix una única història, amb un començament (1ª vinguda) i amb un horitzó de Plenitud (2ª vinguda).
És per això que les múltiples vegades que, d’una manera o
altra, se’ns diu que estiguem atents perquè el Fill de l’home vindrà a
l’hora menys pensada (Lluc 12,40), cal no pensar tant en la fi del món com en el
nostre viure de cada dia.
El Fill de l’home no ve pas de fora. Emergeix
en les nostres vides; i a través de les nostres vides esdevé present en
el món.
Tot el que fem com a éssers humans fa o desfà Humanitat. Per això cal vetllar. Les nostres accions o omissions no són neutres. La nostra vocació és fer Humanitat, i així esdevenir nosaltres mateixos humans. Però podem caure en la temptació.
Tot el que fem com a éssers humans fa o desfà Humanitat. Per això cal vetllar. Les nostres accions o omissions no són neutres. La nostra vocació és fer Humanitat, i així esdevenir nosaltres mateixos humans. Però podem caure en la temptació.
La temptació és desfer Humanitat. Hi estem
constantment exposats. Per peresa o per malícia. Aquí s’ha d’entendre malícia
en el seu significat més estricte: diluir el Projecte humanitzador de
Déu substituint-lo pel nostre propi projecte. És la temptació original i
permanent de tots els Humans: voler ser com déus (Gènesi 3:5ss); voler convertir el nostre projecte d’Humanitat en criteri
del Bé i del Mal.
És la temptació que no van superar Adam i Eva, en el mite del pecat original. Tampoc els deixebles de Jesús la van superar, en un primer moment (Mateu 26:40ss).
En canvi és la temptació que va superar del tot Jesús de Natzaret (Mateu 26:39. Vegeu també Lluc 4:5ss).
És la temptació que no van superar Adam i Eva, en el mite del pecat original. Tampoc els deixebles de Jesús la van superar, en un primer moment (Mateu 26:40ss).
En canvi és la temptació que va superar del tot Jesús de Natzaret (Mateu 26:39. Vegeu també Lluc 4:5ss).
Cridats a fer Humanitat, la permanent temptació
que ens cal superar és la del Poder. És a dir: pretendre dirigir
la vida dels humans d’acord amb els nostres projectes, potser abusant de
la legitimitat o autoritat que dóna el servei. Sovint les
circumstàncies ens inviten a fer un servei. La temptació està en
la possibilitat de convertir el servei en domini.
La Humanitat es construeix amb actituds de servei mutu, i es destrueix quan el servei pren forma de domini, o crea estructures de Poder. És el que passa en molts sistemes polítics, democràtics o no. També en la jerarquització de l’Església.
La Humanitat es construeix amb actituds de servei mutu, i es destrueix quan el servei pren forma de domini, o crea estructures de Poder. És el que passa en molts sistemes polítics, democràtics o no. També en la jerarquització de l’Església.
Cal vetllar, perquè el Fill de l’home vindrà a
l’hora menys pensada (Mateu 24,44). El servei d’humanització no és fruit d’un projecte
nostre sinó la resposta acollidora a la presència de l’altre,
sovint inesperada.
La temptació arriba com un lladre. Les legitimacions per a convertir el servei en domini ens “roben” la nostra capacitat humanitzadora.
Els Evangelis Sinòptics ens presenten les temptacions de Jesús amb les corresponents legitimacions: Si ets fill de Déu...(Mateu 4:3) Si ets el Messies... (Mateu 16:22). Si ets Fill de Déu... (Mateu 27:40). Jesús venç totes les temptacions perquè ha renunciat a tot projecte personal diferent del Projecte del Pare. Ell és sempre fidel a “allò que està escrit”.
Certament estem cridats a ser “com déus” o “imatges de Déu”, però no pas en competència amb Déu sinó assumint lliurement i generosa el seu Projecte de comunió amb nosaltres. La divinització és un do, no pas una conquesta enfront de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada