>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Lluc 19,1-10).
En aquell
temps, Jesús anà de pas a Jericó.
Un home
que es deia Zaqueu,
cap de
cobradors d’impostos i ric,
intentava
de veure qui era Jesús,
però la
gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura.
Llavors,
per poder-lo veure,
corregué
endavant i s’enfilà en un arbre
al lloc
on Jesús havia de passar.
Quan
Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué:
«Zaqueu,
baixa de pressa,
que avui
m’he de quedar a casa teva.»
Zaqueu
baixà de seguida i el rebé tot content.
Tothom
qui ho veié criticava Jesús
i
comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador.
Però
Zaqueu es posà dret i digué al Senyor:
«Senyor,
ara
mateix dono als pobres la meitat dels meus béns,
i a tots
els qui he defraudat
els
restitueixo quatre vegades més.»
Jesús li
digué:
«Avui
s’ha salvat aquesta casa,
ja que
aquest home també és un fill d’Abraham.
És que el
Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar
allò que
s’havia perdut.»
122. Zaqueu. (“Zaqueu, baixa de pressa, que
avui m’he de quedar a casa teva.”).
Només l’Evangeli de Lluc conté aquest relat sobre Zaqueu.
La insistència en el nom (tres vegades, i la central en boca del mateix Jesús)
indica que es tracta d’un nom significatiu.
Però els comentaristes no estan tots d’acord en el seu significat. Hi ha sobretot dues interpretacions: per a uns, “Zaqueu” significaria “pur”, sobretot en el sentit de “autèntic”; per a uns altres, Zaqueu seria la versió grega i abreujada de Zacaries. “Zacaries”, un nom molt freqüent a Israel, i que significa “Déu es recorda”.
Cal reconèixer que aquesta segona interpretació conjuga molt bé amb l’escena descrita, especialment amb les paraules finals de Jesús: “... aquest home també és un fill d’Abraham.”
Que Lluc prefereixi la forma grega a la més habitual hebrea (Zacaries) vol dir que li dóna un significat afegit. Déu es recorda també d’aquells que són marginats dintre el Poble escollit. En aquest cas, la figura de Zaqueu serviria per mostrar la bondat de Déu que es recorda fins i tot d’aquells que l’han abandonat. Aquest relat, doncs, estaria en la línia de les paràboles que Lluc ha posat en el camí de Jesús, que busca l’ovella perduda (Lluc 15:4ss ) o el fill que havia marxat de casa i hi torna (Lluc 15:12ss).
Però els comentaristes no estan tots d’acord en el seu significat. Hi ha sobretot dues interpretacions: per a uns, “Zaqueu” significaria “pur”, sobretot en el sentit de “autèntic”; per a uns altres, Zaqueu seria la versió grega i abreujada de Zacaries. “Zacaries”, un nom molt freqüent a Israel, i que significa “Déu es recorda”.
Cal reconèixer que aquesta segona interpretació conjuga molt bé amb l’escena descrita, especialment amb les paraules finals de Jesús: “... aquest home també és un fill d’Abraham.”
Que Lluc prefereixi la forma grega a la més habitual hebrea (Zacaries) vol dir que li dóna un significat afegit. Déu es recorda també d’aquells que són marginats dintre el Poble escollit. En aquest cas, la figura de Zaqueu serviria per mostrar la bondat de Déu que es recorda fins i tot d’aquells que l’han abandonat. Aquest relat, doncs, estaria en la línia de les paràboles que Lluc ha posat en el camí de Jesús, que busca l’ovella perduda (Lluc 15:4ss ) o el fill que havia marxat de casa i hi torna (Lluc 15:12ss).
En el relat que hem llegit hi té un paper important la multitud.
Cal notar que no es diu que Zaqueu volia veure Jesús sinó que volia veure
qui era Jesús. Aquest detall és important per entendre el paper que hi
juga la multitud. Zaqueu no pot veure qui és Jesús a causa de
la multitud.
La multitud de seguidors que acompanya Jesús el fan ben visible, però de fet impedeixen de veure qui és realment.
Quan arribin a la vista de Jerusalem, aquesta multitud aclamarà Jesús com el rei que havia de venir (Lluc 19:37). Però Jesús no és exactament el “rei” que ells aclamen i volen. Per això aquesta mateixa multitud, al divendres següent, preferirà Barrabàs i demanarà que crucifiquin Jesús (Lluc 23:18).
La multitud de seguidors que acompanya Jesús el fan ben visible, però de fet impedeixen de veure qui és realment.
Quan arribin a la vista de Jerusalem, aquesta multitud aclamarà Jesús com el rei que havia de venir (Lluc 19:37). Però Jesús no és exactament el “rei” que ells aclamen i volen. Per això aquesta mateixa multitud, al divendres següent, preferirà Barrabàs i demanarà que crucifiquin Jesús (Lluc 23:18).
L’estratègia d’enfilar-se a una figuera també és
significativa: la figuera era símbol d’Israel com a poble elegit.
Zaqueu s’hi enfila perquè era per on Jesús havia de passar. Jesús
pertany al poble Jueu, i és a partir d’aquest Poble (i de tots
els Pobles oprimits) que es pot saber qui és realment. Però Jesús
no és només un personatge jueu. Per conèixer la seva autèntica realitat
cal baixar de la figuera i acollir-lo a casa.
“Avui m’he de quedar a casa teva”.
Jesús és l’Home. Només se’l pot conèixer des de la Humanitat que tots compartim. Jesús passa pel lloc on hi ha la figuera, però no s’hi para. El seu camí avança més enllà d’aquell “lloc” (expressió que designava el Temple), i el porta “a casa” (expressió que en els Evangelis designa allà on resideix la comunitat fraternal).
Jesús és l’Home. Només se’l pot conèixer des de la Humanitat que tots compartim. Jesús passa pel lloc on hi ha la figuera, però no s’hi para. El seu camí avança més enllà d’aquell “lloc” (expressió que designava el Temple), i el porta “a casa” (expressió que en els Evangelis designa allà on resideix la comunitat fraternal).
Tothom
critica Jesús per allotjar-se a casa d’un pecador. El Publicans eren
considerats pecadors i impurs pel contacte permanent que tenien amb el món pagà
i per gestionar els impostos, sovint abusius, de l’Imperi Romà.
El relat ens avança la realitat més profunda de Jesús: ell és el Fill de l’home que ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.
El relat ens avança la realitat més profunda de Jesús: ell és el Fill de l’home que ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.
Zaqueu
representa tots aquells per als quals la multitud es converteix en un obstacle
per veure qui és Jesús; per veure qui és l’Home. Ni la multitud
que busca rei, ni la multitud que exhibeix líders poderosos permeten veure l’Home
realment.
Allà on hi ha Poder o es confia en el Poder, no es pot veure realment l’Home. En canvi els oprimits, per reacció, estan preparats per veure l’Home que volen ser, i en són privats.
L’Home el descobrim només en la vivència de la germanor. A casa, partint el pa, compartint el poc o el molt que tinguem. “Dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més”.
“Avui s’ha salvat aquesta casa”. Segons els Evangelis, Jesús, com a “rei dels jueus” queda clavat a la creu (Lluc 23:46), i, en el llenguatge de Lluc, els deixebles el “recuperen”, a casa, compartint l’aliment al voltant d’una taula (Lluc 24:30ss També: 24:41).
Allà on hi ha Poder o es confia en el Poder, no es pot veure realment l’Home. En canvi els oprimits, per reacció, estan preparats per veure l’Home que volen ser, i en són privats.
L’Home el descobrim només en la vivència de la germanor. A casa, partint el pa, compartint el poc o el molt que tinguem. “Dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més”.
“Avui s’ha salvat aquesta casa”. Segons els Evangelis, Jesús, com a “rei dels jueus” queda clavat a la creu (Lluc 23:46), i, en el llenguatge de Lluc, els deixebles el “recuperen”, a casa, compartint l’aliment al voltant d’una taula (Lluc 24:30ss També: 24:41).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada