25è diumenge. C. "Riqueses"

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Lluc 16,1-13).

Nota.

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:

«A un home ric li van denunciar

que el seu administrador malversava els seus béns.

Ell el cridà i li digué:

“Què és això que sento dir de tu?

Dóna’m comptes de la teva administració:

d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.”

L’administrador va pensar:

“Què podré fer,

ara que el meu amo em despatxa de l’administració?

Per cavar, no tinc prou força;

anar a captar em fa vergonya.

Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva

quan perdré l’administració.”
»I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo.

Al primer li digué:

“Quant deus al meu amo?”

Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.”

Li digué: “Aquí tens el teu rebut.

Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.”

A un altre li digué: “I tu, quant deus?”

Li contestà: “Cent sacs de blat.”

Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.»

I aquest administrador de riquesa enganyosa,

el Senyor el lloà així:

«Ha estat prudent,

perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena,

els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
»I jo us dic:

Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa,

perquè quan desaparegui,

trobeu qui us rebi eternament a casa seva.

»L’home que és fidel en els béns que valen poc

també ho serà en els de més valor,

i l’home infidel en els béns que valen poc,

també ho serà en els de més valor.

Per això,

si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses,

qui us confiaria les riqueses veritables?

Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre,

qui us confiaria les que de dret us corresponen?

Ningú no pot servir dos amos:

si estima l’un, no estimarà l’altre,

si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.

No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

116. Riqueses. (No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses).

Sobre les Riqueses, a la Bíblia hi trobem una certa evolució. Simplificant molt –i, per tant, amb poca exactitud- podríem dir que l’Antic Testament veu les riqueses preferentment com un do de Déu.

L’horitzó dels escrits que formen l’Antic Testament és Israel com a Poble elegit. Ell es veu a si mateix com a Poble de Déu. La riquesa, com la pau o la victòria en temps de guerra, són per a ell signes de la presència protectora del seu Déu. Semblantment, la derrota, la guerra o la misèria -i sobretot la deportació- són interpretades com conseqüències de la infidelitat envers el seu Déu, que així els crida a la conversió.

Amb Jesús, l’horitzó s’eixampla. L’elecció d’Israel pre-anunciava l’elecció de tota la Humanitat. En Jesús (el Fill de l’Home) tots els Humans hi poden veure el Primogènit de la Nova Humanitat, o de la Humanitat adulta o del Regne de Déu (Lluc 2,7.  Colossencs 1,18. Hebreus 1,6. Apocalipsi 1,5).

Però la Nova Humanitat no apareix en el marc d'una situació neutra sinó que s’ha d’obrir pas en un món ja ocupat pel Príncep d’aquest món (Mateu 11:12). En aquesta perspectiva, les Riqueses esdevenen riqueses enganyoses perquè ofereixen una seguretat falsa: falsa en si mateixa, i falsa perquè no és per a tothom sinó només per als qui s’aprofiten de la pobresa dels altres. En el nostre món de cada dia, les relacions de domini, les riqueses, les lleis, fins i tot el temple, han esdevingut les columnes que aguanten i sostenen els regnes d’aquest món, rivals del Regne de Déu.

Jesús denuncia aquesta situació, i la corregeix.
L’Evangeli de Mateu centra el missatge de Jesús en les Benaurances, que són com la Constitució del Regne de Déu. Benaurats els pobres: no pas perquè es convertiran en rics, sinó perquè “d’ells és el Regne de Déu” (Mateu 5:1ss).

L’Evangeli de Lluc, en aquest punt, resulta encara més radical. A les Benaurances hi afegeix les Lamentacions: Ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! (Lluc 6:24ss)
Ja des del seu començament, l’Evangeli de Lluc posa en boca de Maria unes paraules clarificadores de la nova situació: (Déu) derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res (Lluc 1:52ss).
Pobresa i riquesa, vistes des de la perspectiva de Déu, queden simplement invertides. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. No es tracta d’una inversió social en què els pobres passen a ser rics, i els rics es tornen pobres, sinó d’una inversió de valoració: la riquesa dels rics és no-res; en canvi la pobresa dels pobres permet que Déu hi faci meravelles (Lluc 1:49).

L’evangeli que hem llegit contraposa explícitament Riqueses i Déu. El llenguatge resulta sorprenent: No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. ¿“Servidors” de les riqueses? Semblaria que més aviat seria al revés: els rics són els qui poden “servir-se” de les riqueses. Però la realitat, com podem experimentar cada dia, és una altra: les riqueses dominen la vida dels seus posseïdors i, a través d’ells, la vida de tots.

Aquest domini, avui i entre nosaltres, està arribant al seu paroxisme. En la nostra economia de consum, les “riqueses” no es destinen a satisfer les necessitats humanes sinó a crear-ne constantment de noves. Fins a on?
Hi ha dos límits inqüestionables: els recursos del Planeta i l’índex de deshumanització socialment i psicològicament sostenible. Estem pròxims als dos límits.

L’alternativa és “servir Déu”.
Què significa això?
Donat que el projecte de Déu és la Humanitat, només podem servir Déu fent Humanitat. Fent Humanitat ens realitzem també personalment com a humans. Només així les riqueses deixen de ser enganyoses.