diumenge, 7 d’agost del 2016

20è. diumenge C. "Divisió".



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Lluc 12, 49-53).
En aquell temps Jesús deia als seus deixebles:
«He vingut a calar foc a la terra.
Com voldria ja veure-la cremar!

He de passar la prova d’un baptisme.
Com em sent el cor oprimit fins que no l’hauré passada!

¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra?
Us asseguro que no.
És la divisió, el que he vingut a portar.
Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits:
Tres contra dos, i dos contra tres.
El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare;
la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare;
la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.»

Deia també a la gent:
«Quan veieu sortir un núvol a ponent,
dieu tot seguit: “ja ve la pluja”.
I efectivament, la pluja arriba.
I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa.
Hipòcrites!
Vosaltres sabeu endevinar el temps
per l’aspecte de la terra i el cel,
¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?
¿Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»


110. Divisió. (És la divisió, el que he vingut a portar.).
Si busquéssim una paraula que resumís tot el missatge de Jesús, segurament trobaríem “comunió. Jesús ens invita a viure en comunió, i així fer-nos capaços de participar en la VIDA DE DÉU que és COMUNIÓ.
¿Com és, doncs, que aquí Jesús diu que ha vingut a portar divisió?
A més: ¿Podríem acceptar un Jesús que pretengués posar divisió en la família, que és com el santuari de la comunió entre nosaltres?
I no obstant, les paraules de Jesús són clares, i es troben també en l’evangeli de Mateu (Mateu 10:34ss. Veure també comentari).
Estem en un món profundament unit i organitzat. Però “unit i organitzat” no pas amb vincles de Comunió sinó amb estructures de Domini-Servitud.
Certament Jesús ens proposa la comunió. Però per entrar en la comunió primer és necessari sentir la crida de la Llibertat i seguir-la. És impossible la comunió si no neix de la llibertat; d’una llibertat creativa perquè comunió és creació.
La unitat que el Poder imposa és perversa. El Poder crea la seva pròpia ideologia segons la qual l’obediència esdevindria “font d’Unitat”. Fins i tot, segons el Poder, l’obediència seria necessària per a “fer Humanitat”: una ”Humanitat” projectada des del mateix Poder, deshumanitzada i deshumanitzadora. El Poder no fa homes; fa súbdits.
En la seva proposta de Regne de Déu, Jesús no es troba amb un terreny neutre. Es troba amb un món ja ocupat per un altre “Regne”. Un Regne que ho domina tot i ho reglamenta tot. Jesús troba l’oposició directa del Regne d’aquest món, format no solament pels dominants-dominats sinó també per tot un sistema de valors massa assumits.
Per això la proposta de Jesús inclou necessàriament trencar els vincles que subjecten les persones les unes a les altres i al Sistema.
Aquesta és la divisió que Jesús ve a provocar.
Avui tots els humans estem inclosos en algun Estat; i els Estats sempre són obra d’uns vencedors. Són l’expressió màxima de les estructures de Poder. S’hi parla d’Unitat, de Llibertat, de Democràcia,... enteses des del Poder, que sempre les corromp.
Els vincles del sistema no es trenquen creant un contrapoder més fort. No és venç el Poder amb més Poder. No es treu la violència amb més violència. No es supera l’esclavitud convertint en nous esclaus els antics dominadors. No es tracta de dividir per vèncer, com passa amb els regnes d’aquest món.
La divisió que Jesús provoca consisteix en desfer-nos de les nanses que els diversos Poders han creat i continuen creant en nosaltres, sovint amb l’excusa d’ajudar-nos. La divisió que Jesús provoca vol alliberar-nos dels punts de presa que permeten als Poderosos dominar les nostres vides. No s’agafa una pilota grossa amb una sola mà; però si li poseu una nansa, la podeu dominar amb un sol dit. Les necessitats (les reals i les provocades) i els interessos són allò que els Poders converteixen en nanses per poder-nos agafar. No és possible la comunió sense, simultàniament, alliberar-se de les nanses.
Mirant la nostra Església, és convenient adonar-se que ha arribat fins a nosaltres contaminada de Poder. Amb el temps ha anat incorporant molts dels mals dels quals ens hauria d’ajudar a alliberar-nos. Fins i tot ha caigut en la divisió dels poderosos (jerarquia i laics). No és aquesta la divisió alliberadora que Jesús genera.
L’Església necessita convertir-se. Fa un temps, va ser la Reforma Protestant; més recentment, ha estat el Concili Vaticà II: han buscat i promogut la conversió. Hi ha hagut molts resultats, però queda moltíssima conversió a fer. I és que la conversió és una tasca permanent que cada ésser humà ha d’anar actualitzant en si mateix quan opta per al Regne de Déu. És a dir: quan opta per humanitzar-se fent Humanitat, trencant amb el Regne del Poder.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada