diumenge, 31 de juliol del 2016

19è. Diumenge. C. "Tresor".



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Lluc 12,32-48).
Nota:
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«No tingueu por, petit ramat:
el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.
Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten.
Feu-vos bosses que no s’envelleixin,
aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà;
allà els lladres no s’hi acosten
ni les arnes no fan malbé res.
On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos.
Feu com els criats,
que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces
per poder obrir la porta tan bon punt trucarà.
Feliços els criats
que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada.
Amb tota veritat us dic que se cenyirà,
els farà seure a taula,
i ell mateix passarà a servir-los d’un a un.
Feliços si els trobava sempre vetllant,
ni que vingués a mitjanit o a la matinada.
Estigueu-ne segurs:
si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria,
no hauria permès que li entressin a casa.
Estigueu a punt també vosaltres,
que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

Pere li preguntà:
«Senyor, aquesta paràbola,
la dieu només per a nosaltres o per a tothom?»
El Senyor li respongué:
«Qui és l’administrador fidel i prudent,
a qui l’amo confia el personal de servei
perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca?
Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així:
us asseguro que li confiarà tots els seus béns.
Però si aquell servidor pensava:
«El meu amo triga a venir»,
i començava a pegar els criats i les criades,
a menjar, a beure i a embriagar-se,
el seu amo tornarà el dia que ell no sospita
i a una hora que ell no sap,
i el condemnarà a la pena dels traïdors.
L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo,
no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia,
rebrà de valent.
Però el qui, sense saber què volia l’amo,
ha fet coses que mereixien assots,
rebrà més poc.
Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt,
tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més.»


109. Tresor. (On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.).
Un Tresor és el conjunt de béns en què l’ésser humà diposita la seva seguretat, present o futura.
Hi ha moltes classes d’éssers humans, i això fa que siguin moltes les coses que poden ser convertides en tresor.

Hi ha humans per als quals el seu tresor són els diners. Per a altres, és la fama o ser socialment coneguts. En canvi per a altres, el seu tresor pot consistir en passar desapercebuts; o la seva la seva solitud. Per a altres pot ser tenir molts amics,...

La Bíblia ens diu que un bon amic és un tresor (Siràcida 6:14); també ho és una esposa forta (Proverbis 31:11). Per suposat, segons la Bíblia, el millor tresor són els preceptes del Senyor (Proverbis 7:1), o la saviesa (Siràcida 51:28).
En el relat que hem llegit, Jesús ens invita a distingir entre tresors insegurs que es fan malbé o poden ser robats, i tresors segurs "al cel", on ni s’arnen ni poden ser robats; a més de ser inesgotables.
¿Com s’aplega un tresor al cel? ¿Es refereix a tresors espirituals com podrien ser els mèrits davant Déu, o les indulgències que concedeix l’Església? ¿Serien els sofriments viscuts amb paciència, o les obres de misericòrdia fetes per l’amor de Déu? ¿Seria mantenir la fe, el millor tresor?
La sentència de Jesús és un toc d’alerta. El “tresor al cel” és una manera de dir-nos que no hem d’estar lligats a cap tresor, d’una manera semblant a com “creure en Déu” significa no creure en cap dels ídols o imatges de Déu que contínuament ens anem construint (Èxode 20:4).
Fer-se un tresor al cel significa alliberar-se de tots els “tresors”, inclosos els considerats espirituals.

Si, com a fidels de la religió cristiana, mirem la nostra l’Església, potser descobrirem que l’hem anat convertint en una gran col·lecció de tresors. N’hi ha per a tots els gustos i per a cada moment i situació. Sovint hem convertit en tresor la seva història, o els seus personatges, o els seus dogmes, la seva doctrina, els seus arguments, les seves catedrals, la seva música, els seus mèrits, els seus miracles, els seus màrtirs, els seus sants, la seva estructura, les seves obres socials,...
Tresors i més tresors en què la gent d’Església sovint “hem posat el cor”. I aquest posar-hi el cor ens ha impedit o ens impedeix d’estar a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos, per esperar l’Amo quan tornarà de la festa de noces; ens ha impedit i ens impedeix esperar el Fill de l’home que vindrà a l’hora menys pensada (Lluc 12,40).

L’arribada del Fill Home; és a dir, la arribada de l’Home: heus aquí l’únic autèntic tresor, que anem construint al cel, on els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res.
L’arribada de l’Home no es refereix pas, com alguna vegada s’ha dit, al moment de la mort. Tampoc no es refereix a la segona vinguda de Jesucrist entesa d’una manera puntual.
L’Home, l’anem construint ara i aquí. I és un tresor al cel perquè participem en un projecte que és de Déu.

L’Home van "arribant" cada vegada que algú és fa més humà fent humanitat. És el nostre tresor segur, perquè el nostre "futur" està en la mateixa HUMANITAT que, en comunió, entre TOTS anem construint.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada