Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Lluc
10,1-12.17-29).
NOTA.
En blau, allò que correspon a la versió
llarga.
En aquell
temps,
el Senyor
en designà encara setanta-dos,
i els
envià que s’avancessin de dos en dos cap
a cada
poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar.
Els deia:
«Hi ha molt a segar i pocs segadors:
demaneu a
l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los.
Aneu.
Us envio
com anyells enmig de llops.
No porteu
bossa, ni sarró, ni calçat,
no us
atureu a saludar ningú pel camí.
Quan
entreu en una casa digueu primer:
Pau en
aquesta casa.
Si hi viu
un home de pau,
la pau
que li desitgeu reposarà en ell;
si no,
retornarà a vosaltres.
Quedeu-vos
en aquella casa
i compartiu
allò que tinguin per menjar i beure:
els
treballadors bé es mereixen el seu jornal.
No aneu
de casa en casa.
Si en un
poble us reben bé,
mengeu el
que us posin a taula,
cureu els
malalts que hi hagi
i digueu
a la gent d’aquell lloc:
El regne
de Déu és a prop vostre.
Però si en un poble no us volen rebre,
Però si en un poble no us volen rebre,
sortiu als carrers i digueu:
Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus,
us la deixem.
Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop.
Us asseguro que quan vingui el gran dia,
la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.»
...
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien:
«Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.»
Jesús els digué:
«Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins
i totes les forces de l’enemic:
res no us podrà fer mal.
Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres;
alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»
104. Casa. (Quedeu-vos
en aquella casa i compartiu allò que
tinguin per menjar i beure).
La paraula “casa” és molt
freqüent en la Bíblia, i amb significats variats.
En els Evangelis és freqüent l’ús de casa per indicar la forma de vida que resulta d'acollir el missatge de Jesús.
Els Evangelis, tenint en compte la sentència “Vae soli” (Ai! del que està sol. Eclesiastès 4:10), proposen com a model de vida plenament humana la vida en comunitat. El primer i més profund nivell de comunitat és la casa o la llar. És a dir: l’àmbit dels qui conviuen formant una família. De Jesús es diu sovint que està a casa. Aquesta expressió vol significar la seva presència activa i reconfortant en la comunitat dels deixebles.
“A casa” no és tant un lloc o un edifici com un àmbit de comunió.
En els Evangelis és freqüent l’ús de casa per indicar la forma de vida que resulta d'acollir el missatge de Jesús.
Els Evangelis, tenint en compte la sentència “Vae soli” (Ai! del que està sol. Eclesiastès 4:10), proposen com a model de vida plenament humana la vida en comunitat. El primer i més profund nivell de comunitat és la casa o la llar. És a dir: l’àmbit dels qui conviuen formant una família. De Jesús es diu sovint que està a casa. Aquesta expressió vol significar la seva presència activa i reconfortant en la comunitat dels deixebles.
“A casa” no és tant un lloc o un edifici com un àmbit de comunió.
Però la comunió té molts
nivells. Pot passar que, amb les persones concretes amb qui es conviu, no es
doni aquell nivell de comunió que permeti sentir-se realment a casa. Jesús va experimentar fortament aquesta
insuficiència de comunió amb els deixebles que estaven amb ell.
Per això els Evangelis ens presenten la seva vida també com un camí. «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.» (Lluc 9:58).
Però, en els Evangelis, “fer camí” i “a casa” no s’oposen. El camí de Jesús posa de manifest l’encara no de la comunió a què ha d’arribar amb els seus deixebles. De moment Jesús només gaudeix plenament de la comunió en les trobades “familiars” amb el seu Pare, a la muntanya (Lluc 6:12. També 21:37 ó 22:39).
Per això els Evangelis ens presenten la seva vida també com un camí. «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap.» (Lluc 9:58).
Però, en els Evangelis, “fer camí” i “a casa” no s’oposen. El camí de Jesús posa de manifest l’encara no de la comunió a què ha d’arribar amb els seus deixebles. De moment Jesús només gaudeix plenament de la comunió en les trobades “familiars” amb el seu Pare, a la muntanya (Lluc 6:12. També 21:37 ó 22:39).
En l’evangeli d’avui, la paraula
“casa” hi surt cinc vegades formant un esquema (2+1+2) que li dóna relleu. El
relat en si mateix és sorprenent. Jesús envia “72” deixebles als llocs on
ell mateix havia d’anar. ¿Què han de fer? Primer de tot, participar en la taula
de la casa. Diríem que són enviats a “fer família”. Han de començar per
oferir la pau. Jesús és conscient que no en
totes les cases hi ha la pau de la comunió. Hi ha cases
que, de fet, són àmbits de domini-servitud. Fins i tot pot ser que “els
enemics de l’home siguin els de casa seva” (Mateu 10:36. També 26:23).
Els 72 són enviats a “fer família en comunió”.
Seran rebuts en les famílies on
hi hagi “homes de pau” (literalment “fills de pau”). Només en aquestes cases
seran acollits i podran “fer família” compartint allò que tinguin per menjar
i beure.
També, curant els malalts. ¿Són metges? No; però la família és el primer àmbit on s’experimenta la comunió com a font de salut. Una vegada més, no es tracta de “fer miracles” sinó d’activar l’experiència salutífera de la comunió.
També, curant els malalts. ¿Són metges? No; però la família és el primer àmbit on s’experimenta la comunió com a font de salut. Una vegada més, no es tracta de “fer miracles” sinó d’activar l’experiència salutífera de la comunió.
Aquesta és la “feina” dels 72.
Tots els comentaristes estan d’acord que aquí el número “72” indica la dimensió universal de la missió de Jesús (→ Apunts d’homilia).
Jesús actua com a amo de la collita que està a punt, i envia els treballadors necessaris per recollir-la. D’una manera molt gràfica, aquest relat posa davant els nostres ulls la realitat de la Humanitat. La Humanitat ja està a punt per viure la comunió formant comunitats. Això no vol dir que tothom hi estigui disposat. Als que no hi estan disposats, els 72 han d’indicar-los clarament el moment que estan vivint, i que no aprofitar-lo pot significar perdre el tren de la seva pròpia realització. El Regne de Déu arriba: o se l’acull, o se’l perd. La referència a Sodoma és un avís seriós (Gènesi 19,24ss).
En
coherència amb aquest relat, és bo notar que els Evangelis substitueixen el “temple”
per la “casa”; “l’altar” per la “taula”; els “sacrificis oferts a Déu” pel “compartir
amb els germans”.Tots els comentaristes estan d’acord que aquí el número “72” indica la dimensió universal de la missió de Jesús (→ Apunts d’homilia).
Jesús actua com a amo de la collita que està a punt, i envia els treballadors necessaris per recollir-la. D’una manera molt gràfica, aquest relat posa davant els nostres ulls la realitat de la Humanitat. La Humanitat ja està a punt per viure la comunió formant comunitats. Això no vol dir que tothom hi estigui disposat. Als que no hi estan disposats, els 72 han d’indicar-los clarament el moment que estan vivint, i que no aprofitar-lo pot significar perdre el tren de la seva pròpia realització. El Regne de Déu arriba: o se l’acull, o se’l perd. La referència a Sodoma és un avís seriós (Gènesi 19,24ss).
Els 72 (també Els 12 un cop convertits) no són enviats a fer Religió sinó a fer Humanitat; una Humanitat que es va realitzant per la comunió, i genera comunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada