Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Lluc 9,18-24).
Una vegada
que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat,
se li
acostaren els deixebles, i els preguntà:
«Qui diu
la gent que sóc, jo?»
Ells li
respongueren:
«Uns
diuen que sou Joan Baptista,
altres
que sou Elies,
altres
que ha ressuscitat un dels profetes antics.»
Llavors
els preguntà:
«I
vosaltres, qui dieu que sóc?»
Pere li
respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.»
Però ell
els prohibí severament que diguessin això a ningú,
i els
deia:
«El Fill
de l’home ha de patir molt:
els
notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei
l’han de
rebutjar, ha de ser mort,
i
ressuscitarà el tercer dia.»
I deia a tothom:
I deia a tothom:
«Si algú
vol venir amb mi, que es negui ell mateix,
que
prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi.
Qui
vulgui salvar la seva vida, la perdrà,
però el
qui la perdi per mi, la salvarà.»
Messies. (Pere
li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.»).
La paraula “messies” és d’origen hebreu i significa
“ungit”. (Veure també Messies, al Glossari).
Els Evangelis, escrits en grec, tradueixen messies per crist, amb el mateix significat.
Els Evangelis, escrits en grec, tradueixen messies per crist, amb el mateix significat.
En la Bíblia, la unció amb oli perfumat servia
per indicar que una persona era destinada per a una missió o servei al Poble. Habitualment
s’ungien els reis i els summes sacerdots. Així doncs, diferents persones eren "ungides"
(messies o crists).
Però, principalment després de l’Exili, es distingia entre “els messies” (ungits, designats) i “El Messies”. El Messies era un personatge de futur en el qual havia estat posada tota l’esperança d’Israel com a Poble.
Però, principalment després de l’Exili, es distingia entre “els messies” (ungits, designats) i “El Messies”. El Messies era un personatge de futur en el qual havia estat posada tota l’esperança d’Israel com a Poble.
Els Evangelis apliquen la figura de El Messies esperat unànimement a Jesús de Natzaret (d’una manera semblant a com també prendran la
festa jueva de la Pasqua per posar marc i significat a la seva obra).
En els Evangelis, ja des del principi, Jesús és El Messies que havia de
venir. L’Evangeli de Marc expressa aquesta idea en el mateix títol del seu llibre:
Evangeli de Jesús el Messies, fill de Déu (Marc 1,1). Per això són “evangeli”, és a
dir, “bona notícia”.
¿Com és, doncs, que Jesús prohibeix severament als deixebles
que diguin que ell és El Messies? (Lluc 9,21)
La resposta sembla clara: la idea que els deixebles i l’altra gent tenien del futur Messies era del tot oposada a l’obra de Jesús. És cert: en Ell es compleixen les esperances d’Israel, però la manera de realitzar aquestes esperances estava a les antípodes de com ho entenien els deixebles. Calia, doncs, corregir aquesta idea, i la equivocada "esperança" que hi havien posat.
La resposta sembla clara: la idea que els deixebles i l’altra gent tenien del futur Messies era del tot oposada a l’obra de Jesús. És cert: en Ell es compleixen les esperances d’Israel, però la manera de realitzar aquestes esperances estava a les antípodes de com ho entenien els deixebles. Calia, doncs, corregir aquesta idea, i la equivocada "esperança" que hi havien posat.
Més encara. Els Evangelis parlen de Jesús personificant en
ell tota l’experiència humana. Jesús s’hi anomena a si mateix l’Home
(el “fill de l’Home”, en expressió hebrea). Només pot ser anomenat “El Messies”
projectant-lo a tota la Humanitat. I això és el que no feien, en un primer moment, ni els seus deixebles i ni la resta del Poble.
I és comprensible perquè és impossible entendre correctament la Llibertat quan encara s'està en Esclavitud.
I és comprensible perquè és impossible entendre correctament la Llibertat quan encara s'està en Esclavitud.
El Messies per antonomàsia és la mateixa Humanitat. És a dir: L’ungit
de Déu és l’Home, creat des del principi per esdevenir a imatge i
semblança de Déu (Gènesi 1:27).
L’Home es va realitzant a través dels temps. En Jesús de Natzaret hi tenim una primera “visualització completa” (“Primogènit”). Ell fa visible el fill estimat, en qui el Pare s’ha complagut, com es fa palès en el seu Baptisme (Lluc 3:22), concretant allò que ja s’havia indicat al moment de la Creació: Déu veié que tot el que havia fet era molt bo (Gènesi 1:31).
L’Home es va realitzant a través dels temps. En Jesús de Natzaret hi tenim una primera “visualització completa” (“Primogènit”). Ell fa visible el fill estimat, en qui el Pare s’ha complagut, com es fa palès en el seu Baptisme (Lluc 3:22), concretant allò que ja s’havia indicat al moment de la Creació: Déu veié que tot el que havia fet era molt bo (Gènesi 1:31).
Però els evangelistes són tremendament realistes, i saben
que les coses, en la pràctica, no són tan boniques.
La realitat és que no tots els humans acceptem sempre de ser a imatge i semblança de Déu. A vegades, abusant de la llibertat rebuda, decidim convertir-nos en “déus”, per a nosaltres mateixos i per als altres. Humans autodivinitzats, que generem relacions de domini i de servitud deshumanitzadores.
La realitat és que no tots els humans acceptem sempre de ser a imatge i semblança de Déu. A vegades, abusant de la llibertat rebuda, decidim convertir-nos en “déus”, per a nosaltres mateixos i per als altres. Humans autodivinitzats, que generem relacions de domini i de servitud deshumanitzadores.
La pregunta de Jesús als deixebles “Qui dieu que sóc, jo?”
se la fa i se la respon, d’una manera o altra, cada ésser humà a mesura que pren
consciència de la seva relació amb els altres. Si s’autoproclama “déu” per
sobre dels altres, o per sobre d’algú altre, erra el camí.
L’únic camí és ser imatge de Déu dedicant la pròpia vida als altres i, en comunió amb tots, col·laborar fraternalment a la gran aventura de la Humanització.
L’únic camí és ser imatge de Déu dedicant la pròpia vida als altres i, en comunió amb tots, col·laborar fraternalment a la gran aventura de la Humanització.
Qui diuen la gent que sóc, Jo?
Jesús mateix dóna la resposta per ell i per cada un dels humans: Jo sóc l'home, ungit per Déu per a fer Humanitat. I, formant Humanitat, ser, viure i gaudir de la Vida-Comunió.
Jesús mateix dóna la resposta per ell i per cada un dels humans: Jo sóc l'home, ungit per Déu per a fer Humanitat. I, formant Humanitat, ser, viure i gaudir de la Vida-Comunió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada