11è. diumenge.C. "Pecadora".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Lluc 7,36-8,3).

Nota:

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

un fariseu invità Jesús a menjar amb ell.

Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula.

Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora.

Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu,

hi anà amb un gerret d’alabastre ple de perfum,

i es quedà enrere plorant als peus de Jesús.

Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus,

i els hi eixugava amb els cabells;

després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.

El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà:

«Aquesta dona que el toca és una pecadora.

Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta.»

Jesús li digué:

«Simó, t’he de dir una cosa.»

Ell li contestà: «Mestre, digueu.»

Jesús continuà:

«Dos homes devien diners a un prestador:

l’un li devia cinc-centes monedes de plata, i l’altre, cinquanta.

Cap d’ells no tenia res per pagar,

i el prestador els perdonà el deute.

¿Quin d’aquests et sembla que l’estimarà més?»

Simó li respongué:

«Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.»

Jesús li diu: «És així mateix.»
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó:

«¿Veus aquesta dona?

Quan he entrat a casa teva,

tu no m’has donat aigua per rentar-me els peus,

però ella me’ls ha rentat amb les llàgrimes

i me’ls ha eixugat amb els cabells;

tu no m’has rebut amb un bes,

però ella, d’ençà que he entrat, no para de besar-me els peus;

tu no m’has ungit el cap,

però ella m’ha ungit els peus amb perfum.

Per això et dic:

Has vist que aquesta dona estima molt

i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats,

però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor.»

Després digué a la dona:

«Els teus pecats et són perdonats.»

Els altres que eren a taula començaren a pensar:

«¿Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?»

Digué encara a la dona:

«La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.»

Després d’això

Jesús passava per cada vila i per cada poble,

predicant i anunciant la bona nova del regne de Déu.

Anaven amb ell els dotze

i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes

i s’havien posat bé.

Maria, coneguda amb el nom de Magdalena,

de la qual havien sortit set dimonis;

Joana, la dona de Cuzà, administrador d’Herodes;

Susanna i moltes altres, que el mantenien amb els seus béns.

101. Pecadora. (Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora.).

En l’àmbit de les religions bíbliques, la idea de pecat ocupa un lloc important. D’entrada, s’entén el pecat com una ofensa a Déu.

Però, “a Déu no l’ha vist mai, ningú” (Joan1:18). Per això, alguns cauen en la temptació de fer-lo “visible” presentant-se ells mateixos com a encarnacions, manifestacions, representants, enviats, portantveus, oracles,... de la divinitat.
Quan això es fa des del Poder o per a legitimar el Poder, s’ha caigut en la idolatria. Faraons, emperadors, reis, cabdills, líders religiosos... i els seus devots, en serien l’exemple més sovintejat.

Una conseqüència lamentable d’aquesta situació és que, de maneres variades, s’hi qualifica la gent de bons i dolents, de purs i impurs, de justos i pecadors. S’estableix un codi ètic pel qual determinades persones o formes de vida queden culpabilitzades i marginades dintre una societat normal.

L’evangelista Lluc ens obsequia amb un magnífic relat sobre el pecat. Però no ho fa teòricament sinó situant-nos davant per davant d’una persona “tinguda per pecadora”.
Però, abans de fer cap comentari sobre la pecadora, Lluc posa en boca de Jesús una paràbola amb una pregunta.

L’escenificació és senzilla: Jesús queda posat entre el fariseu (que significa pur) i la pecadora (impura). I ve la pregunta de la paràbola: Qui estima més?

“Veus aquesta dona?” La descripció tan detallada del comportament de la dona la posa davant els nostres ulls amb un gran realisme. El fariseu l’ha vista, però només l’ha vista com a pecadora. Jesús vol ajudar-lo a fixar-se millor en aquesta dona. Pel seu comportament queda clar que estima molt. Jesús fa notar que això és perquè se li ha perdonat molt.

La ironia de Jesús és fina, però terrible. No diu que la dona estima molt i que per això se li perdona molt, sinó al revés: se li ha perdonat molt i per això estima tant.
El fariseu coneix i compleix els preceptes de la Llei. No se li podia perdonar gaire res. Conseqüència: no estima ni el mínim necessari com per a ser ben educat.

La comparació que Jesús fa entre el fariseu o la pecadora és una autèntica revolució en la manera d’entendre el pecat.
El fariseu posa el pecat en relació a la Llei. Qui “compleix” les lleis no té pecat; i no li cal que ningú el perdoni.

Jesús, en canvi, posa el pecat en relació a l’amor. Qui estima pot arribar a sentir-se molt pecador per la sensibilitat que dóna l’amor, i per la culpabilització que pot venir de la societat. Però també creu que és perdonat, com declara explícitament Jesús. «Els teus pecats et són perdonats... La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.»

El fariseu i els altres convidats (i potser també nosaltres) no entenen res de res. «¿Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?»
Si el pecat és ofensa a Déu, només Ell pot perdonar-lo. Però si el pecat és una insuficient presència d’amor envers l’Home, els humans ens perdonem mútuament en la mesura que ens deixem estimar i estimem.
La consciència de ser estimats ens fa sentir “en deute” envers qui ens estima, i a la vegada ens fa sentir perdonats pel seu amor, que desperta el nostre amor. Ho saben bé tots els enamorats.