diumenge, 8 de maig del 2016

Pentecosta. C. "Defensor".

Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Joan 14,15-16.23b-26).
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:
«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments;
jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor,
l’Esperit de la veritat,
perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
»Qui m’estima farà cas del que jo dic;
el meu Pare l’estimarà
i vindrem a viure amb ell.
Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules,
que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.
Us he dit tot això mentre era amb vosaltres,
però el Defensor,
l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu,
us farà recordar tot el que us he dit
i us ho farà entendre.»




97. Defensor (Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor).
“Defensor”, en el Missal, tradueix la paraula grega “paracletos”. La paraula grega té un significat més ampli que defensor. Literalment significa “cridat a fer costat a algú”. És el mateix significat etimològic de la paraula llatina “advocatus”.
De totes maneres la traducció del Missal és ben correcta sobretot si es té en compte tot el que implica.
¿A qui “defensa” aquest Advocat?
− A Jesús. Ens convenç de la seva innocència. Per més que hagi estat condemnat pel Sanedrí i tots els Poders, el Defensor ens fa entendre que és innocent. 

Però recordem: Jesús és l’Home. Per això l'Esperit també defensa

 a tots aquells que són "acusats" de ser humans i de fer humanitat. Aquesta defensa no la senten com venint de fora sinó sorgint de dintre d’ells mateixos.

El Poder, per a exercir el seu domini, ha de condemnar. Per això fa les lleis. Les lleis són la seva "legitimació".
Seria massa lleig manar per manar. Seria massa impresentable voler imposar-se perquè ets més fort o perquè et sents superior.
Amb les lleis es pretén convertir el pecat de la prepotència en "virtut".
En una societat religiosa, les lleis s’imposen, en últim terme, “en nom de Déu”. Aquí hi ha hagut el gravíssim pecat de les religions dogmàtiques i jerarquitzades; com la Catòlica durant molt temps. Cal reconèixer-ho i, sobretot, corregir-ho.

En una societat democràtica les lleis s’imposen, en últim terme, “en nom del Poble”. Aquí es troba el gran pecat de la majoria de Democràcies existents. Caldria reconèixer-ho i, sobretot, corregir-ho. (Evidentment, parlo de les lleis polítiques; no pas de les normes per a la convivència, com, per exemple, les normes de circulació).

És cert: qui es considera superior també diu que vol fer Humanitat; però imposant el
seu projecte d’Humanitat.
Els Poderosos pequen de massa savis. Per a ells, l'única Humanitat legítima o legal és la que ells han dissenyat. Això els porta a condemnar les diferents, múltiples i variades formes d’Humanitat (de País, de Poble, de Nació,...) que van naixent de la creativitat i de la generositat de cada un dels humans.
És injust i empobridor prendre el monopoli de la Humanització. I això s'ha de dir de qualsevol forma de Poder: polític, militar, religiós, cultural, econòmic, familiar, acadèmic,...
Jesús: l’home condemnat per tots els Poders, però ressuscitat per Déu, ens mostra i demostra l’error de les condemnes. La seva vida de ressuscitat esdevé així força i certesa per a tot ésser humà que vol ser humà i fer Humanitat. És l’Esperit de Veritat; el Defensor enfront de tota condemna. Ell ens convenç que ser humà i fer Humanitat no és il·legal sinó la Veritat.

Qui m’estima compleix els meus manaments. Qui estima els Humans és qui fa Humanitat en comunió amb tothom. I experimenta que està en la Veritat; que està sintonitzant amb un Projecte que ni el Pare s’ha reservat en exclusiva. La Humanitat ha de ser obra de tots els humans. I els condemnats pel Poder esdevenen, per contrast, el primer criteri de Veritat


3 comentaris:

  1. Gràcies,
    En la tercera lectura em penso que he entès el missatge que es vol transmetre. Demà, tornaré a llegir-me'l.
    N.C.

    ResponElimina
  2. L'acabo de llegir i cada vegada hi estic més d'acord amb el que es diu en el text. Reconec que mai ho havia entès i observat des d'aquesta perspectiva. Felicitats
    N.C.

    ResponElimina
  3. D'acord! El raonament cada vegada el trobo més coherent i consistent.
    N.C.

    ResponElimina