L'Ascensió. C. "Cel".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Lluc 24,46-53).

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Així ho diuen les Escriptures:

El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia,

i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles,

començant per Jerusalem,

la conversió i el perdó dels pecats.

Vosaltres en sou testimonis.

Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès,

i vindrà sobre vosaltres;

no us mogueu de la ciutat

fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.»

Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània,

alçà les mans i els beneí.

Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel;

ells es prosternaren adorant-lo.

Després, plens d’una alegria immensa,

se’n tornaren a Jerusalem.

I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

96. Cel. (...s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel.).

La paraula “cel” és riquíssima en significats que li donen una gran capacitat simbòlica. Designa una realitat plurivalent, connectada a múltiples experiències humanes que ens arriben a través de tots cinc sentits. En certa manera el cel el veiem, l’escoltem i el toquem; fins i tot es pot dir que l’olorem i el gustem. A vegades tan pròxim i a vegades tan llunyà; tan lluminós i tan fosc; tan transparent i tan opac; tan manyac i tan amenaçador; tan buit i tan ple; tan nostre i tan inassequible. A vegades càlid, a vegades gèlid. A vegades amic, a vegades hostil. A vegades pacificador, a vegades terrorífic. Totes les religions, d’una manera o altra, el consideren l’espai propi dels déus; font de benediccions i de malediccions.

En els Evangelis sinòptics, el cel "s'esquinça" (Marc 1,9) o "s'obre" (Mateu 3,16. Lluc 3,21) per anular la distància que els humans tendim a posar entre el Món de Déu i el Món dels Humans.

Però avui el cel ha perdut molta de la seva capacitat simbòlica. En la nostra Cultura tan científitzada, el cel ha esdevingut sobretot un espai en expansió, que es va omplint de forats negres, de galàxies que es col·lapsen o de matèria fosca que uns savis molt savis intenten estudiar, mentre a la resta dels humans no ens queda altra cosa que admirar-nos de la seva ciència i de la nostra absoluta ignorància. Però sense gaire lloc per al simbolisme. Amb el coneixement científic el cel s’ha “allunyat” tant, que se’ns torna no-significatiu.

Avui, expressions abans tan humanes i suggerents com “Jesús s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel” no susciten cap forma de sintonia ni comuniquen cap classe de missatge.

Fins fa poc, la natura, i en concret el cel, es prestaven al llenguatge simbòlic. Ara ens toca trobar nous símbols. Els humans necessitem poder construir llenguatges simbòlics per a entendre aquelles vivències més profundament humanes que no es poden expressar amb el llenguatge directe o científic.

“Jesús portat amunt cap al cel”. Quina quantitat de suggeriments no podia despertar aquesta expressió! Però, per a la majoria de persones d’avui, aquestes paraules no diuen absolutament res, suposant que no provoquin hilaritat o menyspreu.

¿Com es podria dir, amb símbols actuals, tot allò que SUGGERIEN les antigues paraules?
Si el cel era l’espai dels déus, potser es podria dir “Jesús portat amb Déu”. Significaria el mateix, però resultaria encara menys suggerent, perquè “a Déu no l’ha vist mai ningú” (Joan 1:18), ni tampoc podem imaginar-lo convenientment (Èxode 20:4).

Potser podríem dir: “Jesús ha arribat a la plenitud humana”. La “Plenitud”, la podríem entendre sobretot per contrast amb les limitacions que experimentem per tots cantons.

Són moltes les paraules que, a partir d’una determinada experiència compartida, podrien convertir-se en llenguatge simbòlic. Paraules com Comunió, Pau, Felicitat, Harmonia, Culminació,... L’actual pluralisme cultural ens és ben útil en aquests moments.

Necessitem nous símbols. Però essent conscients de les característiques del llenguatge simbòlic. El llenguatge simbòlic només “funciona” si l’interlocutor ha fet també una certa experiència d’allò que se li vol comunicar. El llenguatge simbòlic no diu sinó que suggereix; i ho fa a partir d’una experiència compartida. Qui escolta, ha de "completar", des de la pròpia experiència, allò que l’altre li diu. Així es genera un diàleg que pot arribar a ser extraordinàriament creatiu i enriquidor; però no és mai exacte, com es reclama en Ciència.

Jesús portat amunt cap al cel. El missatge que es vol transmetre és important. És com si se’ns digués: La Humanitat reeixirà.
Per això val la pena apuntar-s’hi.