Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Joan 16,12-15).
En aquell
temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara
tinc moltes coses per dir-vos,
però ara
seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.
Quan
vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat,
us guiarà
cap al coneixement de la veritat sencera,
perquè
ell no parlarà pel seu compte:
dirà tot
el que sentirà dir
i us
anunciarà l’esdevenidor.
Ell em
donarà glòria,
perquè
tot allò que anunciarà
ho haurà
rebut d’allò que és meu.
Tot el
que és del Pare és meu;
per això
dic que tot allò que us anunciarà,
ho rep
d’allò que és meu.»
98. Veritat. (...us guiarà cap al
coneixement de la veritat sencera...).
La paraula veritat té molts
i diversos significats, segons el registre en què és utilitzada. Per exemple:
a) Si dic “un gat està creuant el
carrer”, dic veritat si realment hi ha un gat que creui el carrer.
Si no és així, estic mentint.
Però també podria passar que jo no tingués bona vista i em confongués pensant que és un gat quan realment és un gosset. En aquest cas no mentiria sinó que simplement m’equivocaria.
El contrari de la veritat, doncs, pot ser tant l’error com la mentida.
Un gat creuant el carrer és una situació objectiva. És o no és. Però, quan jo en parlo, hi aporto la meva subjectivitat. I això ja és tota una altra cosa.
Però també podria passar que jo no tingués bona vista i em confongués pensant que és un gat quan realment és un gosset. En aquest cas no mentiria sinó que simplement m’equivocaria.
El contrari de la veritat, doncs, pot ser tant l’error com la mentida.
Un gat creuant el carrer és una situació objectiva. És o no és. Però, quan jo en parlo, hi aporto la meva subjectivitat. I això ja és tota una altra cosa.
b) Si dic a una companya “t’estimo”, dic
veritat si realment l’estimo. Però també pot passar que jo consideri amor
un sentiment que sigui una barreja de sentiments diferents de l’amor, o
contraris. L’amor és una realitat subjectiva i és difícil definir-lo.
Per això és possible que la companya a qui he dit “t’estimo” no hi vegi amor
en les meves paraules sinó un simple intent de ficar-me en la seva vida.
c) Si un mestre d’obres
construeix un edifici dissenyat per un arquitecte, serà veritat si respecta
els plànols, tot i que el constructor haurà hagut d’interpretar-los, i
això comporta cert marge de variació. Per al constructor, els plànols són la veritat;
per a la resta, la veritat és la fidelitat del constructor als plànols
rebuts.
d) En la Bíblia, sobretot en el Vell
Testament, la veritat és viure d’acord amb els “plànols” de Déu sobre
la Humanitat. Aquests plànols han estat “suggerits” al Poble Elegit en
forma de Llei. Així, doncs, per al Poble Elegit, la veritat és la
Llei donada per Moisès. Ser fidels a la Llei rebuda significa
“viure en la veritat”.
e) Continuant amb la Bíblia, el pla
de Déu sobre la Humanitat inclou que els humans esdevinguem persones, a
imatge i semblança de Déu (Gènesi 1:27). Això comporta que l’Home es vagi fent lliure i generós, i,
per tant, que vagi més enllà de la Llei. Encara que
sembli sorprenent, tenim que, segons la mateixa Llei, per complir bé la Llei,
cal anar més enllà de la Llei.
En aquesta situació, què és la veritat?
El pla de Déu sobre l’Home no consisteix en un disseny fet i definit prèviament sinó en un horitzó obert que els mateixos humans anem concretant, decidint i realitzant des d’una resposta lliure, generosa i creativa. En la mesura que l’Home esdevé adult (Jesús), la veritat continua estant en la Llei, però interpretada des d’una llibertat creadora i generosa.
El pla de Déu sobre l’Home no consisteix en un disseny fet i definit prèviament sinó en un horitzó obert que els mateixos humans anem concretant, decidint i realitzant des d’una resposta lliure, generosa i creativa. En la mesura que l’Home esdevé adult (Jesús), la veritat continua estant en la Llei, però interpretada des d’una llibertat creadora i generosa.
És una situació semblant a la dels pares amb els fills. El “projecte” dels pares quan han decidit tenir un fill no inclou un disseny sobre el futur del fill, sinó oferir-li un horitzó obert que li permeti anar dissenyant el seu propi futur a partir de les capacitats (i limitacions) que ha rebut dels pares, infantant-lo, i de la societat, educant-lo.
El fill, a mesura que creix, es va fent conscient que la seva vida ha començat com a vida rebuda. Tot el que és i pot, ho ha rebut. En realitat, la seva vida és la mateixa vida dels pares i de la societat que es continua en ell a través de la seva llibertat creadora.
Si és generós, s’adonarà que és just i lloable respondre-hi amb agraïment, i desenvolupar al màxim les capacitats rebudes. Aquesta és la seva veritat més radical.
Per als Evangelis, i sobretot per a
l’Evangeli de Joan, la veritat és el pla de Déu sobre els Humans,
invitats a esdevenir fills en el Fill. Aquesta veritat es va realitzant
amb una resposta progressiva, lliure i generosa de cada ésser humà.
L'últim exemple donat en l'exposició l'apartat e)sobre la veritat hi estic molt d'acord i interessant tot el raonament que es fa en el text.
ResponEliminaN.C.