Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Joan 10,27-30).
En aquell
temps, digué Jesús:
«Les
meves ovelles reconeixen la meva veu.
També jo
les reconec i elles em segueixen.
Jo els
dono la vida eterna:
no es
perdran mai
ni me les
prendrà ningú de les mans.
Allò que
el Pare m’ha donat val més que tot,
i ningú
no ho podrà arrencar de les mans del Pare.
Jo i el
Pare som u.»
93. Vida
eterna. (Jo els dono la vida eterna...).
Avui dia la paraula eternitat fa por. Per bona que sigui una situació, si dura
massa temps es fa inaguantable.
La por a l’eternitat ve del fet que solem imaginar-la com un temps que no s’acaba. És normal que pensem així perquè som "temporals", i només podem imaginar les coses i les situacions com a “posades” en un temps i en un espai limitats.
La por a l’eternitat ve del fet que solem imaginar-la com un temps que no s’acaba. És normal que pensem així perquè som "temporals", i només podem imaginar les coses i les situacions com a “posades” en un temps i en un espai limitats.
Però, sobretot en l’Evangeli de
Joan, l’expressió “vida eterna” va molt més enllà d’un simple “temps que no
s’acaba”. Entendrem millor tot això si tenim en compte dues característiques de
la vida:
A) La vida no “és” sinó que
“flueix” (o “existeix”, per dir-ho amb el llenguatge d’algunes Filosofies).
Com en una font d’aigua, la vida la rebem i la donem sempre nova. Amb tot, hi ha una diferència important: una font dóna la mateixa aigua que rep; en canvi nosaltres, amb el temps, adquirim una certa capacitat de seleccionar la vida que rebem i donar-la millorada o empitjorada. Una mica, com fan els aparells descalcificadors, avui tan de moda a moltes cuines.
També podem pretendre no donar-la del tot, i “retenir-la” intentant creant-nos cisternes (que sempre resulten foradades).
Com en una font d’aigua, la vida la rebem i la donem sempre nova. Amb tot, hi ha una diferència important: una font dóna la mateixa aigua que rep; en canvi nosaltres, amb el temps, adquirim una certa capacitat de seleccionar la vida que rebem i donar-la millorada o empitjorada. Una mica, com fan els aparells descalcificadors, avui tan de moda a moltes cuines.
També podem pretendre no donar-la del tot, i “retenir-la” intentant creant-nos cisternes (que sempre resulten foradades).
B) L’altra característica de la
vida està més directament lligada a la Llibertat i a la Generositat. Es tracta de
la Comunió.
La vida és per donar-la. La rebem com un do i la vivim fent-ne un do. I els qui accepten la nostra vida donada també ens fan un do rebent-la.
En realitat no “vivim” sinó que “convivim”. Cada un de nosaltres és fill de tota la Humanitat i de tots els vivents anteriors. I donant la pròpia vida fem Humanitat i acreixem la Vida.
La vida és per donar-la. La rebem com un do i la vivim fent-ne un do. I els qui accepten la nostra vida donada també ens fan un do rebent-la.
En realitat no “vivim” sinó que “convivim”. Cada un de nosaltres és fill de tota la Humanitat i de tots els vivents anteriors. I donant la pròpia vida fem Humanitat i acreixem la Vida.
Quan Jesús parla de vida eterna
vol significar aquesta comunió. Així la nostra vida esdevé semblant
a la Vida de Déu (Gènesi 1:27). No es tracta d’una vida sobrevinguda o complementària, com si ens
arribés de fora. Jesús és l’Home. Obrir-nos a l’Home transforma
interiorment la nostra vida guarint-la de la temptació de tancament o
d’imposició.
Vida eterna significa haver superat tota forma de desconnexió en el flux vital dintre el qual naixem, existim i ens perfeccionem.
Vida eterna significa haver superat tota forma de desconnexió en el flux vital dintre el qual naixem, existim i ens perfeccionem.
Avui, també la Ciència ens ajuda
a entendre millor el “miracle de la Vida”. La Ciència ens assegura que sobre el
planeta Terra no hi ha moltes vides sinó una única i mateixa vida,
que va esdevenint com un gran arbre a partir d’una primera i minúscula vida
inicial.
La Ciència actual comprova l’Evolució a partir d’una primera cèl·lula. I la Fe ens invita a interpretar aquest fet com a fruit d'un Projecte d’amor.
Aquí,
la paraula “projecte” pot resultar "conflictiva". Segons alguns científics, les característiques de l’Evolució mostren
que no pot respondre a cap projecte previ. Segons diuen, s'hi detecten tants errors i inutilitats que cal descartar qualsevol pre-disseny mínimament racional. La Ciència actual comprova l’Evolució a partir d’una primera cèl·lula. I la Fe ens invita a interpretar aquest fet com a fruit d'un Projecte d’amor.
Segurament es tracta d'una deducció correcta científicament parlant. Per això seria equivocat, a partir de les característiques de l’Evolució, pretendre deduir la existència d’un Dissenyador. A Déu no s'hi arriba per deducció.
Però un "projecte d'amor" no és cap disseny previ. És un acte d'amor i de confiança en el "fruit" que en resultarà. Quan uns pares "projecten" tenir un fill, no solament no fan cap "disseny" de la futura vida del fill sinó que ho exclouen positivament. El "projecte" dels pares (si es pot parlar així) és ajudar el fill a que ell mateix vagi construint el "projecte" de si mateix. Inclou la confiança en el fill i el propòsit d'ajudar-lo a adquirir una completa llibertat per decidir ell mateix sobre la seva vida.
En relació al projecte de Déu, només la fe ens el fa accessible. Només la fe, entesa com a obertura a la Realitat que anem descobrint, ens porta més enllà de la Ciència i ens invita a entrar en l’experiència de Comunió. I és des d’aquesta experiència de comunió que el Món i la seva Evolució se’ns fan llenguatge del projecte amorós de Déu.
Captar i interpretar aquest llenguatge no es fa des de la Ciència. Depèn del nivell de comunió que cadascú vagi assolint.
(Vegeu també Temps i Tornada).
Caram!
ResponEliminaL'apartat B)...dóna molt a pensar i em cal reflexionar-hi molt. Aviam, si en puc treure l'entrellat.