Pasqua. C "Sepulcre".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 20,1-9).

Nota:

La visita de Pere i de l’altre deixeble al sepulcre forma part d’un relat més llarg centrat en la figura de Maria Magdalena, i és molt difícil entendre el seu significat si es separa d’aquest relat més ampli. Per això aquí hi afegeixo en vermell el tros del relat que no està recollit en el Missal.

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí,

quan encara era fosc,

i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.

Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble,

aquell que Jesús estimava tant, i els diu:

«S’han endut el Senyor fora del sepulcre

i no sabem on l’han posat.»

Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre.

Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà

i arribà primer al sepulcre,

s’ajupí per mirar dintre

i veié aplanat el llençol d’amortallar,

però no hi entrà.

Darrera d’ell arribà Simó Pere,

entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar,

però el mocador que li havien posat al cap

no estava aplanat com el llençol,

sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble

que havia arribat primer al sepulcre,

ho veié i cregué.

Fins aquell moment encara no havien entès que,

segons les Escriptures,

Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

I els dos deixebles se'n tornaren a casa.

Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre.

Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre

i veié dos àngels vestits de blanc,

asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús,

l'un al cap i l'altre als peus.

Ells li diuen:

-Dona, per què plores?

Ella els respon:

-S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.

Així que acabà de dir aquestes paraules,

es girà enrere i veié Jesús allà dret,

però no s'adonava que fos ell.

Jesús li diu:

-Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:

-Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat,

i jo mateixa me l'enduré.

Li diu Jesús:

-Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:

-Rabuni -que vol dir «mestre».

Jesús li diu:

-Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare.

Vés a trobar els meus germans i digues-los:

"Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare,

al meu Déu, que és el vostre Déu."

Maria Magdalena anà a trobar els deixebles

i els anunciava: «He vist el Senyor.»

També els va contar el que ell li havia dit.

90. Sepulcre. (...i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.).

En el relat de la resurrecció de Jesús, en poques línies, surt fins a 9 vegades la paraula sepulcre. En textos destinats a ser escoltats, això sol indicar que es tracta d’una paraula a la que es vol donar un significat central. Per això cal preguntar-se: què ens vol dir l’Evangeli de Joan repetint amb tanta insistència la paraula sepulcre?

Fixem-nos en allò que acompanya aquesta paraula central:

A) La primera cosa que s’ha de tenir en compte és que aquest sepulcre està en un hort. Ho fa notar l’evangelista immediatament després de la mort de Jesús: Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús (Joan 19:41). Ben mirat, un hort és un sepulcre on s’enterren les llavors perquè hi germinin.
A més es fa notar que era el dia de la preparació. A l’hort s’hi prepara el planter abans de trasplantar-lo al lloc definitiu.

B) La pedra de l’entrada estava treta. Tothom sabia que un sepulcre és una cova amb un forat d’entrada però no de sortida. La pedra tanca el sepulcre, i marca la divisió entre el món dels vius i el món dels morts. Però aquí, la pedra està treta. El cadàver n’ha sortit? Tots interpreten que l‘han robat, perquè els cadàvers no es mouen.

C) Al sepulcre, els cadàvers estan amortallats amb un llençol. Però aquí, els qui han entrat al sepulcre veuen que el llençol està “aplanat” de tal manera que el conjunt suggereix una cambra nupcial amb el llit preparat per la trobada de l’espòs amb l’esposa.

D) Davant al sepulcre hi ha Maria Magdalena que busca el seu Senyor, i el reclama a l’Hortolà, que el podria haver tret del sepulcre.

Tenint en compte tot això, sembla clar el que ens vol dir l’evangelista amb aquest relat carregat d’un simbolisme tan realista que quasi ens escandalitza.
L’evangelista, amb aquest sepulcre-hort evoca el jardí-hort on Déu va “sembrar” Adam i Eva. Però Adam i Eva van “pecar” cedint a la temptació de posseir aquella saviesa que els faria “com déus”, (coneixedors (amos) del bé i del mal. Gènesi 3:5).

Ara el Nou Adam ha corregit el pecat del primer Adam fent de la seva vida una vida donada.
Per completar la Nova Parella només falta la “conversió” de la Nova Eva. Maria Magdalena haurà d’aprendre dues coses fonamentals:
- El seu Senyor no és un cadàver. Per això no l’ha de buscar en un sepulcre. El “sepulcre” davant el qual plora, en realitat no és un sepulcre sinó la cambra nupcial que han preparat els amics de l’espòs. L’espòs l’espera a la porta. Maria se n’adona quan Jesús diu el seu nom: “Maria”.

- Però Maria ha d’aprendre encara una altra cosa. Tot el relat ens presenta Maria com l’esposa que busca el "seu" espòs. L’amor de Maria es manifesta encara possessiu. Però el vertader amor és alliberador i creatiu. Deixa’m anar, que encara no he pujat al meu Pare.
“Deixa’m anar”. Encara no és l’hora de l’abraçada definitiva.
Jesús és el primogènit de la Humanitat adulta que encara no està feta del tot. Encara no s’ha acomplert del tot el “projecte del Pare”. La nova Humanitat que Maria personifica ha d’incloure tots els germans que hi vulguin ser. Abans de l’abraçada plena, Maria ha d’anar a trobar tots els germans. “Germans”, paraula amb què Jesús parla dels Humans. No hi ha “abraçada plena” abans de la “plena germanor”.

Resumint. Amb aquest relat l’evangelista ens dibuixa el nucli mateix de la VIDA que el nou Adam inaugura. Quan la vida és vida rebuda i donada, el sepulcre esdevé cambra nupcial a punt per a la gran “abraçada” amb el Pare i amb tots els Humans, que així esdevenen imatge i semblança de Déu.