Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/
EVANGELI. (Joan 20,1-9).
Nota:
La visita de Pere i de l’altre
deixeble al sepulcre forma part d’un relat més llarg centrat en la figura de
Maria Magdalena, i és molt difícil entendre el seu significat si es separa d’aquest
relat més ampli. Per això aquí hi afegeixo en vermell el tros del relat que no està recollit en el Missal.
El
diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí,
quan
encara era fosc,
i veié
que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.
Ella se’n
va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble,
aquell
que Jesús estimava tant, i els diu:
«S’han
endut el Senyor fora del sepulcre
i no
sabem on l’han posat.»
Llavors,
Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre.
Corrien
tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà
i arribà
primer al sepulcre,
s’ajupí
per mirar dintre
i veié
aplanat el llençol d’amortallar,
però no
hi entrà.
Darrera
d’ell arribà Simó Pere,
entrà al
sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar,
però el
mocador que li havien posat al cap
no estava
aplanat com el llençol,
sinó
lligat encara al mateix lloc.
Llavors
entrà també l’altre deixeble
que havia
arribat primer al sepulcre,
ho veié i
cregué.
Fins
aquell moment encara no havien entès que,
segons
les Escriptures,
Jesús
havia de ressuscitar d’entre els morts.
I els dos deixebles se'n tornaren a casa.
Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre.
Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre
i veié dos àngels vestits de blanc,
asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús,
l'un al cap i l'altre als peus.
Ells li diuen:
-Dona, per què plores?
Ella els respon:
-S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat.
Així que acabà de dir aquestes paraules,
es girà enrere i veié Jesús allà dret,
però no s'adonava que fos ell.
Jesús li diu:
-Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon:
-Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat,
i jo mateixa me l'enduré.
Li diu Jesús:
-Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:
-Rabuni -que vol dir «mestre».
Jesús li diu:
-Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare.
Vés a trobar els meus germans i digues-los:
"Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare,
al meu Déu, que és el vostre Déu."
Maria Magdalena anà a trobar els deixebles
i els anunciava: «He vist el Senyor.»
També els va contar el que ell li havia dit.
90. Sepulcre. (...i
veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.).
En el relat de la resurrecció
de Jesús, en poques línies, surt fins a 9 vegades la paraula sepulcre.
En textos destinats a ser escoltats, això sol indicar que es tracta
d’una paraula a la que es vol donar un significat central. Per això cal preguntar-se:
què ens vol dir l’Evangeli de Joan repetint amb tanta insistència la paraula sepulcre?
Fixem-nos en allò que acompanya aquesta
paraula central:
A) La primera cosa que s’ha de
tenir en compte és que aquest sepulcre està en un hort. Ho fa notar l’evangelista immediatament després de
la mort de Jesús: Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i
dintre l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que
per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van
dipositar-hi Jesús (Joan 19:41). Ben mirat, un hort és un sepulcre on s’enterren les llavors
perquè hi germinin.
A més es fa notar que era el dia de la preparació. A l’hort s’hi prepara el planter abans de trasplantar-lo al lloc definitiu.
A més es fa notar que era el dia de la preparació. A l’hort s’hi prepara el planter abans de trasplantar-lo al lloc definitiu.
B) La pedra de l’entrada
estava treta. Tothom sabia que un sepulcre és una cova amb un forat d’entrada
però no de sortida. La pedra tanca el sepulcre, i marca la divisió entre
el món dels vius i el món dels morts. Però aquí, la pedra està
treta. El cadàver n’ha sortit? Tots interpreten que l‘han robat, perquè els
cadàvers no es mouen.
C) Al sepulcre, els cadàvers
estan amortallats amb un llençol. Però aquí, els qui han entrat al
sepulcre veuen que el llençol està “aplanat” de tal manera que el conjunt suggereix
una cambra nupcial amb el llit preparat per la trobada de l’espòs amb
l’esposa.
D) Davant al sepulcre hi ha Maria
Magdalena que busca el seu Senyor, i el reclama a l’Hortolà,
que el podria haver tret del sepulcre.
Tenint en compte tot això,
sembla clar el que ens vol dir l’evangelista amb aquest relat carregat d’un
simbolisme tan realista que quasi ens escandalitza.
L’evangelista, amb aquest sepulcre-hort evoca el jardí-hort on Déu va “sembrar” Adam i Eva. Però Adam i Eva van “pecar” cedint a la temptació de posseir aquella saviesa que els faria “com déus”, (coneixedors (amos) del bé i del mal. Gènesi 3:5).
Ara el Nou Adam ha corregit el pecat del primer Adam fent de la seva vida una vida donada.
Per completar la Nova Parella només falta la “conversió” de la Nova Eva. Maria Magdalena haurà d’aprendre dues coses fonamentals:
- El seu Senyor no és un cadàver. Per això no l’ha de buscar en un sepulcre. El “sepulcre” davant el qual plora, en realitat no és un sepulcre sinó la cambra nupcial que han preparat els amics de l’espòs. L’espòs l’espera a la porta. Maria se n’adona quan Jesús diu el seu nom: “Maria”.
L’evangelista, amb aquest sepulcre-hort evoca el jardí-hort on Déu va “sembrar” Adam i Eva. Però Adam i Eva van “pecar” cedint a la temptació de posseir aquella saviesa que els faria “com déus”, (coneixedors (amos) del bé i del mal. Gènesi 3:5).
Ara el Nou Adam ha corregit el pecat del primer Adam fent de la seva vida una vida donada.
Per completar la Nova Parella només falta la “conversió” de la Nova Eva. Maria Magdalena haurà d’aprendre dues coses fonamentals:
- El seu Senyor no és un cadàver. Per això no l’ha de buscar en un sepulcre. El “sepulcre” davant el qual plora, en realitat no és un sepulcre sinó la cambra nupcial que han preparat els amics de l’espòs. L’espòs l’espera a la porta. Maria se n’adona quan Jesús diu el seu nom: “Maria”.
- Però Maria ha d’aprendre
encara una altra cosa. Tot el relat ens presenta Maria com l’esposa que busca
el "seu" espòs. L’amor de Maria es
manifesta encara possessiu. Però el vertader amor és alliberador i
creatiu. Deixa’m anar, que encara no he pujat al meu Pare.
“Deixa’m anar”. Encara no és l’hora de l’abraçada definitiva.
Jesús és el primogènit de la Humanitat adulta que encara no està feta del tot. Encara no s’ha acomplert del tot el “projecte del Pare”. La nova Humanitat que Maria personifica ha d’incloure tots els germans que hi vulguin ser. Abans de l’abraçada plena, Maria ha d’anar a trobar tots els germans. “Germans”, paraula amb què Jesús parla dels Humans. No hi ha “abraçada plena” abans de la “plena germanor”.
Resumint.
Amb aquest relat l’evangelista ens dibuixa el nucli mateix de la VIDA que el nou
Adam inaugura. Quan la vida és vida rebuda i donada, el
sepulcre esdevé cambra nupcial a punt per a la gran “abraçada” amb el
Pare i amb tots els Humans, que així esdevenen imatge i semblança de
Déu.“Deixa’m anar”. Encara no és l’hora de l’abraçada definitiva.
Jesús és el primogènit de la Humanitat adulta que encara no està feta del tot. Encara no s’ha acomplert del tot el “projecte del Pare”. La nova Humanitat que Maria personifica ha d’incloure tots els germans que hi vulguin ser. Abans de l’abraçada plena, Maria ha d’anar a trobar tots els germans. “Germans”, paraula amb què Jesús parla dels Humans. No hi ha “abraçada plena” abans de la “plena germanor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada