El Ram. Any C.
Paraules i Parauletes.
EVANGELI. (Lluc 19,28-40).
Nota.
En la celebració d’avui poden haver-hi
dues Lectures de l’Evangeli: una per a la Processó i l’altra per a la
Missa. Aquí m’he fixat en el relat de la Processó.
En aquell
temps,
Jesús
anava al davant pujant a Jerusalem.
Quan era
a prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània,
a la
muntanya de les Oliveres,
envià dos
dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
«Aneu al
poble d’aquí al davant
i,
entrant, hi trobareu un pollí fermat,
que ningú
no ha muntat mai.
Deslligueu-lo
i porteu-lo.
Si algú
us preguntava per què el deslligueu,
respondreu
que el Senyor l’ha de menester.»
Els dos
que Jesús enviava se n’anaren
i ho
trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit.
Mentre
deslligaven el pollí, els amos els digueren:
«Per què
el deslligueu?»
Ells
respongueren: «El Senyor l’ha de menester.»
Portaren
el pollí a Jesús,
el
guarniren tirant-li els mantells a sobre
i hi
feren pujar Jesús.
A mesura que Jesús avançava
A mesura que Jesús avançava
estenien
els mantells pel camí.
Quan
s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres,
tota la
multitud dels seus addictes, plena d’alegria,
començà
de lloar Déu a grans crits
per tots
els prodigis que havien vist, i deien:
«Beneït
sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor.
Pau al
cel, i glòria allà dalt.»
Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren:
«Mestre,
renya els teus seguidors.»
Ell
respongué:
«Us
asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres.»
87. Jerusalem. (Jesús anava al davant
pujant a Jerusalem).
En els escrits del Nou Testament Jerusalem pot
tenir bàsicament tres significats.
1. Significat directe.
Jerusalem és una ciutat, amb una llarguíssima i convulsa història. Estimada i odiada. Repetidament destruïda i reconstruïda, ha esdevingut Ciutat Santa per a Jueus, Cristians i Musulmans, però discutida entre ells (Els Musulmans, en àrab, en diuen El Quds). Les seves peculiaritats es poden consultar per Internet o en qualsevol enciclopèdia.
Jerusalem és una ciutat, amb una llarguíssima i convulsa història. Estimada i odiada. Repetidament destruïda i reconstruïda, ha esdevingut Ciutat Santa per a Jueus, Cristians i Musulmans, però discutida entre ells (Els Musulmans, en àrab, en diuen El Quds). Les seves peculiaritats es poden consultar per Internet o en qualsevol enciclopèdia.
2. Significat afegit.
En els Evangelis, Jerusalem també significa l’oposició a l’obra de Jesús. És la seu del Poder, deshumanitzador. Convertida en capital religiosa dels Jueus, els Poderosos es van apropiar d’ella i del seu Temple, convertint-lo en una cova de lladres (Mateu 21:13). Des del Temple i la seva ideologia religiosa, els Grans Sacerdots i els Doctors de la Llei “posseïen” el Poble i l’esclavitzaven.
En els Evangelis, Jerusalem també significa l’oposició a l’obra de Jesús. És la seu del Poder, deshumanitzador. Convertida en capital religiosa dels Jueus, els Poderosos es van apropiar d’ella i del seu Temple, convertint-lo en una cova de lladres (Mateu 21:13). Des del Temple i la seva ideologia religiosa, els Grans Sacerdots i els Doctors de la Llei “posseïen” el Poble i l’esclavitzaven.
En el relat d’avui Jesús "puja a Jerusalem".
Com a Messies, complint el que havien anunciat els Profetes, puja a Jerusalem a “purificar” el Temple. L’acompanya molta gent que “l’aclama”. Però els seus seguidors s’equivoquen en una cosa: en la manera com Jesús “purificarà” el Temple.
Com a Messies, complint el que havien anunciat els Profetes, puja a Jerusalem a “purificar” el Temple. L’acompanya molta gent que “l’aclama”. Però els seus seguidors s’equivoquen en una cosa: en la manera com Jesús “purificarà” el Temple.
Al Temple s’hi han instal·lat els Poderosos. Se sol suposar
que els Poderosos només poden ser vençuts per un Poder més gran.
Poder contra Poder?
Poder contra Poder?
No. Aquest no és el camí. Poder contra Poder només alimenta l’espiral
de la violència. I sempre amb la mateixa víctima: el Poble humil.
Jesús inaugura un nou camí. Un nou camí que,
de moment, haurà de fer tot sol perquè els seus seguidors no l’entenen ni
l’accepten. Tots l’abandonen. Més encara: ells mateixos l’entreguen als
Poderosos a través de Judes, "un dels Dotze" (Joan 6,71).
I aquest és precisament el camí de Jesús.
Sense saber-ho, els qui han entregat Jesús han provocat que el seu camí porti més enllà del Poder deshumanitzador. La seva mort no és el final.
La seva mort és resurrecciosa. Qui dóna la seva vida, la troba (Lluc 9:24). Entregada als Homes (Mateu 17:23), entregada als Pagans (Lluc 18:33), la vida donada de Jesús esdevé vida rebuda per a tots els qui segueixin el seu camí, més enllà dels Poderosos. “No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima” (Mateu 10:28).
Només es venç el Mal amb el Bé (Lluc 6:29). És el nou Camí de Jesús.
Sense saber-ho, els qui han entregat Jesús han provocat que el seu camí porti més enllà del Poder deshumanitzador. La seva mort no és el final.
La seva mort és resurrecciosa. Qui dóna la seva vida, la troba (Lluc 9:24). Entregada als Homes (Mateu 17:23), entregada als Pagans (Lluc 18:33), la vida donada de Jesús esdevé vida rebuda per a tots els qui segueixin el seu camí, més enllà dels Poderosos. “No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima” (Mateu 10:28).
Només es venç el Mal amb el Bé (Lluc 6:29). És el nou Camí de Jesús.
Però, si els Evangelis ens descriuen els fets de Jerusalem
és perquè hi veuen una paràbola de la Humanitat i de la seva Història.
Jesús personifica l’Home. Jerusalem, amb les seves autoritats religioses, civils i militars, personifica les “ciutats-capital” que pretenen convertir el seu Poder en Imperi. Imperis militars, econòmics, culturals, religiosos,... “Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així” (Mateu 20,25).
Jesús personifica l’Home. Jerusalem, amb les seves autoritats religioses, civils i militars, personifica les “ciutats-capital” que pretenen convertir el seu Poder en Imperi. Imperis militars, econòmics, culturals, religiosos,... “Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així” (Mateu 20,25).
Les repetides destruccions de Jerusalem han permès aplicar-hi un llenguatge d’esperança anhelant la Nova Jerusalem o la Jerusalem celestial, "indestructible": Ciutat de la Pau (d’acord amb l’etimologia popular del seu nom).
En aquest sentit destaca la meravellosa “visió” de l’últim llibre de la Bíblia: Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: «Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells" (Apocalipsi 21,2).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada