Dijous sant. "Rentar".

Dijous Sant. Any C.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Joan 13, 1-15).

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua.

Jesús sabia que havia arribat la seva hora,

la de passar d’aquest món al Pare.

Ell que sempre havia estimat els seus en el món,

ara els demostrà fins a quin punt els estimava.

Durant el sopar,

quan el diable ja havia posat en el cor de Judes,

fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo,

Jesús,

conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses,

conscient que venia de Déu i a Déu tornava,

s’aixecà de taula,

es tragué el mantell i se cenyí una tovallola;

després tirà aigua en un gibrell

i es posà a rentar els peus als deixebles

i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura.

Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu:

«Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?»

Jesús li respon:

«Ara no entens això que faig; ho entendràs després.»

Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.»

Jesús li contestà:

«Si no et rento, tu no ets dels meus.»

Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor,

no em renteu només els peus:

renteu-me també les mans i el cap.»

Jesús li respon:

«Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus;

ja està net tot ell.

I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.»

Jesús sabia qui l’havia de trair;

per això deia que no tots estaven nets.

Després de rentar-los els peus,

quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula,

els digué:

«¿Enteneu això que us acabo de fer?

Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”,

i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc.

Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor,

us he rentat els peus,

també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres.

Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu

tal com jo us ho he fet.»

88. Rentar  (...i es posà a rentar els peus als deixebles...).

En aquest relat, en molt poc espai, el verb "rentar" hi surt 10 vegades. És una manera d’indicar, sobretot en textos destinats a ser escoltats, que aquesta acció és molt significativa aquí. Per això podem preguntar-nos: què ens vol dir l’Evangeli de Joan repetint tant aquesta acció de Jesús, juntament amb la reacció de Pere? 

D’entrada sorprèn que Jesús consideri “nets” uns deixebles que aquella mateixa nit li seran infidels (Marc 14,50).
(Només l’Evangeli de Joan parla d'un (nou i fidel) deixeble que apareix sobtadament quan Judes ja té decidit de trair Jesús. Es tracta de “el deixeble que Jesús estimava”. És un deixeble que no té nom, i que sembla introduït per compensar la total desfeta del grup dels Dotze. De fet representa la presència, literàriament anticipada, de la Comunitat cristiana. El seu paper serà ajudar a descobrir el significat de la mort resurrecciosa de Jesús).

Jesús diu: Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. Això ho diu a Pere, el qual està a punt de negar-lo del tot. “T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades” (Joan 13:38). A més, els quatre Evangelis fan notar repetidament que Judes era “un dels Dotze”, incloent així, d’alguna manera, tot el grup en la seva traïció (Mateu 26:47; Joan 6:71).

¿Com és que Jesús diu als deixebles que ja estan nets i que només els ha de rentar el peus?

S'explica en el mateix relat: “Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat” (Joan 15:3). El missatge de Jesús els ha purificat.

És cert que, de moment, aquest missatge està "hivernant" dintre d’ells. Mentalment, no l’entenen; i el seu cor està encara massa endurit perquè el missatge hi sigui actiu (Pere = pedra). Per això Pere negarà rotundament conèixer aquell home” (Joan 18:17).
Però el contacte amb Jesús, el seu exemple, les seves paraules, el seu comportament,... els ha captivat, i el seu missatge està en ells com una llavor que germinarà al seu temps.

De moment Pere és incapaç d’acceptar que el seu líder es faci el seu servidor. Pensa que l’abaixament del seu Mestre i Senyor l’enfonsaria també a ell. “Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus”. Com si li digués: Si m’he de rentar els peus, ja me’ls rentaré jo; però no vós, perquè sou el (meu) Senyor!

No obstant, davant la resposta radical de Jesús “Si no et rento, tu no ets dels meus”, la reacció de Pere posa de manifest la seva total opció per Jesús: Si és així, Senyor... renteu-me també les mans i el cap.

Pere i els altres, excepte Judes, han optat per Jesús definitivament; però de moment no el saben seguir.
Jesús els ha de rentar els peus. L’important no està en el rentament sinó en el seu significat, que ells hauran d’aprendre: ser Mestre i Senyor també significa servir.

Aquest servei ha d’arribar fins a l’absència. “Us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres” (Joan 16:7). El missatge de Jesús sembrat en el cor dels deixebles, i que ells han acollit, no s’activarà mentre Jesús estigui físicament amb ells. Mentre ell hi sigui, el consideraran el seu únic Mestre i Senyor.
Haurà de marxar; haurà de morir com a Mestre i Senyor perquè ells el descobreixin com a Esperit, com a Força que els transforma també a ells en mestres i senyors. I que els permeti veure cada ésser humà com a mestre i senyor.

Que el seu Mestre i Senyor els renti els peus (es faci servidor) no l’abaixa ni a ell ni als rentats. Al contrari: el Mestre i Senyor ens fa mestres i senyors quan ens deixem servir, fent-nos també servidors.
La comunitat de Jesús és una comunitat de persones adultes; de mestres i senyors; de persones lliures que, servint els altres des de la llibertat, fan aflorar la llibertat i la dignitat dels servits.

Potser s’entén més bé aquesta comunitat de Jesús si la contrastem amb la “comunitat” que genera el Poder, la qual es fonamenta en el domini i dependència.
La comunió mai no engendra súbdits sinó germans.