1er. de Quaresma. C. "Temptació".

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

EVANGELI. (Lluc 4,1-13).

En aquell temps,

Jesús, ple de l’Esperit Sant,

se’n tornà del Jordà,

i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert,

i era temptat pel diable.

Durant aquells dies no menjava res

i a la fi quedà extenuat de fam.

El diable li digué:

«Si ets Fill de Déu,

digues a aquesta pedra que es torni pa.»

Jesús li va respondre:

«Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.»

Després el diable se l’endugué amunt,

li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra

i li digué:

«Et puc donar tot aquest poder

i la glòria d’aquests reialmes;

tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull;

adora’m i tot serà teu.»

Jesús li respongué:

«L’Escriptura diu:

“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”»

Després el conduí a Jerusalem,

el deixà dalt la cornisa del temple i li digué:

«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí;

l’Escriptura diu que

“ha donat ordre als seus àngels de guardar-te”

i que “et duran a les palmes de les mans,

perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»

Jesús li respongué:

«Diu l’Escriptura:

“No temptis el Senyor, el teu Déu.”»
Esgotades les diverses temptacions,

el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

82. Temptació. (Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.).

Ser temptat forma part de l’essència de la vocació humana.
Un exemple ajudarà a entendre això. Imaginem-nos un infant adoptat. Quan creix i es fa conscient de ser un fill adoptat, sempre tindrà davant seu una doble opció: sentir-se i comportar-se com a fill dels seus pares adoptius, o refusar-ho. Com més gran es faci, més clara se li presentarà aquesta doble opció. I, sobretot en moments de tensió amb els pares, sentirà la temptació de dir-los: “Deixeu-me estar; que no sóc pas fill vostre”.

És cert que la nostra relació amb Déu és molt diferent de l’exemple posat; però ens pot ajudar a comprendre la nostra permanent possibilitat de dir NO a Déu.
Podria haver estat d’una altra manera. Podria haver passat que Déu no decidís adoptar-nos com a fills, creant-nos simplement intel·ligents i lliures. Podríem ser creatures seves, i prou.
Però el cas és que Déu ha decidit adoptar-nos com a fills; i ha decidit fer-ho respectant totalment la nostra llibertat.
Déu crida tots els humans a una adopció que només es fa efectiva quan és lliurement acceptada. Fins i tot permet que, un cop acceptada, tinguem la possibilitat de refusar-la. Déu, que ens ha creat sense nosaltres, no ens adopta com a fills sense nosaltres (Em sembla que és una frase de St. Agustí).

També pot passar que acceptem l’adopció, però fent trampa: no pas per viure la filiació i la fraternitat que comporta, sinó només per aprofitar-nos dels suposats avantatges.
El relat de les Temptacions enfoca directament aquesta possibilitat. La primera i última temptacions comencen amb les paraules del temptador: Si ets fill de Déu... Si ets fill de Déu, aprofita’t del poder que això et dóna (converteix les pedres en pans, exhibeix-te,...). Jesús supera la temptació posant de manifest què vol dir realment ser fill de Déu, tal com ha estat proclamat en el Baptisme (Lluc 3:22). La primera i tercera temptacions són un advertiment al nostre sentiment religiós: ens porta a purificar el nostre sentiment religiós.

La temptació central no usa un llenguatge religiós sinó polític (aplicable també a la Religió): el Poder. En definitiva, tota temptació és d’alguna manera una temptació de Poder, que és l’actitud directament contrària a la filiació i a la germanor.

No som fills de Déu per naturalesa, per decisió pròpia o perquè els humans hàgim evolucionat fins a divinitzar-nos (Joan 1,12s). No. L’adopció és un do gratuït de Déu, que es fa efectiu des d’un amor filial, lliure i agraït, que va superant les constants temptacions que el creixement comporta. Cadascuna al seu moment; cadascuna amb el seu llenguatge.

Per això es pot dir que sentir temptació és part essencial de la vocació humana. L’important és no caure-hi. En Jesús, els Evangelis ens presenten les temptacions de cada ésser humà i la resposta que cal donar-hi. “Si ets fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans”. I al final de tot: “Si ets el Messies, baixa de la creu”.
Jesús no baixa de la creu. I així "acompanya" al Bon Lladre des d'una solidaritat plena, dient-li: Avui estaràs amb mi al Paradís (Lluc 23:43).

És la filiació divina feta fraternitat humana. Un exemple seguit per milers i milers d’Humans que han preferit passar per la mort abans que abandonar els companys.