divendres, 18 de desembre del 2015

Nadal



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.


EVANGELI. (Lluc 2,1-14).
Per aquells dies,
sortí un edicte de Cèsar August
ordenant que es fes el cens de tot el món romà. 
Era el primer cens de l’imperi,
abans del que es va fer
quan Quirini era governador de Síria.
Tothom anava a inscriure’s 
a la població d’on cadascú descendia.

També Josep,
que era de la casa i la família de David,
va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, 
al poble de David, anomenat  Bet-Lèhem, 
per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, 
que esperava un fill. 

Mentre eren allà
es van complir els dies
i va néixer el seu fill, el primogènit.
Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora,
perquè no havien trobat lloc a l’hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras,
hi havia uns pastors que vetllaven,
guardant de nit el seu ramat.
Els aparegué un àngel del Senyor;  
la glòria del Senyor els envoltà de llum,
i es van esglaiar.
Però l’àngel els va dir:
«No tingueu por:
us anuncio una nova
que portarà a tot el poble una gran alegria:
Avui, a la ciutat de David,
us ha nascut un salvador,
que és el Messies, el Senyor.
Les seves senyes són aquestes:
trobareu un nen en bolquers,
posat en una menjadora».

I una multitud dels exèrcits celestials
s’uní llavors mateix a l’àngel,
lloant Déu i cantant:
«Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra
pau als homes que estima el Senyor».



73. Primogènit. (...i va néixer el seu fill, el primogènit.).
L’evangelista Lluc, dient que Jesús era el primogènit (amb article), insinua, sense afirmar-ho del tot, que de Maria van néixer altres fills. Segurament aquesta ambivalència és volguda. Lluc ens vol dir, ja des del principi, que Jesús és el primogènit entre molts germans (Lluc 8:21. Veure també Joan 20:17).
Lluc no vol fer una biografia ni de Jesús ni de Maria. En el seu Evangeli, tant Maria com Jesús són persones reals, però que desborden la seva realitat individual. Maria hi representa la força procreadora de la Humanitat, de manera que el seu primogènit és també, i sobretot, el primogènit de la Humanitat.
Com a primogènit, Jesús marca el moment en què la Humanitat passa de infantil a adulta. Jesús és el primogènit de la Humanitat adulta. Amb Jesús, d’alguna manera, la Història humana queda dividida en dues parts: preparació de l’Home i Home en plenitud. O dit amb altres paraules: Infantesa i Maduresa.

Els historiadors divideixen la Història en abans i després de Crist. D’acord; però des del punt de vista dels Evangelis, aquesta divisió no és correcta. No hi ha “després de Crist”; no hi ha “després de l’Home”. Simplement hi ha un període d’infantesa (amb tot el que això significa de subjecció i domini) i una entrada en la maduresa (amb tot el que això significa de llibertat, creativitat, generositat...). En Jesús, “primogènit” significa el primer dels germans en qui es fa visible la maduresa humana.

També en la història personal de fe de cada un de nosaltres poden haver-hi aquestes dues etapes de la vida. Però també poden no ser-hi. El pas d’una a l’altra no es fa per una evolució natural sinó per una decisió lliure i generosa.
Aquí no passa com en les diferents etapes del nostre cos, que es van succeint d’una manera natural: infantesa, adolescència, maduresa, declivi i mort. En el progrés espiritual només s’avança si decidim avançar. L’home pot decidir no superar el seu infantilisme espiritual, i no arribar mai a la maduresa. L’home que no opta per la maduresa espiritual es manté en un viure per tenir, mantenir, assegurar i imposar la pròpia vida. En canvi, l’home que avança espiritualment va superant aquesta forma de vida, i va descobrint que, en realitat, viure significa anar donant la vida. Això li permet també de fruir-la en forma de COMUNIÓ. Per això Jesús advertirà: Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; però el qui la perdi per mi (la doni), la trobarà (Mateu 16:25).
Creure en Jesús com a Primogènit de la Humanitat no és simplement reconèixer-li un títol, sinó prendre’l com a model d’humanitat. Creure que som humans en la mesura que seguim el camí que ell va seguir: una vida “posada” en una menjadora (Lluc 22:19).
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada