La Paríssima. Any C.

La Puríssima. Any C.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel

a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David,

que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill

i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà

l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

70. Gabriel. (Déu envià l’àngel Gabriel...).

“Gabriel” significa Déu és la meva força.
Sovint, i sobretot en la cultura hebrea, el nom està lligat a l’ofici o a la missió d’una persona. Fent constar el nom se’ns indica la missió.

En la Bíblia, els àngels, vistos des de la nostra perspectiva, són personificacions d’una experiència puntual de la presència de Déu en la vida d’una persona o d’un poble. L’Evangeli de Lluc ens parla de Gabriel en dos moments en què es demana a unes persones determinades una “feina” que només podran fer “amb la força de Déu”.

El primer cas és Zacaries (Lluc 1:19). A Zacaries, ancià i espòs d’una dona també anciana i estèril, se li promet una cosa impossible: tenir un fill. Ell no es creu que aquesta promesa pugui complir-se. Per això l’àngel li comunica que ell és Gabriel, que significa Déu és la meva força. A pesar d’això, Zacaries no s’ho acaba de creure i demana proves.

El segon cas és Maria (Lluc 1:26). També a Maria se li demana de tenir un fill. Però no un fill de Josep amb qui està promesa, sinó un fill “que serà anomenat fill de Déu”. Evidentment Maria queda desconcertada i demana com ho pot fer, això. L’àngel li diu que no es preocupi perquè “Déu és la seva força”. Davant aquesta resposta, Maria, a pesar de que no ho acaba d’entendre, expressa la seva fe total responent: que es compleixin en mi les teves paraules. A Maria no li cal que l’àngel li recordi el seu nom. És l’evangelista qui ens ha fet saber que es tractava també de l’àngel “Gabriel”.  

Els dos relats de Lluc estan fets de manera que la identitat de l’àngel, serveixi per posar de relleu la diversitat de respostes i de situacions. Zacaries és sacerdot i, com a tal, fa arribar a Deu les paraules (desigs) dels homes, i fa arribar als homes els projectes de Déu. No obstant això, ell no es creu les paraules de l’Àngel, i aquest li ha de recordar que és Gabriel: “Déu és la meva força”. La prova que demana serà també un càstig per no haver cregut: quedar-se mut fins que la promesa es compleixi  (Lluc 1,20).

Maria no és sacerdot ni té cap relació pròxima amb el temple. Viu lluny del centre religiós, a Natzaret: un poble del que mai abans la Bíblia n’havia parlat. No obstant, a diferència del sacerdot, ella creu el que li diu l’Àngel i es posa totalment a disposició de les paraules que li són dites.

Cal destacar aquesta fe de Maria. Ho farà el mateix Lluc per boca d’Elizabet: Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà (Lluc 1:45).

Lluc aprofita aquesta fe de Maria per dir-nos allò que realment interessa a tots, i que podem resumir en les mateixes paraules de Maria: Déu... ha derrocat els Poderosos del soli i exaltat els humils. Aquesta és la fe que Lluc vol fer arribar als lectors, i que és l’essència de tot el missatge evangèlic. Es necessita fe per creure que uns ancians podran tenir un fill, o per creure que una noia de poble pugui engendrar un Fill de l’Altíssim. O per creure en el derrocament dels Poderosos i l’exaltació dels humils (Lluc 1:51ss).

Tot això, humanament impossible, ho podem creure perquè “Déu és la nostra força”.
El nom "Gabriel", doncs, no és pas una simple curiositat.