Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Mateu 2,1-12).
Quan va
néixer Jesús
a
Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes,
vingueren
d’Orient uns mags i,
en
arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On és el
rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem vist
com s’aixecava la seva estrella
i venim a
presentar-li el nostre homenatge.»
El rei
Herodes i tota la ciutat de Jerusalem
s’inquietaren
en sentir aquestes noves.
Herodes
convocà tots els grans sacerdots
amb els
lletrats del poble
i els
preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells respongueren:
«A
Bet-Lèhem de Judea.
Així ho
escriu el profeta:
“Bet-Lèhem,
terra de Judà,
no ets de
cap manera la més petita
entre les
famílies de Judà,
perquè de
tu sortirà un príncep
que
pasturarà Israel, el meu poble”.»
Llavors
Herodes cridà secretament els mags
i
s’informà ben bé del moment
en què
s’havia aparegut l’estrella.
Després
els encaminà a Bet-Lèhem
amb
aquesta recomanació:
«Aneu,
busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i quan
l’haureu trobat, feu-m’ho saber,
que jo
també vull presentar-li el meu homenatge.»
Sortint
de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella
Llavors s’adonaren que l’estrella
que
havien vist aixecar-se
anava
davant d’ells
fins que
s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen.
La seva
alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren
tot seguit a la casa,
veieren
el nen amb Maria, la seva mare i,
prostrats
a terra, li prestaren el seu homenatge.
Van obrir
llavors les seves arquetes
per
oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni
Després, advertits en un somni
que no
anessin pas a veure Herodes,
se’n
tornaren al seu país per un altre camí.
76. Mags. (...vingueren
d’Orient uns mags...).
L'expressió Els Mags surt diverses vegades a la Bíblia.
Juntament amb els Endevins i els Experts en encanteris, eren
consultats pels antics monarques d’Orient en moments especialment delicats.
En aquest punt, Israel era l’excepció. Com a Poble elegit, considerava un privilegi haver rebut la Llei de Moisès, que li permetia interpretar, en cada moment, quina era la voluntat de Déu, expressada a través dels diferents esdeveniments interpretats pels Profetes que Déu mateix li enviava.
En l’àmbit religiós d’Israel, la màgia era vista com idolatria; i practicar-la, constituïa una infidelitat a l’Aliança amb Déu.
En aquest punt, Israel era l’excepció. Com a Poble elegit, considerava un privilegi haver rebut la Llei de Moisès, que li permetia interpretar, en cada moment, quina era la voluntat de Déu, expressada a través dels diferents esdeveniments interpretats pels Profetes que Déu mateix li enviava.
En l’àmbit religiós d’Israel, la màgia era vista com idolatria; i practicar-la, constituïa una infidelitat a l’Aliança amb Déu.
Per això resulta extremadament sorprenent que l’Evangeli
de Mateu parli dels Mags d’Orient en positiu, i com els únics que,
interpretant els seus signes idolàtrics, van conèixer i reconèixer el
naixement de Jesús. (Nota. Lluc 2,8 fa el mateix, però per comptes dels Mags hi posa
els Pastors, que, com els mags, també eren, dintre d’Israel, religiosament
"sospitosos").
El Relat dels Mags és un relat
literari amb el qual se’ns vol advertir que, a l’hora d’acollir l’Infant
que acaba de néixer, és a dir l’Home Nou, tots els Pobles tenen la seva oportunitat. Més encara:
els qui es troben més “lluny” són els “primers”.
Els llenguatges dels Pobles són diferents, però la capacitat de respondre a la Bona Notícia no depèn del llenguatge sinó de l’actitud, oberta o no, de cadascú. Els grans sacerdots i els lletrats disposen del llenguatge explícit de les Escriptures. Saben llegir-la i entendre el que diu. Però només es van inquietar (Mateu 2,3) en sentir el que deien els Mags, sense donar-hi cap resposta adient. Tenien el cor tancat.
Els llenguatges dels Pobles són diferents, però la capacitat de respondre a la Bona Notícia no depèn del llenguatge sinó de l’actitud, oberta o no, de cadascú. Els grans sacerdots i els lletrats disposen del llenguatge explícit de les Escriptures. Saben llegir-la i entendre el que diu. Però només es van inquietar (Mateu 2,3) en sentir el que deien els Mags, sense donar-hi cap resposta adient. Tenien el cor tancat.
Sembla clar que l’Evangeli de
Mateu, fent servir la paraula “mags”, vol evocar dos episodis de la Història
d’Israel perquè serveixin de marc al relat del Naixement de Jesús,
ajudant-nos a entendre tot el seu abast.
El primer és l’Oracle de Balaam. (Llibre dels
Nombres 22,1ss). Balaam era un mag al servei del rei de Moab. Aquest rei tenia un
greu problema: el seu país era envaït pel Poble Jueu, i temia ser engolit pels
nous ocupants. El rei demana l’ajuda del mag Balaam, perquè maleeixi els campaments Israelites. Però les paraules que surten
de Balaam no són cap maledicció sinó diferents benediccions. La quarta benedicció diu:
El veig venir, però no pas ara;
el contemplo, però no és a prop:
El veig venir, però no pas ara;
el contemplo, però no és a prop:
surt de Jacob una estrella,
s’aixeca un ceptre a Israel... (Nombres 24:17).
L’Evangeli de Mateu ens presenta
el Naixement de Jesús com el compliment d’aquest oracle.
El segon episodi evocat es refereix als mags
d’Egipte que, després d’intentar fer els mateixos miracles que Moisès
davant el faraó, al final reconeixen que ells no poden igualar-los
perquè en els miracles de Moisès hi actua la mà de Déu (Èxode 8:15).
A pesar d’aquest reconeixement
dels seus mags, el faraó va endurir el seu cor, i no va deixar marxar el
Poble Jueu.
Mateu estableix un paral·lelisme entre la duresa de cor del faraó, que va manar llançar al riu Nil els fills dels Hebreus (Èxode 1:22), i la duresa de cor d’Herodes que va fer matar els nens betlemites (Mateu 2:16).
Mateu estableix un paral·lelisme entre la duresa de cor del faraó, que va manar llançar al riu Nil els fills dels Hebreus (Èxode 1:22), i la duresa de cor d’Herodes que va fer matar els nens betlemites (Mateu 2:16).
Es vol fer entendre que la duresa
de cor (la crueltat) no és ni pròpia ni exclusiva dels pobles pagans. Tots poden
caure en la crueltat. Els Israelites van sortir d’Egipte fugint de la crueltat
del faraó i van formar un regne a Palestina. Jesús ha de sortir de Palestina
per la crueltat d’Herodes, i troba refugi a Egipte. “Egipte”, terra de
crueltat i terra de refugi, com pot passar amb qualsevol altre Poble.
Seria bo de tenir-ho en compte, i corregir alguns cants litúrgics que encara parlen d’Egipte com a terra d’esclavitud. No és correcte continuar amb aquest llenguatge ofensiu i injust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada