Advent 3.C. "Poderós"

3er Diumenge d’Advent. Any C.

Paraules i Parauletes.

>> Introducció.

ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Lluc 3,10-18).

En aquell temps,

la gent preguntava a Joan:

«Així, doncs, què hem de fer?»

Ell els responia:

«Qui tingui dos vestits,

que en doni al qui no en té,

i qui tingui menjar,

que el comparteixi també amb els altres.»

Entre els qui anaven a fer-se batejar

hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien:

«I nosaltres, mestre, què hem de fer?»

Ell els contestà:

«No exigiu més del que està establert.»

Igualment uns guardes li preguntaven:

«Què hem de fer també nosaltres?»

Ell els deia:

«No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo

o de denunciar-lo;

acontenteu-vos de la vostra soldada.»

La gent, que vivia en l’expectació,

sospitava si Joan no fóra potser el Messies.

Ell respongué dient a tothom

«Jo us batejo només amb aigua,

però ve el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;

el blat, l’entrarà al seu graner,

però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.»

Amb aquestes i moltes altres exhortacions,

Joan anunciava al poble la bona nova.

71. Poderós. (...però ve el qui és més poderós que jo,...).

Joan Baptista anuncia Jesús caracteritzant-lo de poderós. “...ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat”.

Estem acostumats a anomenar “poderós” (totpoderós) a Déu; però a Jesús, el crucificat, ens costa d’aplicar-li aquest adjectiu. Per això podríem pensar que, quan Joan Baptista l’anuncia com a poderós, potser es deixa portar de la seva mentalitat pre-cristiana que imaginava un Messies revestit del Poder de Déu, vencent tots els enemics i imposant a tothom l’estricte compliment de la Llei de Déu.
Sabem que Jesús va reaccionar contra aquesta manera d’entendre el seu messianisme, i deia clarament que ell seria entregat, condemnat i mort. Res de “vencedor”. No exhibia Poder sinó Servei.
Per altra part, segons Lluc, Maria, la mare de Jesús, proclama que els Poderosos seran enderrocats (Lluc 1:52).
És cert que Mateu fa acabar el seu Evangeli posant en boca de Jesús paraules de Poder; però això és després de la seva mort, que, a més, va ser extremadament humiliant (Mateu 28:18).

És vàlid, presentar Jesús com a poderós?
Segons al Bíblia, només Déu és veritablement poderós. I exerceix el seu Poder creant. Especialment creant l’Home. I sobretot creant l’Home com a ésser lliure.
La llibertat humana és un dels misteris més grans. Per a molts, Llibertat humana i Déu s’exclouen mútuament. “Si Déu existeix, l’home no pot ser lliure. Si l’home és lliure, és que Déu no existeix”.

A pesar d’aquestes dificultats teòriques, la gran majoria dels humans experimentem vitalment que som lliures. No pas amb una llibertat absoluta, però sí amb una llibertat suficient per sentir-nos autors de la nostra vida, i responsables. I, sempre segons la Bíblia, precisament l’existència de l’home lliure mostra el gran Poder de Déu. Només perquè Déu és totpoderós podem “coexistir” Déu i l’Home lliure.

Amb la llibertat, ha entrat al món la possibilitat de dir No. Creant l’home lliure, Déu ha compartit el seu Poder i apareix l’home poderós, que pot col·laborar en l’Obra de Déu (humanització), o oposar-s’hi (deshumanització).

Però compte!, perquè aquí el perill d’equivocar-se és extrem. En la pràctica, ningú diu que vulgui “deshumanitzar” ningú. Al revés: tots els “poderosos” diuen que volen humanitzar. Fins i tot els que maten, diuen que ho fan per humanitzar la societat. Sovint hi ha pares que volen humanitzar els seus fills; governants que volen humanitzat els seus pobles; dictadors que pretenen humanitzar la Humanitat i fer-la nova. Però sovint es descuiden d’allò que pertany a l’essència de tot home: la seva llibertat.
Només es pot humanitzar a través de la llibertat de cadascú; perquè l’home només és lliure si és autor de si mateix al màxim possible. Tot Poder que exerceixi domini sobre una altra persona és deshumanitzador.
L’home no pot ser un simple producte sinó que, amb el mínim que ha rebut, i en comunió amb tots els vivents, s’ha de construir a si mateix.

Era poderós, Jesús?
Ben cert. Ell participa al cent per cent en el Poder de Déu generador de la Humanitat lliure. Ell exclou tota forma de domini (segona temptació. Lluc 4:6) i pren forma de servei.
Això va sobtar al propi Joan Baptista, que va enviar dos deixebles seus a preguntar al mateix Jesús si era o no aquell “poderós” que havia anunciat. La resposta de Jesús és clara: “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!” (Lluc 7:22).

Humanització: aquest és el Poder de Jesús. La font de tot Poder humanitzador és el Pare (Marc 10,27). El Pare ho ha posat tot en mans de Jesús (Joan 14,10). I Jesús és l'Home, que es continua en cada ésser humà que "creu" en ell (Joan 14:12).