Paraules i Parauletes.
>> Introducció.
ÍNDEX,
i enllaços per ordre alfabètic.
i enllaços per ordre alfabètic.
EVANGELI. (Lluc 1,39-45).
Per
aquells dies,
Maria se
n’anà decididament a la Muntanya,
a la
província de Judà;
entrà a
casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon
punt Elisabet va sentir la salutació de Maria
el nen
saltà dins les seves entranyes,
i
Elisabet, plena de l’Esperit Sant,
cridà amb
totes les seves forces:
«Ets
beneïda entre totes les dones
i és
beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc
jo perquè la mare del meu Senyor
vingui a
visitar-me?
Mira: tan
bon punt he sentit la teva salutació,
el nen ha
saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.
Feliç tu
que has cregut!
Allò que
el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
72. Creure. (Feliç
tu que has
cregut!).
L’Evangeli de Lluc es serveix de
les paraules d’Elisabet per posar de relleu la fe de Maria. “Feliç tu que has cregut! Allò que
el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.
Amb aquestes paraules d’Elisabet es fa notar el contrast entre la fe de Maria o la no-fe de Zacaries. Zacaries no va creure la promesa de l’Àngel, tot i que es tractava de “Gabriel”, que significa “Déu és la meva força”. Elisabet felicita Maria perquè ella sí que ha cregut.
Amb aquestes paraules d’Elisabet es fa notar el contrast entre la fe de Maria o la no-fe de Zacaries. Zacaries no va creure la promesa de l’Àngel, tot i que es tractava de “Gabriel”, que significa “Déu és la meva força”. Elisabet felicita Maria perquè ella sí que ha cregut.
Ens podríem preguntar: què va creure, Maria?
En el cas de Zacaries, ell no volia creure que, amb la seva dona, que era vella com ell i estèril, poguessin tenir un fill. Però en el cas de Maria, què és el que va creure, ella?
En el cas de Zacaries, ell no volia creure que, amb la seva dona, que era vella com ell i estèril, poguessin tenir un fill. Però en el cas de Maria, què és el que va creure, ella?
Per molt lògica que sembli aquesta pregunta, no ens porta
per bon camí. La resposta de Maria no és un “Sí” a una proposta concreta, sinó
que va molt més enllà.
Maria respon dient: "Sóc l’esclava del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules". (Lluc 1:38).
Dóna la impressió que Maria ni tan sols ha entès del tot el que li diu l’àngel. Per això la seva resposta no és un “Sí” sinó “Que es faci en mi això que m’has dit”. Com si digués a l’Àngel: "Mira: tot això que em dius em supera; però, davant el Senyor, jo sóc la seva esclava. Per tant: que sigui el que Ell vulgui. M'hi confio del tot".
Maria respon dient: "Sóc l’esclava del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules". (Lluc 1:38).
Dóna la impressió que Maria ni tan sols ha entès del tot el que li diu l’àngel. Per això la seva resposta no és un “Sí” sinó “Que es faci en mi això que m’has dit”. Com si digués a l’Àngel: "Mira: tot això que em dius em supera; però, davant el Senyor, jo sóc la seva esclava. Per tant: que sigui el que Ell vulgui. M'hi confio del tot".
Posant aquestes paraules en boca de Maria, Lluc ens vol
indicar que la fe no és tant un assentiment de la ment com una actitud
de tota la persona. No es tracta de "creure" o d'acceptar una proposició sinó de confiar-se
a algú. Més important que el què és el qui.
"Fe" és una persona que es fia d'una altra.
"Fe" és una persona que es fia d'una altra.
Amb aquest relat tan original, Lluc evoca l’actitud de Eva,
la mare de tots els vivents (Gènesi 3:20). I ens presenta Maria que, amb la seva resposta, capgira
l’actitud d’Eva.
El pecat d’Adam i Eva va consistir en pretendre independitzar-se de Déu, que era precisament el fonament de la seva independència. És com si una bombeta volgués independitzar-se del corrent elèctric per mostrar que la llum que fa és només seva.
El famós i mític Arbre del coneixement del Bé i del Mal no era cap “pomera”, com se sol dir (Gènesi 2:9 i 17). Menjar del seu fruit significa voler decidir per un mateix què és bo i què es dolent. Així l’home pretén esdevenir el seu propi i primer "Déu".
Notem que, en el Relat bíblic, al centre del Paradís hi ha dos arbres: l’Arbre de la Vida i l’Arbre del coneixement (o decisió) del Bé i el Mal. Adam i Eva, personificacions de la Humanitat, decidint menjar del fruit de l’Arbre del Bé i del Mal, van perdre l’Arbre de la Vida. Dit amb paraules d’avui: la pretensió de decidir i imposar què és el Bé i què és el Mal introdueix en el món (les sentències de) la Mort.
El pecat d’Adam i Eva va consistir en pretendre independitzar-se de Déu, que era precisament el fonament de la seva independència. És com si una bombeta volgués independitzar-se del corrent elèctric per mostrar que la llum que fa és només seva.
El famós i mític Arbre del coneixement del Bé i del Mal no era cap “pomera”, com se sol dir (Gènesi 2:9 i 17). Menjar del seu fruit significa voler decidir per un mateix què és bo i què es dolent. Així l’home pretén esdevenir el seu propi i primer "Déu".
Notem que, en el Relat bíblic, al centre del Paradís hi ha dos arbres: l’Arbre de la Vida i l’Arbre del coneixement (o decisió) del Bé i el Mal. Adam i Eva, personificacions de la Humanitat, decidint menjar del fruit de l’Arbre del Bé i del Mal, van perdre l’Arbre de la Vida. Dit amb paraules d’avui: la pretensió de decidir i imposar què és el Bé i què és el Mal introdueix en el món (les sentències de) la Mort.
La fe capgira aquesta situació. La fe de Maria permet
que la Humanitat pugui engendrar, ara sí, el seu vertader primogènit (Lluc 2:7).
En canvi Caín, el “primogènit” d’Adam i Eva, era homicida, i va matar el seu germà (Gènesi 4,8).
El primogènit de Maria, que representa la Humanitat fidel, es farà aliment que dóna Vida. Per això, ja des del primer moment, Maria el posa en una menjadora (de moment “embolicat”, fins que ell mateix decideixi el moment oportú. Lluc 22:14ss).
El primogènit de Maria, amb l'Arbre de la Creu, ens retorna l’Arbre de la Vida, corregint definitivament el pecat d’Adam i Eva. “Pare, a les teves mans confio el meu alè” (Lluc 23:46).
En canvi Caín, el “primogènit” d’Adam i Eva, era homicida, i va matar el seu germà (Gènesi 4,8).
El primogènit de Maria, que representa la Humanitat fidel, es farà aliment que dóna Vida. Per això, ja des del primer moment, Maria el posa en una menjadora (de moment “embolicat”, fins que ell mateix decideixi el moment oportú. Lluc 22:14ss).
El primogènit de Maria, amb l'Arbre de la Creu, ens retorna l’Arbre de la Vida, corregint definitivament el pecat d’Adam i Eva. “Pare, a les teves mans confio el meu alè” (Lluc 23:46).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada