diumenge, 27 de desembre del 2015

2on. Diumenge de Nadal. C. "Llum".



Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.

EVANGELI. (Joan 1,1-18).
(En blau, allò que s’hi afegeix en la versió llarga).

Al principi ja existia el qui és la Paraula.
La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.
Era, doncs, amb Déu al principi.

Per ell tot ha vingut a l’existència,
i res del que ha vingut a existir
no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida,
i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor,
però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.
Era un testimoni;
vingué a donar testimoni de la Llum,
perquè per ell tothom arribés a la fe.
Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable,
la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món,
al món que li deu l’existència,
però el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els concedeix poder ser fills de Déu.
No són nascuts per descendència de sang,
ni per voler d’un pare o pel voler humà,
sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,
i hem contemplat la seva glòria,
que li pertoca com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi m’ha passat davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De l’abundància de la seva plenitud
tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.
Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,
però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai;
Déu Fill únic, que està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.



75. Llum. (Existia el qui és la Llum veritable...)
Estem acostumats a que, simplement prement un botó, encenem o apaguem un llum. Avui dominem la llum i la foscor. Això fa que hàgim perdut força el significat profund que aquestes realitats tenen per a l’ésser humà. Amb tot, llum i foscor estan tan lligades a la nostra vida, que no hem perdut del tot el seu simbolisme. Així encara avui, per exemple, quan es parla de la depressió, es sol parlar d’un pou fosc o d’un túnel obscur. I quan estem contents, diem que tot és clar.
Els humans no som simples màquines. Els humans ens fem preguntes. I ens fem preguntes perquè ens veiem capaços de construir respostes. No som simplement vivents, sinó vivents que, d’alguna manera, sentim la nostra vida posada a les nostres mans, i en som conscients.
I d’aquí venen les preguntes. Què decideixo fer-ne de la meva vida? I, donat que vivim convivint, ens preguntem: Quin sentit té, la vida humana? D’on ve i a on va, tot plegat? També, davant l’existència del mal i del dolor, ens preguntem: Val la pena, viure?
I tantes preguntes més!
En altres temps, l’entorn religiós en què cadascú es movia li oferia respostes (més o menys vàlides). Però avui estem en una societat laica i pluri-religiosa.

-Com a societat laica, s'ha renunciat a les respostes religioses, perquè són considerades irracionals.
-Com a societat pluri-religiosa, s'ofereixen tantes respostes diferents i contradictòries, que les considerem desencertades, falses o alienants.
I així continuem en la foscor, o en una “llum artificial” que només aconsegueix anestesiar el dolor de la manca de respostes.
L’Evangeli de Joan comença amb un extraordinari Himne a la Llum; o més ben dit, amb un Himne a la Paraula lluminosa.

Al Principi existia la Paraula...
Tenia en ell la Vida,
i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la (Joan 1, 1-5).
Diu també:
Existia el qui és la Llum veritable,
la que, en venir al món,
il·lumina tots els homes
(Joan 1,9).
 
Aquesta llum no ens és presentada com la resposta a les nostres preguntes, sinó com un ésser humà concret que neix, creix, i viu en maduresa entre nosaltres. I també que és jutjat, condemnat i mort per la foscor, que no aconseguirà "apagar-lo". Així arriba a la Plenitud.
I d’aquesta Plenitud tots n’anem rebent vida i més vida.
Els Evangelis, per comptes d’oferir respostes a les nostres preguntes, ens diuen: mira el món; mira l’home real i concret que trobes en el teu camí de cada dia. I, sobretot: mira els marginats, els qui pateixen. Aleshores, ells provocaran les teves preguntes, i ells mateixos et suggeriran també les respostes que poden il·luminar la teva vida.
“Existeix el qui és la llum veritable”.
Si abans no hem optat per la foscor, els altres éssers humans que anem trobant en el nostre caminar, esdevenen la nostra llum.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada