diumenge, 8 de novembre del 2015

Diumenge 33.B. "Fill de l'Home".



33è. diumenge de durant l’any B.

Paraules i Parauletes.
ÍNDEX,
 i enllaços per ordre alfabètic.



EVANGELI. (Marc 13,24-32).

En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Aquells dies, després d’aquelles desgràcies,
el sol s’enfosquirà,
la lluna no farà claror,
les estrelles aniran caient del cel
i els estols que dominen allà dalt trontollaran.
Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols
amb gran poder i amb gran majestat.
Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits,
que vindran de tots quatre vents,
des dels extrems més llunyans de la terra i del cel.

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó:
quan les seves branques es tornen tendres
i neixen les fulles
sabeu que l’estiu s’acosta.
Igualment, quan vosaltres veureu tot això,
sapigueu que ell s’acosta,
que ja és a les portes.
Us dic amb tota veritat
que no passarà aquesta generació
sense que s’hagi complert tot això.
El cel i la terra passaran,
però les meves paraules no passaran.
Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res,
ni tan sols els àngels ni el Fill;
només ho sap el Pare.»



66. Fill de l’home. (Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols).

L’expressió “fill de l’home”, en els Evangelis, és usada exclusivament per Jesús referint-se a si mateix. Però quan Jesús parla del fill de l’home ho fa sempre en tercera persona, com si parlés d’un altre. És una manera d’indicar que la seva identitat desborda la seva persona individual i d'un moment determinat.
L’expressió “fill de l’home” és simplement una redundància, freqüent en la cultura hebrea, per parlar de l’home. La Bíblia parla de “fill d’home” com a sinònim de home.
Els Evangelis, posant l’article determinat davant de “home”, ajuden a donar-li un significat més concret i, a la vegada, obert a tots els Humans. Jesús, fent servir el nom comú de “l'home” per expressar la seva identitat, ens indica que la seva vida, el seu origen, el seu destí i el procés per arribar-hi, evoquen la vida, l’origen, el destí i el procés que Déu ofereix a tots els éssers humans. En Jesús de Natzaret viem l’oferta de Déu a tots els humans.
Acceptar-la o no, és decisió de cadascú. Els Evangelis són la presentació de Jesús com a
model d’Humanitat i camí d’humanització.
Fent que Jesús s’anomeni a si mateix “el fill de l’home” (és a dir: "lhome"), els Evangelistes estableixen una amplíssima inclusió que va des de la creació de l’Home (1er capítol de la Bíblia. Gènesi 1,26) fins a la seva mort resurrecciosa, “visualitzada” en Jesús (Lluc 24,5). L’Evangeli de Joan explicita aquesta amplíssima inclusió començant amb les mateixes paraules del Gènesi (“Al principi...” Gènesi 1,1 i Joan 1,1) i fent acabar l’acció del Jesús terrenal amb aquestes altres paraules dites per Ell mateix: “Tot s’ha acomplert” (Joan 19:30).

El Procés d'
Humanització, com a projecte amorós de Déu, va des de la creació d’Adam a l’Home ressuscitat, adoptat per Déu com a Fill.
Cal no llegir els Evangelis com a Biografies de Jesús. No ho són ni ho volen ser. Són més aviat radiografies del procés d’humanització, presentades en la persona concreta de Jesús de Natzaret com a suport on se'ns fan visibles.
Segons aquestes radiografies, el procés d’humanització no està fixat per endavant, anant pas a pas des del principi fins al final. Déu podria haver-ho programat així, però no ho ha fet així. Potser hauria estat un "bonic" Projecte, però no seríem persones; no seríem “a imatge i semblança de Déu”.
L'ésser humà, per ser PERSONA,
ha de ser fruit, també, de la seva pròpia llibertat i decisions.

Però la llibertat comporta la possibilitat de dir No.
Cridats a ser "humans", cadascú decideix si accepta o no l’oferta. Més encara: cada ésser humà pot fer servir la llibertat rebuda per a dir “No” al projecte de Déu. És per això que el procés d’humanització no pot estar fixat per endavant. Gaudim de llibertat ja abans de ser prou generosos per posar-la al servei del
projecte-home. L’egoisme pot moure la nostra inicial llibertat en direcció contrària. Podem decidir ser o fer-nos "inhumans".
El “Fill de l’home” que ens presenten els Evangelis recull clarament aquesta situació. «El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.» (Mateu 17,22). La persecució, el mal, la injustícia, el dolor, la inhumanitat... Tot això ho experimentem en la nostra vida de cada dia. I tot això és assumit al cent per cent pel Fill de l’home. Però també hi descobrim una altra cosa que ho canvia tot: la resurrecció. (> Ressuscitar).

Des de les primeres planes, els Evangelis ens deixen clar que, tot i que Déu respecta plenament la llibertat humana fins i tot quan aquesta 
és deshumanitzadora, el "projecte-home" arribarà a bon port per a tots aquells qui l’acullin. “Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” (Joan 1:12). 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada